L'expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, ha eludit responsabilitats en la mala gestió de l'entitat, actualment rescatada per l'Estat, tot assegurant aquest dijous que ell "mai" va tenir "funcions executives" a l'entitat, ja que la "llei catalana diu que els directius no poden assumir aquestes funcions als òrgans que presideixen". Serra ha explicat la seva gestió al capdavant de Caixa Catalunya a la Comissió d'Economia, per on aquest dijous també han passat els expresidents de Novacaixagalicia i Bankia, i l'exministra d'Economia, Elena Salgado. 

A més, Serra ha defensat que el procés de fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa va ser "modèlic", malgrat que a causa de les directrius de la Unió Europea el pla només va comptar amb 1.250 dels 4.500 milions d'euros del FROB que considerava necessaris per dur a terme un sanejament complet de les tres entitats. En la seva compareixença davant la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, Serra ha culpat de la situació financera internacional a algunes entitats i agències de rating, però sobretot els reguladors que van cometre "greus errors" i van ser "complaents" davant la bombolla immobiliària.

 

L'expresident de Caixa Catalunya ha assegurat que en aquesta crisi hi ha hagut errors per part dels bancs, alguns dels quals han tingut "conductes predatòries i clarament il·legals", però també de les agències de qualificació, marcades pels interessos i que sovint han actuat amb "errors de metdologia". Però sobretot dels reguladors, que segons l'expresident de Caixa han tingut "greus errors" com la "inhibició a l'hora de regular tot el sistema", la "permissivitat respecte als nous instruments que no eren transparents", la "complaença davant una bombolla insostenible" i els "errors en el sistema de detecció", a més de "manca de percepció dels riscos sistèmics".

 

Serra ha recordat que la entitat que va presidir durant cinc anys ha patit severament la crisi i ha recordat que les caixes d'estalvi han viscut en els últims mesos un "intens procés de transformació" fins al punt que totes han modificat la seva estructura jurídica per facilitar l'entrada de capital.

 

Mala salut des d'abans de la crisi

 

L'exministre ha assegurat que quan va entrar a Caixa Catalunya va veure clar que els resultats no eren els mateixos que es pensava trobar, i que calia un gir en la direcció. Per aquest motiu va iniciar contactes amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona per impulsar aquest canvi en l'equip directiu de la entitat. 

 

Amb tot, segons ha explicat, tan el Govern com la Diputació van resoldre que es podria superar la situació "sense canvis dràstics" i ell va decidir esperar els resultats de la inspecció del Banc d'Espanya. En aquesta inspecció la recomanació més rellevant, ha dit, va ser refinançar-se amb 22,3 milions, un fet que es va resoldre ràpidament.

 

Segons Serra, Caixa Catalunya arrossegava problemes per la compra el 1991 de la companyia d'assegurances MNA, que va haver de vendre el 1999. aquest forat es va voler tapar amb una aposta pel crèdit immobiliari, una activitat que comportava "un risc excessiu". Els clients d'hipoteques de Caixa Catalunya va créixer exponencialment.

 

L'expresident de Caixa Catalunya ha explicat que l'any 2007 va aconseguir impulsar amb èxit un nou canvi en la direcció de l'entitat en què va prendre les regnes Adolf Todó i que va tenir com a primer resultat la posada en marxa d'un pla d'actuació que buscava fer tornar l'entitat "als orígens" amb una atenció preferent per als clients.

 

Una quarta part dels diners necessaris

 

Posteriorment, i ja en el marc del nou mapa de caixes a l'Estat, Caixa Catalunya va dur a terme el procés de fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Segons ha explicat, l'entitat va demanar al FRB 4.500 milions d'euros, "que era la xifra que internament consideràvem necessària per garantir l'èxit de la operació" i que preveia poder tornar en un termini de set anys. 

 

No obstant això, la xifra "no va ser acceptada per la UE" que va fixar com a límit de les ajudes el 2% dels actius de risc, de manera que la quantitat màxima que podia rebre era de 1.250 milions d'euros. Un cop aprovada la fusió l'1 de juliol del 2010 es va tancar de manera "ordenada" el 25% de les oficines de l'entitat i es va acomiadar el 25% del personal.

 

Tot plegat va permetre sanejar 3.000 milions d'euros, que segons Serra, d'acord amb el context econòmic del moment "semblaven suficients". Segons l'expresident de Caixa Catalunya, el procés de fusió "va ser modèlic" i es va fer un únic equip directiu "d'acord a estrictes criteris professionals". 

 

En la seva compareixença, Serra també ha defensat el model català de caixes, que "funcionava" i "funcionaria" també en les condicions actuals. A més ha defensat el règim de retribucions a la cúpula de la seva entitat.