Sense creixement en un quart de segle. La Cambra de Comerç de Barcelona ha avisat aquest dijous en una roda de premsa que la renda per càpita a Catalunya està estancada en els mateixos nivells des de fa 25 anys. Tot i el creixement acumulat de gairebé el 50% PIB durant l’últim quart de segle, això no ha generat un increment de benestar.
Concretament, la renda està estancada en 19.086 euros l’any per persona a Catalunya. “L’augment de la riquesa no s’ha traduït en una millora efectiva del benestar de les persones”, ha dit el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira. La renda disponible per càpita són els ingressos després d’impostos i transferències públiques.
Segons la Cambra, els motius que ho expliquen són “el feble augment de la productivitat i la caiguda de la població en edat de treballar”, a causa de l’envelliment demogràfic. La institució avisa que per millorar el benestar de la societat en els pròxims anys caldrà augmentar la productivitat i la taxa d’ocupació.
L'habitatge ja suposa un terç dels ingressos dels catalans
L'altre gran tema de la roda de premsa ha estat la problemàtica de l'habitatge. En els últims 25 anys, el pes d’aquesta fracció ha incrementat cinc punts percentuals i ja s’endú un terç de la renda un cop descomptats els impostos, les prestacions i els serveis públics.
L'any 2000, els catalans dedicaven un 31% de la renda disponible a costejar les despeses d'habitatge. L'indicador va baixar fins al 27% just abans de l'esclat de la crisi financera i va anar creixent progressivament fins al 34,6% actual. Així doncs, les llars catalanes veuen com la seva renda disponible es redueix fins a 18.031 euros després de pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments, pràcticament el mateix que fa 25 anys.
Per sota d'Europa
Encara que el PIB català està creixent molt per sobre de la mitjana europea, aquest resultat no s’ha traduït en una millora del benestar efectiu. La bretxa amb el nucli europeu s’incrementa més en la renda disponible, que se situa en un 85,4% per sota de la mitjana, amb dades del 2022. La diferència de benestar amb el nucli europeu s’intensifica quan es té en compte el cost de l’habitatge, ja que l’augment de les despeses ha estat menor als països de referència.
En canvi, els indicadors de sostenibilitat i salut han registrat una millora superior a l’experimentada als països europeus, principalment per l’augment de l’esperança de vida i per les baixes emissions que s’emeten des de Catalunya, per la presència de les nuclears. En concret, Catalunya ha reduït les emissions brutes un 23% des del 2000 al 2022, situant-se per sota del nucli europeu en emissions per càpita. D’altra banda, també han registrat una evolució positiva els indicadors que mesuren la desigualtat per l’evolució positiva de la taxa d’ocupació.