Ahir va fer un any que Jaume Collboni, gràcies als vots dels comuns i del PP, va arribar a l'alcaldia de Barcelona. Va quedar segon a les eleccions, per darrere de Xavier Trias, però va saber jugar les cartes per impedir que l'independentisme —Trias ja havia pactat amb Ernest Maragall, una suma que no garantia la majoria absoluta— ocupés un dels despatxos més preuats del país. En el balanç del primer aniversari, la principal ombra que es projecta sobre Collboni és la situació de minoria: només té deu regidors de 41, i ampliar l'executiu municipal no està sent precisament senzill. Quan l'entrada d'ERC apareixia com a encarrilada, el context nacional l'ha ajornat.
Quin alcalde s'ha vist al llarg de l'últim any? Coherent amb el que ja havia promès en campanya, quan rivalitzava pel vistiplau de l'establishment i defensava un model business friendly en competència amb Trias. Aspectes com la Copa de l'Amèrica de vela —avalada, per cert, per Ada Colau quan era alcaldessa— i l'exhibició de la Fórmula 1 que es veurà aquesta setmana als carrers de la ciutat en són dos exemples palpables. El discurs sobre el turisme ha anat virant amb el pas dels mesos, a mesura que s'acostava la temporada alta —si és que n'hi ha de baixa—, en el sentit de limitar l'arribada de creueristes i reduir incomoditats. En l'horitzó no s'hi veuen, això sí, mesures estructurals en aquest sentit.
I els seus rivals, què? Aspiren, en certa manera, a anar-li prenent porcions del poder que Collboni atresora amb només deu regidors. ERC és qui més a prop ha estat d'entrar al govern municipal, on també volen entrar els comuns de Colau. I això que, en fets i en discursos, l'obra de govern del dirigent socialista, que no vol que l'ombra de l'exalcaldessa el tapi, és especialment distant del que predica ella, que seguirà al consistori.
I Trias, que hauria pactat gustosament amb Collboni després de les eleccions, fins i tot partint-se el càrrec durant el mandat, plegarà abans de les vacances d'estiu. L'alcalde, en tot cas, sap que només podrà resistir amb solvència si es deixa acompanyar. Qui serà l'afortunat o el que assumirà el risc de rostir-se? No trigarem a saber-ho.
- El ball de la investidura arrenca amb suspens; per Oriol Mach.
- «Singularitat» sí, concert no: els equilibris del PSOE per convèncer ERC; per Bernat Surroca.
- Anàlisi: Per què el finançament serà el nou pols entre Junts i ERC?; per Oriol March.
- Qui és qui en el repartiment de càrrecs a la UE?; per Pep Martí.
- La calor extrema sí que va per barris; per Arnau Urgell Vidal.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.