Cada cop que s'albira un canvi polític se sol recórrer a la frase de poeta francès del segle XIX Víctor Hugo, que va deixar dit que “no hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el seu moment". I això és el que pensa i vol instal·lar l'extrema dreta a tot el continent. Els vents que bufen dels Estats Units, on Donald Trump ha tornat amb força i abonat als anuncis espectaculars, han envalentit els que, a Espanya i a Catalunya, el tenen de referent i volen imitar-ne els "èxits".
Els moviments reaccionaris i populistes embolcallen els seus discursos d'odi contra col·lectius vulnerables en el simplisme. Prometen solucions radicals i ràpides i les contraposen a la tebior i la ineficàcia que -a vegades amb raó- atribueixen als partits tradicionals. És el que fan quan parlen de "reconquesta" per convertir els seus països "en un mur que freni l'islamisme" i d'abolir valors de progrés recentment adquirits com ara el feminisme o els drets LGTBIQ+.
Ho hem vist aquest cap de setmana a Madrid, on s'ha reunit la família "patriota" i extremista de Vox amb Le Pen, Orban i Salvini d'estrelles convidades. I també a Catalunya, on Aliança mira d'obrir-se camí tal com us hem explicat en aquesta sèrie a Naciórematada amb l'Snooker, el nostre pòdcast polític, i que us ha interessat molt. La política establerta mira de frenar la progressió a l'alça que, sobretot en el cas espanyol, detecten les enquestes gràcies al suport entre els joves o els uniformats. I el primer és parar els peus a Trump i aconseguir que, a ulls de la ciutadania, quedi tot plegat en una fatxenderia ineficaç. El conseller d'Exteriors, Jaume Duch, ens deia a l'entrevista que vam publicar ahir que confia que, davant Trump, a la UE pesin més els interessos comuns i propis que no pas les tendències polítiques de Meloni i d'altres extremistes.
En l'àmbit domèstic els espais fronterers amb l'extrema dreta, bàsicament el PP en el cas de Vox i Junts en el d'AC, rumien com gestionar-la. El partit de Feijóo prova ara d'animar, a través de les seves terminals i cercles d'influència, un coixí de seguretat per evitar que la mossegada vagi a més. Fan circular la idea d'una nova força política (parlen d'un tercer espai de la dreta, obviant el pintoresc Alvise Pérez) amb noms com Albert Rivera o Iván Espinosa de los Monteros que baixi els fums a Abascal i permeti al PP no viure'n tan pendent.
Feijóo, com abans Pablo Casado, va cometre l'error de normalitzar des del minut 1 l'extrema dreta i governar-hi i ara són company de viatge obligat perquè els populars no tenen a l'abast la suma amb Junts i el PNB. Pot tornar-se a equivocar si, fent d'aprenent de bruixot, fragmenta més l'espai polític de la dreta o crea un Frankenstein que els castigui més a ells que no pas a Vox.
I a Catalunya, tal com explica Oriol March en la seva anàlisi, un possible creixement de l'extrema dreta independentista enterrarà definitivament el paradigma de les majories independentistes a més d'obligar Junts a mesurar més el to en l'assumpte de la immigració per no alimentar-ne el marc. Aquelles majories eren fruit del procés i a les eleccions de l'any passat ja van quedar lluny, però si AC creix i fragmenta l'espai seran del tot impossibles.
Encara que Junts acceptés integrar-los i parlar-hi, com demana Artur Mas i voldrien alguns alcaldes per poder-hi recórrer en algunes ciutats mitjanes, ERC i la CUP ni s'ho plantegen. La majoria independentista a quatre per tornar-hi no és al radar. Caldran sumes, complicitats i ritmes diferents si la formació xenòfoba es consolida gràcies als errors i les mancances de la dreta i l'esquerra, el replegament identitari, l'onada global, i els malestars amb la seguretat o la immigració.
- L'impacte d'Aliança Catalana: frontera amb Junts i majoria (impossible?) de l'independentisme; per Oriol March.
- Entrevista: Jaume Duch: «La presidència polonesa pot accelerar el català a Europa»; per Ferran Casas i Manresa i Pep Martí.
- Illa «calma» els pagesos: menys burocràcia i talls desconvocats; per Martí Oliver.
- Dades: La dreta es preocupa menys per Palestina que per Ucraïna; per Marc Descals.
Entrevista: Diana Gómez: «Una comèdia romàntica no té tant prestigi com altres gèneres»; per Guillem Maneja Juvanteny.
El passadís
L'extrema dreta s'ha abonat al neollenguatge i l'usa com una forma de deshumanitzar o ridiculitzar els adversaris. Fa temps que els seus líders reclamen que, en les informacions periodístiques o institucionals, es detalli la nacionalitat dels presumptes delinqüents per afermar el vincle entre immigració i delinqüència, una de les seves vetes de vot. Algunes veus de la dreta tradicional també ho reclamen amb l'argument de tenir "més informació". Però el que cal preguntar-se si la motivació de tot plegat és aquesta o simplement estigmatitzar col·lectius.
En quins casos aporta informació rellevant? S'ha de dir la nacionalitat o cal dir també quin idioma parla el sospitós, a qui vota, el seu nivell de renda o si és pràcticament d'alguna religió? Els ultres es queixen que, en lloc de dir la nacionalitat, sovint es parla "d'un jove" que comet tal o tal altre delicte. Per això han posat, tirant de sarcasme, en circulació a les xarxes i als fòrums "Jovelàndia", el suposat país d'on serien els delinqüents.
Vist i llegit
Si us agrada la història i us interessen també el futbol i els països de l'est d'Europa us aconsello molt el Futbolítica d'aquesta setmana de Ramon Usall sobre aquest esport a l'Alemanya de l'Est. I si en voleu més, no us heu de perdre el pòdcast Brazalete negro, que presenta Aitor Lagunas, de la revista Panenka. Un dels últims capítols el van dedicar al futbol a la Romania comunista de Ceausescu. Al capítol hi descobrireu algunes veritats sobre la sospitosa bota d'or de Camataru, els equips del règim o l'enlluernament del dictador romanès amb Corea del Nord. A Lagunas l'acompanya el també periodista Roger Mateos, autèntic expert en l'espai soviètic a qui és un plaer escoltar. El podeu escoltar aquí.
El nom propi
Josep Oliu (Sabadell, 1949) dicta avui una conferència a la Cambra de Sabadell sobre perspectives econòmiques per a l'any en curs. Com és lògic, es referirà a l'opa hostil del BBVA que afronta el Banc de Sabadell, que ell presideix. Aquest any no haurà de contestar preguntes de per què va traslladar la seu de l'entitat i quan pensa tornar al nostre país perquè fa unes setmanes que ho va fer en un intent de polititzar l'opa a favor de l'interès del banc. La setmana passada va presentar uns resultats històrics dels quals el Banc presumia aquest cap de setmana en anuncis en premsa en l'intent de convèncer els seus accionistes perquè no venguin. Oliu fa temps que va deixar el dia a dia de la gestió en mans de César González-Bueno, el conseller delegat, però es manté molt actiu en la representació institucional.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.