Consellera Serna en un moment de l'entrevista

La consellera de Treball, Mar Serna (Aguilar de Campo,Palència,1955) té la deformació professional de la Inspecció de Treball. Una mena de cos policial de l'Estat espanyol que actuava i actua com la Santa Inquisició: "Tothom és culpable fins i tot quan confessa". Com  a tal, Serna ha desenvolupat una manera de governar el departament de Treball dient les coses pel seu  nom. Sovint, obviant que ja no és funcionària sinó que ara juga al terreny de la política i les normes són diferents. 

En una entrevista concedida a l'Agència Catalana de Notícies i recollida per Nació Digital  Serna afirma que cal vincular la percepció dels subsidis de l'atur al compliment dels itineraris formatius. La consellera, trencant un mite de l'estat del benestar, assegura que no pot ser que una persona que està esforçant-se per trobar feina rebi el mateix subsidi que una que està aprofitant que està de situació d'atur per marxar "de vacances".
 
La consellera ha explicat que la Generalitat espera que prosperi el recurs que va presentar al Tribunal Constitucional per recuperar les competències sancionadores, i poder penalitzar les persones que no volen assistir als cursos de formació. Sobre les previsions de l'atur pel 2010, Serna, sincera, ha dit que no s'atreveix a fer pronòstics.

Enguany l'atur registrat a Catalunya s'ha enfilat per sobre del mig milió de desocupats. Creu que al 2010 pot haver una lleugera recuperació del mercat laboral?

No m'atreveixo a fer pronòstics sobre l'evolució de l'atur a Catalunya el 2010. L'experiència del 2009 ens demostra que tothom es va equivocar a l'hora de fer previsions econòmiques, i jo no vull caure en el mateix parany. Ara bé, els indicis ens mostren que el pitjor ja ha passat, i que la intensitat de l'atur no serà tanta. Confio que al segon semestre es produeixi una certa recuperació al mercat laboral que tingui efectes en la reducció de les dades de l'atur.

Quin impacte pot tenir en l'atur l'acabament de les obres del Fons Estatal d'Inversió Local?

Segur que creix l'atur al sector de la construcció aquest mes de gener. El fet que acabin les obres del Plan Zapatero suposarà que augmenti el nombre de desocupats. Però altres sectors tindran una evolució diferent. L'increment del nombre de desocupats mostrarà l'impacte real que el FEIL ha tingut en l'ocupació. Hauria desitjat que aquest fons hagués servit per més coses que per millorar els carrers, ja que en general aquestes obres no han generat valor afegit. En el fons d'inversió que el govern espanyol té previst pel 2010, esperem que les obres tinguin més intencionalitat i contribueixin a dinamitzar l'economia.

"Perquè ha de cobrar el mateix una persona que està a casa sense fer res que una persona que està fent els cursos?"

Una de les mesures estrella dels plans d'ocupació són els itineraris formatius i els cursos. Vostè els vol vincular al fet de rebre els 420 euros de renda. Quin seguiment s'està fent d'aquesta qüestió?

Els que cobren la renda dels 420 euros ja estan sent citats pels formadors. Els estan remetent als cursos, i si no els segueixen, li comuniquem al Ministeri de Treball, que és qui paga l'ajut. Teòricament això pot ser causa de revocació de la prestació. Quan una persona està a l'atur, cada dia que passa és més difícil que trobi feina. Molta gent creu que l'atur és estar de vacances, i no s'adona que competeix amb altres persones per trobar un lloc de feina. Una de les reformes pendents és la vinculació de les polítiques actives amb les passives, és a dir, el pagament d'una prestació a la realització de cursos d'inserció. Tenim la possibilitat de fer-ho des de la sanció, o bé des de l'estímul. Perquè ha de cobrar el mateix una persona que està a casa sense fer res que una persona que està fent els cursos?

La Generalitat pot recuperar les competències sancionadores per poder castigar les persones que no volen assistir als cursos de formació?

