CRÒNICA

Tecnologia sostenible: la revolució que necessita inversió

Empreses catalanes impulsen projectes per fer compatible la innovació amb la sostenibilitat, però els experts alerten que sense més recursos no hi ha futur

Un dels projectes de Power Steam per fer més atractiva l'educació climàtica als infants
Un dels projectes de Power Steam per fer més atractiva l'educació climàtica als infants | Guillem Delso
05 de març de 2025, 19:28

“Tots els inversors busquen trobar la nova intel·ligència artificial, però quin serà el gran descobriment del futur si no hi ha futur?” Sean Park, cofundador de l’empresa sud-coreana Energy X, es feia aquesta pregunta retòrica aquest dimecres a la conferència Sustanibilty at Scale al Mobile World Congress. La xerrada girava entorn de la necessitat d’una tecnologia més sostenible de cara al futur. Brittany Harris, una de les ponents, advertia que la tecnològica “és una de les indústries que més recursos consumeix al món”. Per exemple, generar un text de 100 paraules a ChatGPT consumeix, de mitjana, 519 mil·lilitres d'aigua, l'equivalent a una ampolla, segons un estudi del Washington Post

Actualment, la majoria de projectes tecnològics no tenen en compte la sostenibilitat. “Els inversors busquen profit econòmic” sentenciava Park, i afegia, “hem d'aconseguir crear profit de la sostenibilitat”. El sector de les empreses tecnològiques sostenibles és encara petit, però es troba en fase de creixement. Al MWC, diverses empreses catalanes han presentat projectes enfocats a prevenir catàstrofes naturals, portar l’educació ambiental a les escoles o regenerar la biodiversitat del Port de Barcelona. Tots de la mà de la tecnologia i amb la sostenibilitat com a prioritat.

Tornant a la conferència, els ponents coincidien en una màxima: perquè la tecnologia sostenible progressi cal inversió. Ara bé, l’alemany Leon Haupt resumia la complexitat de la situació. “S’ha d’invertir en un mercat desconegut on tot està canviant. Com dones seguretat als inversors? Els hem de fer veure que la millor decisió econòmica també és la decisió ecològica”.

Projectes catalans

Aterrant el debat a Catalunya, la conferència comptava amb un ponent català, Alejandro Martí, director general de l’empresa barcelonina Mitiga que fa anàlisis de riscos climàtics, és a dir, calcula la probabilitat que edificis de tot el món pateixin inundacions, incendis o sequeres. Això inclou hospitals, escoles, fàbriques o habitatges.

A partir dels models numèrics amb què treballen, registren les catàstrofes climàtiques del passat i en calculen la probabilitat de recurrència en el present i futur. “Per exemple, una empresa italiana va identificar que tenia una planta solar en una zona amb alt risc d’inundacions i la va poder traslladar”, expliquen fonts de la companyia a Nació. L’empresa es va crear el 2018 i ja té més de cent treballadors. A banda d’oferir un servei que contribueix a una societat més sostenible també intenta minimitzar el seu impacte ambiental. “Com que sabem que la intel·ligència artificial necessita un munt d'energia, busquem altres mètodes més sostenibles per expandir-nos”.

Un dels projectes tecnològics sostenibles presentats al Mobile
Un dels projectes tecnològics sostenibles presentats al Mobile - Guillem Delso

Mirada al futur

El binomi tecnologia i sostenibilitat mira inevitablement al futur. “Si vols provocar un canvi has de pensar a llarg termini”, explicava Huapt a la conferència. Això és el que ha fet l’empresa catalana Power Steam. Apropar l’educació climàtica als infants de forma atractiva i sostenible. En conversa amb Nació, els seus directors generals citen una dada reveladora de la UNESCO. “El 70% dels joves no sap explicar gaire bé el canvi climàtic i, si bé la majoria de professors el considera un tema important, només el 30% se sent preparat per ensenyar-lo”.

Power Steam ha creat dues eines per fer més atractiva pels infants l'educació climàtica. La primera és una caixa que es connecta a internet i amb la qual els estudiants poden simular climes de diferents ciutats o països i veure com això afectarà la biodiversitat en el futur.  Pels professors han creat una mena de ChatGPT especialitzat en educació ambiental. “El professor introdueix l’edat dels alumnes, el temari i els terminis, i la IA li ofereix recursos personalitzats en forma d’explicacions teòriques i activitats pràctiques”, detalla el director general, Pablo Zuloaga.

El projecte ja s’ha implementat a cinc escoles catalanes, situades a Barcelona, l’Hospitalet i Granollers, i també en centres de Croàcia. Els objectius són ambiciosos: “Volem arribar a 1.500 escoles. Si aconseguim que els infants guanyin consciència sobre el medi ambient, reduirem la petjada de carboni”, assegura Zuloaga.

Aplicació al Port de Barcelona

La tecnologia sostenible ja s’està plasmant a territori català. La fundació Bcn Port Innovation fa de nexe entre les demandes mediambientals de l'Ajuntament de Barcelona i les empreses que desenvolupen projectes. Un dels més destacats és el d'Ocean Ecoestructures, que busca rediversificar el port de Barcelona.

Uns microesculls biomètrics que imiten els esculls naturals fan créixer la biodiversitat als entorns on els col·loquen. Ja s’han instal·lat una desena a diversos ports de Catalunya. També s’han aplicat a plataformes eòliques a alta mar. Fonts de la companyia expliquen que l’objectiu final és “convertir 20.000 espais grisos en espais rics en biodiversitat d’aquí al 2030”. La iniciativa consolida l’aposta de Catalunya pel sector de la tecnologia sostenible i lliga amb les paraules de Sean Park: “No podrem viure sense natura per més robots que tinguem”.