"Espanya no té alternativa a la independència. L'únic discurs que tenen és el del rei, que avala l'ofensiva total contra la societat catalana. Tot el que l'Estat ens podia proposar ja ho va dir Felip VI", ha indicat Puigdemont, que ha acusat Pedro Sánchez d'aplicar el mateix full de ruta que el seu predecessor, Mariano Rajoy. Malgrat això, ha dit el president a l'exili, hi ha "victòries" des de la presó -ara marcada per la vaga de fam- i des de l'estranger, on s'han constatat les limitacions de la justícia espanyola.
Segons el líder de la Crida, el Consell és la "llavor" de la tercera victòria. Les dues primeres, ha dit, són el referèndum i el pols contra la repressió. "Amb nosaltres no podran. Serem lliures de por", ha recalcat Puidgemont. En un context de "llibertat vigilada", amb "restriccions financeres", el nou organisme "pot fer allò que les institucions no poden fer". "El Consell anirà fins on no puguin arribar les institucions. Anirem al món en nom de la República. Les nostres decisions passen les proves d'estrès de les democràcies", ha asseverat el dirigent independentista.
Què toca fer ara? Puigdemont ha ressaltat la mobilització massiva dels últims anys, la consecució del 9-N, l'1-O, aguantar la repressió i l'enginy a l'hora de protestar. "Sense això no hauríem arribat fins aquí, però necessitem que continuï. Ara ens demaneu una sola cosa: unitat. Hi ha un clam d'unitat que recorre Catalunya. Si no li fem cas, no tindrem prou autoritat moral", ha assenyalat el president. "Si la perdéssim, perdríem tot el que hem aconseguit fins avui, que és moltíssim", ha indicat. En aquest sentit, ha demanat el màxim suport possible per aconseguir l'aval internacional a la independència, i ha situat el Consell com a garant de la unitat estratègica.
Torra: "No hi ha marxa enrere"
Torra, que ha vingut des d'Eslovènia, ha assegurat que Espanya "ja no fa por" als catalans, i ha assegurat que "no hi ha marxa enrere" en la consecució de la independència. Un camí, ha dit, que s'ha de fer "amb totes les conseqüències". "El punt de partida és el 27 d'octubre, això és el que hem de fer efectiu", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha volgut reivindicar la feina que es fa des de les presons, des de l'exili i des de les institucions catalanes.
🎥 president @QuimTorraiPla: "Els catalans hem perdut la por. Ja no hi ha marxa enrere en el camí cap a la llibertat. Els eslovens van decidir tirar endavant en la seva lluita amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures" pic.twitter.com/nyMPg6l2M5
— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) 8 de desembre de 2018
El màxim dirigent de la Geneeraluitat ha carregat contra la repressió i ha posat de manifest el "suport" que ha obtingut aquesta setmana de les institucions eslovenes. El país balcànic ha estat tornat a posar com a exemple per part de Torra, qüestió que li ha valgut crítiques per part dels partits constitucionalistes.
Sense "simbolisme"
"Això no serà simbolisme. Tindrà un òrgan executiu per fer valdre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Les accions tindran cinc àmbits amb cinc responsables que hauran de rendir comptes davant l'assemblea de representants", ha explicat Comín. El primer és el polític: el Consell promourà contingut legislatiu -també al Parlament-, "ciutadania republicana" i també "estructures republicanes". El segon àmbit, l'internacional, durà a terme estratègies per al reconeixement de la República, acció diplomàtica i també mobilització ciutadana.
EN DIRECTE @lluis_llach s'asseu al piano i canta en l'acte de presentació del Consell per la República; informa @OriMarch des de Brussel·les https://t.co/3ng4YyNtb0 pic.twitter.com/gkfWUPcvDt
— NacióPolítica (@naciopolitica) 8 de desembre de 2018
Comín ha apostat per "liderar una aliança" de tots els pobles i moviments "que lluiten per l'autodeterminació". "Catalunya s'ha guanyat el dret de liderar aquest grup", ha assenyalat el dirigent d'ERC i exconseller de Salut. Espanya, segons ell, "no compleix els requisits" per formar part de la Unió Europea (UE). De fet, el Consell demanarà la suspensió d'Espanya com a membre de la UE a través de l'article 7 dels tractats. En l'àmbit jurídic hi haurà un llibre blanc sobre l'autodeterminació. En la part cultural, hi haurà "materials útils" en totes les llengües per impulsar les publicacions.
La "batalla final" de l'independentisme
Ponsatí ha indicat que el 27-O es va "obeir" el mandat de la ciutadania, i ha admès que és "evident" que l'independentisme no és on voldria. "Encara hem de guanyar la batalla final, però l'Estat no ha aconseguit derrotar-nos", ha assegurat l'exconsellera d'Ensenyament. "Ara s'ha de lluitar per aplicar efectivament la República, i aconseguir que sigui reconeguda com un estat més al món. Per això el consell és determinant", ha assegurat Ponsatí. L'organisme "tanca el capítol de l'autonomia", ha assenyalat.