Hi ha un reglament que s'aplica, la llei d'ocupació estatal del 2003 ens va treure la competència sancionadora a les ccaa, i ho varem impugnar al Tribunal Constitucional (TC) i estem esperant la resolució. Es pot fer per part del ministeri, nosaltres els estem enviant les dades de les persones que no fan els cursos de formació, i Madrid decidirà. La llei diu que durant els 120 dies no estàs obligat a fer cap itinerari. Jo em pregunta, i perquè no des del primer dia?

Quantes persones han estat ja orientades pels formadors del Departament de Treball?

Més de 5.000. Al principi ens costava que la gent vingués. Ara fem la citació personalitzada. Això ha facilitat que la gent que no té feina sigui més conscient que cal formar-se per trobar feina. Però entenc que tot això forma part d'un procés a més llarg termini. No pot cobrar la mateixa prestació una persona a casa sense feina, que una persona que s'està formant i esforçant per trobar feina. Seria bo tenir un sistema similar al de Dinamarca, el de la flexiseguretat, però caldrien més recursos, i per tant, més impostos.

El mercat laboral de l'Estat té problemes estructurals, i un d'ells és la dualitat en la contractació. Les persones amb contracte fix estan molt protegides, i les que tenen contracte temporals, poden ser acomiadades molt fàcilment. No creu que s'està deixant passar l'oportunitat d'abordar reformes en aquesta qüestió?

La dualitat és un problema que cal abordar. Crec cada vegada hi ha més sensibilitat sobre aquest aspecte. A la última enquesta de població activa ja es veia un augment de la temporalitat. Ja he advertit que no podem caure en els mateixos errors dels últims anys. La dualitat es pot combatre de diferents maneres. Una és simplificant els contractes. L'altre, mitjançant la negociació col•lectiva.

Dos de cada tres joves afirmen que volen ser funcionaris. L'emprenedoria està en crisi?
Abans de la crisi els joves ja volien treballar en la funció pública. Els joves han estat víctima en molts casos dels contractes precaris. Volen ser funcionaris perquè busquen estabilitat, i poder disposar de més temps de lleure. El perfil de l'emprenedor a Catalunya és el d'un home de 37 anys. Volem que els joves i les dones també comencin a muntar empreses. El pla Inicia pretén estendre la creació d'empreses a tota Catalunya.

Vostè és partidària d'eliminar la festa de la Puríssima. Cal canviar el calendari de festius?
Crec que els hem de racionalitzar. No se m'acudiria passar el dia de Nadal a un dilluns, perquè aquesta festa és molt important, però sí algunes dates que potser no es celebren tant perquè no tenen tanta significació. El desembre té molts dies festius, i en canvi entre el gener i l'abril no hi ha cap dia lliure. Tenim un concordat amb la Santa Seu, i hauríem de veure què es pot fer.

Quins errors s'han comés en les negociacions pels diàleg social?
S'ha estat parlant massa. Cal ser més discrets en les negociacions. Potser al principi, patronals i sindicats no van saber posar sobre la taula els problemes bàsics. Però veig que les coses estan canviant, s'està produint un canvi d'estratègia per part del Govern, dels sindicats i les patronals. Perquè no es pot governar sense acord amb els agents socials i empresarials.

Si sindicats i patronals no faciliten el pacte, no creu que el govern espanyol hauria de prendre la iniciativa?
L'experiència de les reformes del 1994 i del 1997 ens indica que no. Cal que les patronals i els sindicats es sentin protagonistes de la reforma. Jo ara veig un canvi d'actitud en la negociació. Totes les parts estan remant en la mateixa direcció. Govern, patronals, sindicats, hem de fer el camí junts, si cadascú va pel seu cantó perdem força. Ara, estem en el moment de fer les reformes. En pocs mesos podem tenir l'acord en matèria de diàleg social que necessitem.

De moment el govern espanyol ha aprovat una reforma que elimina la càrrega fiscals d'alguns expedients de regulació. A què pot ajudar aquest tipus de reformes?

