L'últim mes ha servit per dimensionar la situació de Junts. Les eleccions catalanes del 12-M i les europees del 9 de juny han situat el termòmetre al partit, ascendent -amb matisos- quan Carles Puigdemont és candidat i amb més problemes quan el protagonisme l'entoma un altre candidat. Havent aconseguit la presidència del Parlamenti obtenint així el control del calendari de la investidura, la negociació oberta per qui arriba al Palau de la Generalitat marcarà el futur de Junts. Perquè no és el mateix haver d'afrontar una repetició electoral que saber, d'acord amb els pactes que hi hagi, que hi haurà tres anys nets d'urnes. Aquests són els deu elements que delimiten el terreny de joc del partit de Puigdemont.
La primera decisió de Rull
La setmana vinent, Josep Rull rebrà els responsables de cada grup per saber quin candidat té més opcions de ser investit. Proposarà Salvador Illa? Optarà per Puigdemont? S'inclinarà per un "acte equivalent" perquè comenci a córrer el rellotge sense que hi hagi un debat d'investidura pròpiament dit? La decisió l'ha de prendre el president del Parlament, és la seva potestat, però que dirigents de Junts -com ara el secretari general, Jordi Turull- hagin anticipat escenaris en públic indica que obeirà a una estratègia. Una estratègia que, a banda del desgast dels adversaris -i també de possibles aliats com ERC-, també té a veure amb el calendari de l'amnistia. Aquest sí que ha començat a estripar fulls.
El retorn (ara sí?) de Puigdemont
L'expresident, per ara, sap que el Tribunal Suprem no ha retirat l'ordre de detenció malgrat que l'amnistia està en vigor. A principis d'abril, Puigdemont va començar a traslladar al seu entorn -en el qual hi ha l'inseparable Gonzalo Boye, amb més pes que bona part dels membres de l'executiva de Junts- que tornaria pel debat d'investidura, encara que ell no fos el candidat i encara que existís risc de detenció. Està vinculat el calendari del Parlament amb els plans de Puigdemont? Dit d'una altra manera: si hi ha un "acte equivalent" i no una investidura a l'ús, el compromís de l'expresident decau? Guanyar temps apareix com una de les prioritats en la partida d'escacs en què s'ha convertit la investidura.
El cert, en tot cas, és que el líder a l'exili té clar que serà candidat si hi ha repetició electoral, i aspira a poder fer campanya des de Catalunya, en igualtat de condicions amb la resta de caps de cartell. La seva figura és indiscutida dins de Junts -les negociacions les comanda ell, amb escàs rendiment de comptes davant l'executiva- i hi ha veus amb ascendència, sempre en privat, que posen en dubte que es puguin guanyar les eleccions amb ell de candidat. "Si amb tota l'èpica d'Argelers no vam superar Illa, què queda?", es pregunta un membre de la direcció. El resultat de les europees, amb Comín al capdavant, indica fins a quin punt hi ha desmobilització sense Puigdemont com a candidat.
Turull, el marmessor d'acords
Si Puigdemont comanda les operacions, el general és Turull. Ben connectat amb Marta Rovira, s'ha posat com a objectiu refer la unitat amb ERC, però també les relacions de tot l'independentisme. És una operació que inclou Junts i els republicans, però també la CUP, Òmnium Cultural, el Consell de la República i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Aquesta última entitat, presidida ara per Lluís Llach, ja ha deixat anar la proposta de la llista unitària -també plantejada per Artur Mas- si hi ha repetició electoral, una fórmula que agrada a Puigdemont. Si hi ha una detenció de l'expresident, la pressió sobre ERC creixerà. En tots els escenaris, també a Madrid, Turull és qui fa de ròtula.
Borràs, desplaçada
Si Puigdemont i Turull són els encarregats de comandar-ho tot, Borràs ha quedat en segon terme. Ja va passar en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, i s'ha anat replicant en les campanyes posteriors. Ha fet molt territori, però ha participat poc -i com a telonera- en els actes principals. En la tria provisional de direcció de grup parlamentari ha aconseguit situar-hi Francesc de Dalmases i Joan Canadell, però està distanciada tant d'Albert Batet com Mònica Sales -de moment president i portaveu- per tot el que va passar amb Aurora Madaula i Cristina Casol en l'anterior legislatura. Ningú s'atreveix a afirmar que continuarà com a presidenta de cara al pròxim congrés.
Si hi ha tres anys sense eleccions, què?
