- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
L'agost de l'any passat es va posar en marxa una nova competició, fins aquell moment inèdita, entre ERC i Junts: qui seria capaç de col·leccionar més rèdits de la relació amb el PSOE a Madrid? Els republicans i el partit de Carles Puigdemont, durant anys, havien discrepat sobre el diàleg amb l'Estat -Oriol Junqueras s'hi havia implicat personalment; l'exili s'hi havia oposat amb rotunditat-, però els resultats del 23-J ho van trastocar tot. El nou episodi d'aquesta competència tindrà el finançament singular com a epicentre, tal com demostra la duresa de la crítica de Puigdemont a l'oferiment -per ara inconcret- de Pedro Sánchez per singularitzar el model. Aquestes són les claus de la pugna que s'albira.
Què demana ERC?
Sortir del règim comú, essencialment. Ho ha reiterat aquest matí i ho ha anat defensant des d'abans de la campanya electoral, quan Pere Aragonès va plantejar la demanda de concert solidari. Un model que inclou la recaptació de tots els impostos i el pagament d'una quota de solidaritat per compensar les autonomies amb menys capacitat econòmica. Marta Rovira, secretària general d'ERC, ja ha fet saber al PSC que el finançament singular és la condició indispensable per la investidura de Salvador Illa. Durant la negociació amb el PSOE per la tria de Sánchez, un dels elements que més van costar va ser crear una comissió bilateral per parlar de la singularitat del model.
De fet, aquest va ser l'element que va tensionar la negociació cap al final de les converses, i els republicans van fer públic el malestar amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè no s'estava avançant prou. En el marc de l'acord també es va pactar la condonació de 15.000 milions d'euros del fons de liquiditat (FLA), que ara depèn d'una llei que s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats, previ pas pel consell de ministres. El Govern en funcions interpreta que aquest és un aspecte conjuntural i que, per resoldre el problema de fons estructural, cal que Catalunya surti del règim comú. Es mourà el PSOE fins aquí, com va passar amb l'amnistia? La incògnita persisteix.
Què defensa Junts?
En campanya, Puigdemont va assenyalar que si Sánchez havia retirat el projecte de pressupostos generals de l'Estat no era per la convocatòria electoral anticipada a Catalunya, sinó perquè sabia que Junts no li aprovaria els comptes si no es pactava un finançament singular per a Catalunya. Dirigents del partit consultats per Nació assenyalen que la qüestió s'està parlant des de fa setmanes a la mesa de negociació oberta a Suïssa, on Junts hi ha plantejat la recaptació de tots els impostos. També abans del 12-M, el líder a l'exili va plantejar que el deute de Catalunya amb l'Estat es cancel·lés a compte de les inversions no executades per l'Estat a Catalunya, un dels elements que més tensions polítiques genera.
La principal discrepància amb ERC, en tot cas, és que el marc negociador es fixi en relació a la investidura d'Illa. Abans de les eleccions europees, el candida Toni Comín havia indicat que investir Illa a canvi del finançament singular seria un "preu massa alt", i que qualsevol conversa sobre recursos s'havia de fer directament amb el PSOE. Aprofitant, per exemple, la palanca dels pressupostos generals de l'Estat. Què farà Junts si ERC i els socialistes pacten un model a canvi de la investidura del líder del PSC? Estarà compromesa la governabilitat a l'Estat? Són preguntes que només veuran la resposta desbrossada quan avanci el calendari, que arrenca aquest dimarts amb la ronda de consultes per la investidura.