L'exrector de la UB ha destacat com de rellevant s'ha convertit la geopolítica quan s'analitza la situació econòmica, recordant els advertiments d'alguns economistes sobre la imminència d'una nova guerra freda al planeta i en vigílies d'unes eleccions transcendentals als EUA. Enfront d'això, hi ha la versió optimista dels qui treuen gravetat al pols EUA-Xina: "Els EUA han reduït el seu intercanvi amb la Xina, però compren més a Mèxic i el Vietnam, socis comercials de Pequín". Joan Tugores ha subratllat el que considera que són els principals reptes econòmics, des de la productivitat al deute. Ha apel·lat a la urgència de desendeutar-se per recuperar marge de maniobra en cas de noves emergències, siguin de tipus sanitari o militar.
Tugores ha reconegut que sempre havia considerat la Xina una potència "intel·ligent" i poc interessada a escalfar els conflictes internacionals: "En aquesta pugna per l'hegemonia, ja és el primer país en el terreny comercial i no necessita tensionar més l'escenari", tot dibuixant Rússia i l'Iran com a "gossos de presa". Però l'exrector s'ha mostrat "sorprès" per l'agreujament dels conflictes geopolítics. Un fet que ha atribuït en part al lideratge polític, "potser més interessat en posicionaments personals", ha dit en referència a Xi Jinping. En la mentalitat xinesa, ha explicat, hi ha el record de l'hegemonia comercial que el país ja va tenir abans de la Revolució Industrial.
Sobre quina resolució de conflicte podria ser més beneficiós per al context econòmic, Miquel Puig no ha dubtat ni un segon: "La comunitat internacional hauria d'imposar a Israel l'existència de dos estats. La fi de la crisi a Gaza seria un element d'alleugeriment de la conflictivitat global". Puig també ha dit: "No m'imagino la Xina envaint Taiwan".
Missatges optimismes
"Creixement petit i lent, però resilient". Tugores ha esmentat les previsions del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'OCDE per apuntar que l'any pot viure un creixement de dues dècimes per sota del 2023, un panorama gens engrescador però que "evita el pitjor", amb una modesta recuperació del comerç internacional, un inflació controlada i allunyar el risc d'una recessió. Una recessió que ja ha atrapat l'economia alemanya.Sergi Mastrat ha volgut donar una visió optimista de l'escenari i ha augurat "certa estabilitat", amb unes palanques de creixement de l'economia espanyola: bona evolució del mercat laboral, amb la creació d'un de cada quatre llocs de treball dels que es generen a la UE; els balanços del sector privat; l'absència de desequilibris, que descarten una nova bombolla immobiliària; la poca dependència de l'economia espanyola respecte dels factors internacionals i l'impacte dels fons europeus.
Miquel Puig ha assenyalat que el 2024 no fallarà la demanda "perquè el món està creixent, la Xina no, però l'Índia creix un 6%, que és espectacular". Ha lamentat el "dèficit de gestió" de polítiques d'ocupació i que la idea d'un creixement necessari per fer possible una millor ocupació ja no és exacte. Ha afirmat que s'atreveix a pronosticar que el 2024 "no hi haurà crisi perquè la crisi està quasi sempre lligada a la construcció, i no es preveu que aquest sector s'aturi, a més de la pressió política existent per crear habitatge". Puig ha assenyalat que el 2024 serà molt similar al 2023.
Per Puig, els problemes per a l'economia catalana vindran dels colls d'ampolla, i que el gran entrebanc serà la productivitat, a llarg termini. També ha destacat la incidència dels fons europeus, que, això sí, no podran ser molt transformadors perquè Brussel·les ha exigit que es gastin aviat, el que fa difícil transformar. Miquel Puig, que ha afirmat que "per salvar el planeta, hem de deixar de créixer", ha sostingut la necessitat de desacralitzar el creixement. Puig ha assegurat que a Catalunya s'ha apostat per un model econòmic basat en el coneixement, una economia, la catalana, que s'ha convertit en exportador "com mai".
La qualitat del creixement ha aparegut en el bell mig del debat. Tugores ha coincidit amb Puig en la idea que un creixement al preu d'uns llocs de treball amb valor afegit per sota de la mitjana. Oriol Amat ha preguntat aleshores: si l'element clau no és el creixement, quin és el factor essencial? "La productivitat", han respost d'immediat Puig i Tugores. L'exrector de la UB ha proclamat que "s'ha d'anar cap a la qualitat del creixement, tot assegurant que "la productivitat és la bossa per al progrés social".