"Una oportunitat per fer tots els deures", remarquen dirigents consultats per Nació. Durant mesos s'ha especulat amb un congrés extraordinari, però tot està pendent del Parlament. Què hauria de passar? En primer lloc, decidir si Puigdemont presideix el partit, en cas que no pugui tornar a la Generalitat. "No podem perdre el lideratge que representa", raonen múltiples veus de la formació. En tot cas, Junts s'ha garantit la segona institució del país -Rull-, i també afronta el repte de consolidar el discurs ideològic. La supressió de l'impost de successions i de patrimoni, o què fer amb la immigració, han anat desplaçant cap a la dreta el partit. El llegat convergent, reivindicat el 12-M, s'ha desembargat del tot. Un retorn al passat, amb l'ajuda de la figura de Jordi Pujol, que en la precampanya es va fer compatible amb el relat d'una llista que superava Junts, venuda com l'Acord del Vernet.
Entre Madrid i Suïssa
Una part d'aquest llegat convergent és el que impregna la negociació a Madrid, encara que sigui en uns termes formalment allunyats de l'etapa de CiU. Puigdemont no és Miquel Roca, però ha investit un president espanyol a canvi de l'amnistia i d'una taula de diàleg a Suïssa en què ja es parla del finançament. "Si Puigdemont acaba sent president, anem cap a un escenari a la basca, d'estabilitat mútua a canvi de competències", assenyala un alt dirigent consultat. Veus amb ascendència interna i ben connectades amb Madrid insisteixen que Sánchez comença a estar "tip" de l'actitud de Junts, i per això no es dissipa el risc d'eleccions a l'Estat, es digui el que es digui en públic. Sobretot si hi ha repetició a Catalunya.
La substitució de Xavier Trias
Fa exactament un any, un acord entre el PSC, els comuns i el PP va impedir que Trias tornés a l'alcaldia tot i haver guanyat les eleccions municipals. Havia de marxar fa uns mesos, però continua comandant el grup de Junts a l'espera de concretar el relleu. L'exalcalde prefereix Jordi Martí com a cap de files a Barcelona, tant en el dia a dia del consistori com a les pròximes eleccions, però hi ha altres noms -Josep Rius, proper a Puigdemont- que aixequen el dit de cara al futur. A les municipals del 2023 és on es va desprecintar la manera de fer inspirada en CDC, cares conegudes incloses, i el resultat va ser bo. La negativa de l'expresident a pactar amb el PSC va impedir tenir pes institucional a l'Ajuntament.
Un problema de finançament
A principis del 2024, Junts va demanar una aportació extraordinària a càrrecs i membres de l'executiva davant la incertesa econòmica. La campanya de les espanyoles del 2023 va trastocar el pressupost, i la del 12-M, amb tota la infraestructura desplaçada a Argelers, va tensar les costures una vegada més. Formalment, la despesa de la campanya de Puigdemont va ser d'1,6 milions d'euros, per bé que dirigents del partit admeten que el cost va superar aquesta xifra. En el pressupost aprovat en el primer consell nacional d'enguany s'hi va aprovar una despesa de 3,5 milions d'euros, i encara hi constava un "romanent del finançament electoral" que s'enfilava quasi al milió d'euros.
Poder territorial
Després de les eleccions municipals, Junts va quedar fora de les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona. En aquest últim cas no es va reeditar l'acord amb el PSC, perquè la proximitat de les eleccions espanyoles feia extremar les precaucions a Puigdemont amb relació als socialistes. L'alcaldia més important que tenen és la de Sant Cugat del Vallès, i ostenten la presidència de la Diputació de Girona. A la capital de demarcació s'hi va registrar una de les principals derrotes, i ara hi governa una plataforma impulsada per la CUP amb la presència de Junts a l'executiu municipal. El desenllaç al Parlament permetrà saber si el partit torna al Govern o continua -com des que va trencar l'executiu - a l'oposició.
Relació amb l'establishment
Si la tardor del 2017 va suposar el pitjor moment de relació de l'espai postconvergent amb l'establishment -el referèndum i la declaració d'independència van ser decisius per a les grans empreses catalanes a l'hora de traslladar la seu social-, aquest 2024 ha estat l'any de la recuperació. La fotografia de la directiva de Foment amb Puigdemont a la Catalunya Nord, o gestos a favor de la supressió de patrimoni a Madrid formen part d'aquesta coreografia. La negociació per la investidura i una eventual repetició electoral -un escenari que als despatxos del poder genera urticària- pot tornar a allunyar Junts i l'establishment. Com també ho va fer, per cert, la proposta de sancionar les empreses que no tornessin al país.