Però el que podria ser un efecte col•lateral d’una imaginació desbordada pren cos. Estulin relata que al sopar dels ambaixadors de l’ONU de 2003, David Rockefeller, amb el posat seriós de la fotografia, va sentenciar “Estem a tocar d’una transformació global. Tot el que necessitem és una gran crisi i les nacions acceptaran el nou ordre mundial”. Sona?
El mes vinent diuen que es trobaran per refundar el capitalisme. Lògic, uns estats pensats en clau burgesa del segle XX, han de reformular-se en clau també burgesa del segle XXI. ‘Ha de canviar alguna cosa perquè res canviï”. Al capdavall qui té la riquesa, el que vol és perllongar-la. Oi, senyor Sala i Martin? Com riu el nostre eminent economista en escoltar això del “nou ordre mundial”.
Però els estats tenen molt clar una cosa. Que si alguna cosa ha de canviar no és pas la creació de nous estats independents. A Escòcia, ja li retreuen que els impostos britànics hagin servit per rescatar el Banc Escocès de referència, i, per tant, que allò de la independència eren contes de fades. A Catalunya li retallen el finançament amb l’excusa de la caixa buida, malgrat es reparteixin 50.000 milions a la banca, i escatimin 1700 als hospitals públics de Catalunya.
De moment, els botiguers i petits empresaris van fer moltes cues el dilluns d’aquesta setmana per ajornar l’IVA i l’IRPF. Però el que és important per Zapatero és seure a la cimera a discutir el nou ordre mundial. Qui defensarà els interessos dels botiguers escocesos? Perquè dels catalans, em temo que ja sabem tots la resposta. Ningú? Â
