La situació econòmica interna inquieta Junts

Un dels punts de l'ordre del dia del consell nacional que celebra Junts aquest dissabte a El Morell és l'aprovació del pressupost anual de la formació. L'encarregada de defensar-lo serà Teresa Pallarès, secretària de finances, que el té preparat des del 24 de desembre, segons consta en la documentació enviada als quadres del partit a la qual ha tingut accés Nació. El pressupost és especialment rellevant en l'exercici del 2024, tenint en compte que la situació econòmica del partit no travessa per un moment de màxima comoditat fruit de la pèrdua de poder institucional. Diverses fonts consultades assenyalen que, en les últimes setmanes, s'han demanat aportacions econòmiques a membres de l'executiva i també als càrrecs institucionals. El motiu? Encara no s'ha cobrat la subvenció electoral derivada dels resultats del 23-J.

I per què encara no s'ha cobrat? La llei electoral espanyola (LOREG) estableix que, un cop s'obté representació i per tenir accés a aquests recursos, primer s'han d'haver pagat els proveïdors de la campanya, circumstància que encara no s'ha produït. De fet, fonts del partit assenyalen que s'ha arribat a plantejar la possibilitat de demanar un crèdit pont per satisfer aquest pagament i, de retruc, rebre la subvenció electoral. Un dels beneficis que té Junts en aquesta legislatura a Madrid és que disposa de grup propi -aspecte que va formar part de la negociació prèvia a la constitució de la mesa del Congrés amb el PSOE-, amb el notable increment de recursos que això suposa. Entre els pagaments pendents hi ha el de l'agència de publicitat que va elaborar part de la campanya del 23-J, així com també part de la despesa associada a les municipals.

Fonts del partit consultades per Nació, a banda, remarquen que a les espanyoles s'hi va acudir sense drets electorals -van anar a parar al PDECat, que era qui els ostentava en la candidatura presentada el 2019 sota el nom de Junts per Catalunya-, i que el finançament va ser a través de microcrèdits de la militància. És la mateixa fórmula que es va fer servir en la campanya de les eleccions catalanes. Un cop rebuda la subvenció electoral, les quantitats es van tornar.
 

Despeses de 3,5 milions d'euros

En el pressupost elaborat per la secretaria de finances s'hi consignen unes despeses de 3,5 milions d'euros, de les quals 1,3 milions són per pagar el personal. També s'hi especifica un "romanent del finançament electoral" de 952.458 euros corresponent a les eleccions municipals i a les espanyoles. De cara a aquest exercici, també caldrà tenir en compte la despesa que es faci de cara als comicis europeus de principis de juny. Una convocatòria en la qual Junts confia que Carles Puigdemont, fundador però apartat de la presidència des del juny del 2022, torni a exercir com a candidat. En cas que les eleccions catalanes fossin el 2024 -el calendari dicta que com a molt tard han de ser el febrer del 2025-, també caldria preveure-ho. L'escenari ideal per a la cúpula és que Puigdemont sigui cap de cartell, però la decisió la prendrà ell.

Un dels elements que han impactat en el pressupost de Junts ha estat la situació de Laura Borràs. Primer va ser suspesa com a presidenta del Parlament l'estiu del 2022, quan ser li va obrir judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -per la qual va ser condemnada a quatre anys i mig de presó- i finalment va deixar pas a Anna Erra a la cambra. Segons expliquen diverses fonts del partit, és Junts qui paga el sou de Borràs, així com el vehicle oficial. La principal responsabilitat política de Borràs, desposseïda de l'acta, és la presidència del partit. Turull també rep un sou com a secretari general de Junts.

En el capítol d'ingressos, com consta en el pressupost, la quantitat més elevada correspon als que són d'origen públic, xifra que arriba als 3,2 milions d'euros. Els ingressos d'origen privat s'enfilen fins als 1,2 milions, la gran majoria dels quals provenen dels ingressos d'afiliats i de càrrecs públics -1,1 milions-. Un dels problemes que ha hagut d'afrontar Junts des de l'octubre de l'any 2022 és la sortida del Govern, que va comportar la pèrdua de mig milió d'euros en aportacions dels alts càrrecs, a banda de 22 milions d'euros en sous de la Generalitat. Pel que fa a les donacions, en el pressupost per al 2024 s'hi estipula la xifra de 60.000 euros.
 

Immigració i nous militants (sense Madaula)

El consell nacional d'aquest dissabte també servirà per aprovar la celebració d'una convenció sobre immigració. El calendari ha volgut que aquesta convenció es posi en marxa la mateixa setmana que Junts ha pactat amb el PSOE la delegació de competències en aquesta matèria per salvar els primers grans decrets de Pedro Sánchez. La sectorial de migracions del partit considera una "obligació moral i política" que no aparegui un "Vox que parli català", en referència a l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, que pot convertir-se en rival electoral; a Ripoll, la dirigent ultradretana va guanyar tants regidors com va perdre Junts. En les últimes setmanes, els alcaldes de Junts al Maresme han proposat expulsar migrants multireincidents i Turull, aquest dijous, va defensar que Catalunya tingui la capacitat de poder-ho decidir.

L'altra gran carpeta del consell nacional és que es donarà llum verda al fet que qui es va presentar per Junts a les municipals sense ser-ne militant s'hi pugui afiliar de ple dret en un termini més breu del que és habitual. Pel que fa al cas d'Aurora Madaula, que ha quedat paralitzat a nivell intern perquè està de baixa, no hi ha cap proposta de resolució ni moviment organitzat entre quadres del partit. Hi havia hagut moviments interns per descavalcar-la com a vicepresidenta -Erra hauria preferit, també, que deixés la plaça com a secretària segona de la mesa per pèrdua de confiança després de denunciar "violències silencioses" al grup parlamentari-, però van quedar desactivats. En el torn de paraules, això sí, se'n pot parlar.