Farà que s'equipari el tractament fiscal dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) i dels acomiadaments individuals. Fins ara algunes empreses havien preferit utilitzar la fórmula de la negociació individual en lloc de l'ERO per extingir els contractes per una qüestió fiscal. Prefereixo els ERO, ja que comporten un pla social i una possibilitat de trobar mecanismes de col•locació de les persones que han perdut la feina. La indemnització, en la majoria dels casos, no són la solució. Tenir un pla social i un ERO és molt important.

De moment, el Govern ha aprovat una bateria de mesures per fer front a la crisi. Han calculat l'impacte real d'aquestes 30 iniciatives per generar ocupació i reactivar l'economia?

Encara no hem calculat quina incidència real tindrà en l'economia catalana. Als propers mesos es sabrà quin impacte ha tingut en matèria d'ocupació. Aviat tindrem funcionant una comissió de seguiment que avaluarà el compliment de les 30 mesures. Llavors, podrem saber quantes persones han rebut els ajuts a la renda per autònoms, quanta gent es podrà formar gràcies als recursos extraordinaris, quanta gent tindrà accés al pla d'ocupació, o a la renda mínima d'inserció. Aquest pla de mesures dóna més empenta que mai a la reactivació de l'economia. No és un repartiment de recursos perquè sí. Aquest pla vol posar les bases del model de creixement de l'economia catalana pels propers anys i impulsar el canvi de model productiu.

Alguns dels signants del paquet de 30 mesures, com Pimec, han lamentat que es destinin més recursos en innovació a les universitats que a les empreses.

És normal que les empreses vulguin tenir més recursos, però crec que el que necessita la petita i mitjana empresa és sumar esforços per innovar, ja que tenim un teixit productiu massa fragmentat. Les universitats i les empreses han d'anar de la mà, i aquesta és la voluntat del Govern. No podem perdre aquesta oportunitat. Els recursos sempre són escassos, i cal ser més eficients en la gestió dels mateixos.

Un dels punts del paquet de 30 mesures que va costar més de tancar va ser el de la Formació Professional. Quin protagonisme tindrà la FP en el futur?

La Formació Professional és un capítol clau, un element estratègic claríssim. Els territoris han de tenir la formació que necessiti el seu teixit productiu. Educació, Treball, patronals i sindicats ens hem de posar d'acord, i hem d'establir quines seran les branques d'especialització de la nostra economia. Potser en el futur no necessitem fusters i en canvi requerim més rehabilitadors. Abans del 28 de febrer posarem en marxa una comissió per definir aspectes de planificació estratègica i avaluació en l'àmbit formatiu. Catalunya serà més competitiva en la mesura que la formació vagi al davant de les necessitats de l'economia.

Quines esperances té dipositades en la llei d'economia sostenible?
Les lleis per si mateixes no canvien la realitat, però posen els fonaments. Si després de la crisi fem el mateix que abans i basem el creixement en la construcció, haurem perdut el temps i una magnífica oportunitat per modernitzar l'economia. Crec que la llei pot ajudar a canviar el model.

"El futur de l'automoció és incert"

Després dels expedients de regulació a Seat i Nissan, es pot afirmar que el sector de l'automoció té el futur garantit a Catalunya?
El futur, com sempre, és incert, i no el podem pintar molt llarg. En el cas de Seat i Nissan, tenim producte, model i càrrega de treball. En menys d'un any ja es començarà a fabricar l'Audi Q3 a Martorell. La NV200 de Nissan ja es fabrica a la Zona Franca des de fa un parell de mesos. Els plans de foment de la venda de cotxes estan funcionant. El que passa és que si havien baixat la producció un 40%, ara només els ha millorat un 20%. Qui ho està passant pitjor són les petites i mitjanes empreses d'automoció. Si la banca els ajuda, podran passar aquests mesos de dificultats fins que augmenti la producció.

Està garantit que les empreses subministradores de l'Audi Q3 seran catalanes?
Algunes empreses catalanes de components ja han presentat ofertes. Entenc que una part dels components de l'Audi Q3 seran fets per empreses d'aquí.