En un context de creixement desfermat de l'extrema dreta, hi ha fets simbòlics que han guanyat molt pes i n'és un bon exemple el Premi Guillem Agulló. Per això va costar d'entendre que el Govern diluís el guardó dins uns premis cinematogràfics. Davant la pressió social i el malestar de la família, finalment aquest divendres s'ha atorgat el Premi corresponent al 2025. Tard, perquè s'havia d'entregar a l'abril, coincidint amb l'assassinat del jove valencià per un grup de feixistes, i amb polèmica, però l'acte ha servit per signar les paus entre l'executiu i la família de Guillem Agulló.

No és cap secret que, més enllà del compromís que va adquirir el PSC arran de la polèmica, que el Premi és molt sentit pel sobiranisme. I es posa en evidència amb la presència a l'Auditori del Parlament, que coorganitza el Premi amb el Govern. En les primeres files hi havia una àmplia representació de diputats de Junts, ERC, els Comuns i la CUP, però també l'expresident del Govern Pere Aragonès -qui va decidir acollir el guardó-, i els expresidents del Parlament Ernest Benach, Carme Forcadell i Laura Borràs.

La intervenció dels pares de Guillem Agulló ha estat la que s'ha endut la gran ovació. Carme Salvador i Guillem Agulló pare han agraït que Catalunya hagi agafat la "flama contra el feixisme" després que el País Valencià, gràcies a PP i Vox, eliminés el guardó. Tots dos han recordat que el seu fill va ser assassinat per "catalanista i rojo peligroso" i ha lamentat que al País Valencià continua "arrelada la violència feixista". "Nosaltres ja estem en pau, però ara hem d'intentar que l'extrema dreta no arribi on vol", han sentenciat, concloent la compareixença amb un crit d'agraïment, però també d'ajuda, cap a Catalunya.

Premi a l'Amical de Mauthausen

Després d'una actuació musical de Borja Penalba i Feliu Ventura, el membre del jurat David Fernández ha donat el tret de sortida a l'acte. L'exdiputat de la CUP s'ha reivindicat com a part de la "generació Guillem Agulló" i ha recordat que el jove va ser assassinat per ser antiracista, d'esquerres i independentista. En el seu to més institucional, Fernández ha esquivat la polèmica amb el Govern per l'organització del Premi i s'ha limitat a dir que va ser un "ensurt feliçment superat". Özgür Günes, també membre del jurat, ha anunciat el Premi per a l’Amical de Mauthausen, entregat per unanimitat.

Qui l'ha recollit ha estat Joan Calvo, president de l'entitat, que ha agraït la tasca dels pares d'Agulló per "preservar els valors antifeixistes" que van portar a la mort del seu fill. "Tots els Guillems d'arreu ens recorden permanentment que no podem abaixar la guàrdia contra l'extrema dreta", ha afirmat el president de l'Amical de Mauthausen, que ha demanat als polítics presents a l'Auditori que solucionin els problemes reals de la ciutadania perquè el feixisme no pugui jugar "la carta de la desafecció". L'entitat treballa des del 1962 -sota la dictadura franquista que ara fa 50 anys que va acabar- en la preservació de la memòria i la prevenció davant de qualsevol forma de feixisme.

La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha apuntat que Agulló és la "dignitat" de persones que continuen lluitant per un món més just. "És una ferida oberta que només podem reparar amb compromís", ha sentenciat Menor. La consellera ha demanat que l'acte serveixi per no oblidar que l'extrema dreta "ni és una cosa del passat ni és un perill hipotètic", sinó que està imposant els seus discursos. "Si no els combatem, correm el risc que arrelin els seus discursos", ha sentenciat, recordant que a Catalunya "no hi ha espai per a la deshumanització ni per a la por". 

Josep Rull, també en el seu to emotiu habitual, ha clos l'acte. El president del Parlament ha agraït la lluita dels pares d'Agulló i ha reivindicat el jove activista com a una "llavor extraordinàriament fructífera". Rull també ha recordat que l'extrema dreta encara es mou en els "mateixos paràmetres" que en la mort del jove activista: "les agressions, les amenaces i, en definitiva, la violència per trencar la pau social". En aquest sentit, ha demanat no ser "autocomplaents" ni "negar les dificultats" i ha demanat treballar per frenar el feixisme, posant d'exemple el "pacte de la vergonya" que va suprimir el Premi. "Guillem, la teva lluita continua", ha conclòs Rull.

Un premi amb reculada del Govern

El Govern del PSC va plantejar primerament que el Premi formés part d'una menció especial dels Premis LAYA, que reconeixen produccions cinematogràfiques i audiovisuals relacionades amb els drets humans. Arran del que es va entendre com una relegació del premi, la família va enviar una carta a Salvador Illa en què reclamava que anul·lés el decret pel qual la Generalitat acollia el premi amb la voluntat de retornar-lo a la societat civil. Però davant l'enrenou generat i el malestar de la família d'Agulló, Nació va avançar que finalment el Govern havia acordat amb els parents de l'activista mantenir el premi tal com estava.

El premi es va crear l'any 2016, amb el govern del Botànic entre PSPV, Compromís i Podem. En el context actual, el premi és un símbol contra el racisme, la xenofòbia i els discursos d'odi. Però amb l'arribada del PP del ja dimitit Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat valenciana, i amb el suport de Vox, es va eliminar el guardó. El Govern d'Aragonès va reaccionar amb l'acollida i l'organització del premi, amb el compromís de retornar-lo cap al País Valencià quan hi hagi un executiu que ho desitgi.