Les irrupcions fulgurants al Parlament tendeixen a generar un impacte en els més veterans. Va passar amb la CUP de David Fernàndez -encara hi ha convergents clàssics que es posen les mans al cap quan rememoren els elogis per part de l'entorn d'Artur Mas a Palau que va rebre de portes endins el diputat anticapitalista en la seva estrena-, i en menor mesura amb l'aterratge de Sílvia Orriols, cap de files d'Aliança Catalana. En la campanya electoral de l'any passat, tothom donava per fet que la formació d'extrema dreta -de qui aquesta setmana Nacióha revelat detalls fins ara desconeguts- entraria a la cambra, i fins i tot va sorprendre en cercles amplis que no tingués representació per Barcelona.
I, encara que veus amb ascendència com Mas hagin arribat a comparar Aliança amb la CUP, les diferències entre totes dues formacions són tan palpables com la distància que existeix entre el 2012 -inici del procés- i el 2025, imbuït de la pèrdua de la majoria independentista i canvis de tot tipus que s'han manifestat en tots els estrats del país. Si fa tretze anys els anticapitalistes van posar un peu al Parlament va ser per l'eufòria generada per la gènesi del camí independentista i per un gir cap a l'esquerra que s'intuïa en plenes retallades; Aliança beu del descontentament de la fi del procés i cavalca sobre els discursos autoritaris que triomfen arreu d'Europa i als Estats Units.
En aquest context, quina influència i quin impacte tenen les sigles comandades per Orriols? Hi ha dos elements a tenir en compte. El primer és la frontera -retratada per totes les enquestes- porosa existent entre Aliança i Junts, especialment en les zones del país com Osona, el Bages, el Ripollès i més comarques gironines, especialment allà on hi ha més immigració. Que l'extrema dreta, per exemple, aspiri a governar Manresa -com detallava Nacióaquest dijous- suposa una amenaça per al partit de Carles Puigdemont. No només pel forat que els pot fer Aliança, sinó perquè la simple presència del partit d'Orriols condiciona tota la política de pactes. I això condueix al segon element.
Si s'escala la dinàmica municipal a la del Parlament, resulta evident que un creixement d'Aliança en les properes eleccions -detectat amb detall pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO)- a rebuf de l'entrada per la demarcació de Barcelona pot alterar tot el tauler. Es pot parlar de majoria operativa de l'independentisme si Junts, ERC, la CUP i Aliança sumen més de 68 escons? No sembla que hagi de ser així, tenint en compte la construcció de l'anomenat pacte antifeixista vigent a la cambra catalana. Si la majoria depèn de l'extrema dreta -un escenari que és de "política ficció", segons detallen a la sala de màquines de Puigdemont-, el to d'aquesta legislatura permet deduir que no es materialitzaria.
Els republicans i els anticapitalistes han estat ràpids a l'hora d'assenyalar que Junts es va abstenir en una proposta d'Aliança a favor de la declaració d'independència, i el partit de Puigdemont es defensa dient que en cap moment han trencat cap acord. "Només ens hem abstingut en propostes que sabem que no seran aprovades", es defensen dirigents del partit. Les paraules de Mas al Diari de Barcelonasobre la necessitat de Junts de "parlar" amb l'extrema dreta independentista van causar enrenou a les files de Junts, i Jordi Turullva ser taxatiu a l'hora de deixar clar que les aliances les decidia la direcció. I fonts del partit són inequívoques: "Mantenim els no-pactes amb Aliança Catalana".
Si la majoria independentista ja era inoperativa en l'anterior legislatura, tot i que els números la sostenien, l'aparició de l'extrema dreta encara la complica més. La simple aparició d'Orriols en el mapa ha fet moure Junts en carpetes com la immigració -els alcaldes del Maresme van ser els primers a vincular multireincidència amb la presència de nouvinguts-, i el transvasament de vots que es pot viure de cara a les pròximes municipals pot condicionar el repartiment del poder a escala local. Tot i això, el partit intenta projectar calma: "Amb Plataforma per Catalunya o Solidaritat Catalana ja havíem de patir un forat. I som aquí". En el camí cap al 2027 es veurà si s'imposa l'optimisme o el pessimisme.