La convocatòria del referèndum, ha dit, es va fer de manera "legal". "El Consell ha de fer créixer la cultura democràtica", ha asseverat Ponsatí, que ha demanat "obrir noves vies de combat" que siguin millors. "Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de les lleis espanyoles", ha indicat l'exconsellera, resident a Escòcia, que ha tingut un record per als "ostatges" reclosos en presons catalanes.
El teatre que acull la presentació del Consell per la República esclata en crits a favor de la llibertat dels presos i de la independència minuts abans que arrenqui l’acte. Informa @OriMarch des de Brussel•les https://t.co/G11Rq4oG2u pic.twitter.com/WHGpp0IT9o
— NacióPolítica (@naciopolitica) 8 de desembre de 2018
La idea és "donar continuïtat" al mandat de l'1-O, segons un vídeo que s'ha projectat just en l'arrencada de l'acte. "El Consell és la primera pedra d'un nou estat independent d'Europa. Des del primer d'octubre, Catalunya ha iniciat el camí cap a la República. El Consell ha de servir per culminar-lo", assenyalava la veu en off del vídeo, protagonitzada per Joel Joan. Una altra actriu, Sílvia Bel, ha conduït la presentació i ha recordat que la meitat del Govern de l'anterior legislatura és a l'exili.
Mig Govern a Brussel·les
El teatre KVS, amb capacitat per unes 400 persones, ha acollit dues presentacions consecutives, una a les 10.30 i l'altra a les 12.30. Hi han estat sis membres del Govern: el vicepresident Pere Aragonès -home fort d'ERC, que va visitar Waterloo diumenge passat en el marc d'una cimera de l'independentisme-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Laura Borràs -Cultura-, Josep Bargalló -Educació-, Damià Calvet -Territori- i Ester Capella -Justícia-. No hi ha acudit Miquel Buch -Interior-, que diumenge es reuneix amb Torra per decidir les mesures a prendre després de les polèmiques càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes a Girona i a Terrassa d'aquest dijous. Hi ha hagut alguna veu que ha demanat la seva dimissió, i també xiulets en contra d'aquestes proclames.
[blockquote]Sis membres del Govern, inclòs Torra, així com també diputats de JxCat i d'ERC i dirigents de les entitats sobiranistes, fan costat al Consell en l'acte al teatre flamenc KVS de la capital belga[/blockquote]
A Brussel·les també s'hi han desplaçat diputats de JxCat i d'ERC, però no de la CUP, que ha pres distància del Consell i també del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que lidera Lluís Llach. Les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- han estat al teatre KVS, així com també l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos.
Organigrama i funcionament
Com funcionarà el Consell per la República? Aquesta és una de les preguntes que han sobrevolat l'organisme des de la seva creació. Segons s'ha detallat aquest dissabte en la presentació feta a Brussel·les, l'assemblea de representants que li farà costat tindrà un màxim de 150 membres, els quals seran escollits pels ciutadans registrats. Aquesta assemblea haurà de validar els nomenaments de l'òrgan executiu del Consell, que estarà format per un mínim de deu persones i un màxim de vint.
De moment, però, un consell fundacional liderat per Carles Puigdemont serà l'encarregat de comandar l'organisme. S'hi han sumat Antoni Castellà, líder de Demòcrates; Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC; Neus Torbisco-Casals, advocada especialitzada en dret internacional; i Meritxell Budó, del PDECat i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona. L'assemblea tindrà representants del Parlament -especialment en la part fundacional-, però en el seu disseny definitiu també disposarà de ciutadans provinents d'entitats, del món local i d'arreu del món. Lluís Puig, exconseller de Cultura, ha indicat que els registrats tindran l'oportunitat de prendre directament les decisions telemàticament.
Vaga de fam
La presentació del Consell -la funció del qual es va perfilar en una reunió discreta a Waterloo el 22 d'octubre- arriba en un moment especialment delicat per als presos polítics, quatre dels quals -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es troben en una situació de vaga de fam. En el cas dels dos primers, ja porten una setmana sense ingerir sòlids. En el cas dels dos restants, fa cinc dies que la van començar. Protesten contra la dilació del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara admesos a tràmit. En els propers dies hi ha previstos dejunis arreu del país per solidaritzar-se amb la situació de tots quatre.
[blockquote]La presentació del Consell es fa en un moment en què quatre presos -Sànchez, Turull, Rull i Forn- fan una vaga de fam contra la dilació del TC en els recursos d'empara[/blockquote]
Un dels que farà dejuni és, precisament, el president Torra. El dirigent de JxCat en desplegarà un de dos dies abans del 21 de desembre, dia en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visitarà Catalunya per celebrar-hi un consell de ministres extraordinari. És improbable, a hores d'ara, que tots dos dirigents s'acabin reunint a Barcelona. I, des del punt de vista de l'Estat, la posada en marxa d'organismes com el Consell allunyen l'escenari negociador que tots dos actors -amb més o menys ganes- han posat damunt la taula des del mes de juny.
