L'aliança entre les cambres de comerç, el Port, la Diputació, ajuntaments i diferents associacions empresarials ha escenificat aquest dilluns, de nou, el seu compromís amb el macroprojecte del Hard Rock als termes municipals de Salou i Vila-seca. La imatge deixa prou clar, però, que de moment Esquerra Republicana es manté en el terreny de l'"ambigüitat", tal com ha denunciat l'alcalde de Salou, Pere Granados, qui ha acusat els republicans de "política sectària". I és que segons ha assegurat la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, l'alcalde de la capital, Pau Ricomà, hauria primer acceptat la invitació i confirmat la seva assistència divendres per l'endemà fer-se enrere.

Tampoc no s'hi ha pogut veure cap altre membre del partit republicà, ni la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ni el president del Port, Saül Garreta. "Demanem que no es posi en perill el projecte i que s'impulsin com més aviat millor els mecanismes necessaris", ha dit Roigé, per aprovar de manera definitiva les modificacions del Pla Director Urbanístic que "aportarà 12.000 llocs de treball directes i indirectes" al Camp de Tarragona.

[noticiadiari]2/241899[/noticiadiari]

Les persones que sí que hi han assistit han destacat, a través d'un manifest, el paper "desestacionalitzador" del turisme a la Costa Daurada que podria tenir el Hard Rock, amb un "turisme vacacional de compres amb major poder adquisitiu". La presidenta de la Cambra, que ha liderat l'acte celebrat a la seu de l'avinguda Pau Casals, ha afegit que "no volem ni podem perdre aquesta oportunitat".

El pes del sector serveis al Camp de Tarragona, tal com han volgut subratllar, és del 58% del valor afegit brut i un 72% dels treballadors en actiu ho fan en aquest àmbit. En tot moment, però, han parlat d'una dinamització social i econòmica "d'una manera sostenible" i respectant el procediment legal establert. Centres turístics integrats com ara el de Hard Rock, segons el manifest, han de "fer possible un model econòmic d'èxit, basat en la modernitat, la sostenibilitat i el respecte mutu amb els sectors industrial i primari". Un projecte "estratègic" del qual, han dit, hi ha "consens", si bé, novament, s'ha evidenciat la falta de suport dels partits.
 

Posar data

Una de les principals reivindicacions, verbalitzada en aquest cas per l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, és que "fixem unes dates que siguin raonables per totes les parts" i que no "posin en perill" una inversió que calculen que pot arribar als 700 milions d'euros. "La Generalitat ha d'agafar aquest projecte que s'ha portat treballant des de fa molts anys com a prioritari per demostrar que som un país seriós", ha apuntat. Més dur s'ha expressat l'alcalde de Salou, que ha titllat de "col·lectius minoritaris" els qui s'oposen a l'ampliació del Complex Recreatiu i Turístic (CRT). "El que volem és que el Govern digui fermament que està per la labor i en quin mes creuen que podrà estar aprovat el projecte, ja n'hi ha prou d'ambigüitats", ha conclòs Pere Granados.

[noticiadiari]2/242915[/noticiadiari]

Entre les institucions que s'han adherit al manifest hi ha els ajuntaments de Reus, Cambrils, la Bisbal del Penedès, Constantí, Calafell, l'Arboç, Montferri, la Canonja, Perafort i el Vendrell. També hi són les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls, així com la Cambra de la Propietat Urbana. Com a associacions empresarials hi són l'AEQT, l'associació per a la promoció de Tarragona, l'associació d'empreses del polígon industrial de Valls, l'associació d'empreses del metall, l'Associació d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona, entre d'altres. A més a més, destaquen el Círcol de Reus, l'Autoritat Portuària de Tarragona, els consells comarcals del Baix Penedès i del Tarragonès, la Diputació, Foment del Treball, el Gremi de la construcció, la Universitat Rovira i Virgili, la Xarxa Santa Tecla i la FEAT.