30
de març
de
2023, 12:10
Actualitzat:
21:00h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública aquest dijous al migdia la sentència sobre el cas dels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal ha condemnat Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i a un total de 13 d'inhabilitació per un delicte de prevaricació i falsedat documental per haver adjudicat contractes a dit a un conegut seu, l'informàtic Isaías Herrero. La sentència també incorpora una petició d'indult que fa el mateix tribunal, per rebaixar la pena de presó -no la d'inhabilitació- fins als dos anys, i que la presidenta de Junts no hagi d'entrar-hi. Alhora, la magistrada María Jesús Manzano ha fet un vot particular, perquè considera que la pena ha de ser només d'inhabilitació, sense que hagi d'entrar a presó.
La sentència, de 133 pàgines -inclòs el vot particular-, també condemna Isaías Herrero a dos anys de presó i a Andreu Pujol a un any i dos mesos. Tots dos van pactar amb la Fiscalia per rebaixar les penes a canvi d'incriminar Borràs. El tribunal considera provat que les adjudicacions a Herrero per crear la web de la Institució es van fer "prescindint de tot procediment regular, va fer fallida tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública, entre ells els de publicitat, lliure concurrència i transparència". Segons els jutges, Borràs va adjudicar contractes a Herrero "de manera completament aliena a qualsevol procediment de contractació". La decisió del TSJC no és ferma. Es pot recórrer al Tribunal Suprem i, després, al Tribunal Constitucional, abans de portar el cas a Europa. Fins que no sigui una condemna ferma, no es podrà analitzar cap petició d'indult, que en tot cas l'haurà de concedir el govern espanyol.
El tribunal conclou que Borràs va fer aquestes adjudicacions sabent que no complia amb els requisits legals, esquivant el CTTI -la normativa deia que s'havia de prioritzar encarregar a aquest organisme les qüestions tecnològiques de la Generalitat- i obviant que els contractes d'obra i servei "havien de ser subjectes als procediments de contractació vigents i vinculants per a les administracions públiques". Segons la sala, l'adjudicació a Herrero havia de ser una, però després es van fer contractes menors per fer els pagaments a l'informàtic. Això era, diu el tribunal, per donar "cobertura formal i administrativa" a un procediment que era irregular. "S'estava fraccionant de manera fictícia els trebals ja adjudicats de manera directa a Herrero, per evitar el pagament sense traves que poguessin arribar dels serveis d'intervenció de la Generalitat", diu la sentència.
Malgrat la condemna, el tribunal no compra tot el relat de l'acusació. La Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació. La pena imposada pel TSJC pel que fa a la inhabilitació -9 anys per prevaricació i 4 per falsedat documental- no impedeix que Borràs continuï sent funcionària de l'Estat com a professora de la Universitat de Barcelona. De fet, aplica la forquilla més baixa de penes establerta per als delictes de prevaricació i falsedat documental. Aquest tipus d'inhabilitació és diferent de la que es va imposar als dirigents independentistes, que se'ls va impedir treballar com a funcionaris. Oriol Junqueras i Raül Romeva, per exemple, no poden fer de professors a la universitat pública.
La sentència, de 133 pàgines -inclòs el vot particular-, també condemna Isaías Herrero a dos anys de presó i a Andreu Pujol a un any i dos mesos. Tots dos van pactar amb la Fiscalia per rebaixar les penes a canvi d'incriminar Borràs. El tribunal considera provat que les adjudicacions a Herrero per crear la web de la Institució es van fer "prescindint de tot procediment regular, va fer fallida tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública, entre ells els de publicitat, lliure concurrència i transparència". Segons els jutges, Borràs va adjudicar contractes a Herrero "de manera completament aliena a qualsevol procediment de contractació". La decisió del TSJC no és ferma. Es pot recórrer al Tribunal Suprem i, després, al Tribunal Constitucional, abans de portar el cas a Europa. Fins que no sigui una condemna ferma, no es podrà analitzar cap petició d'indult, que en tot cas l'haurà de concedir el govern espanyol.
El tribunal conclou que Borràs va fer aquestes adjudicacions sabent que no complia amb els requisits legals, esquivant el CTTI -la normativa deia que s'havia de prioritzar encarregar a aquest organisme les qüestions tecnològiques de la Generalitat- i obviant que els contractes d'obra i servei "havien de ser subjectes als procediments de contractació vigents i vinculants per a les administracions públiques". Segons la sala, l'adjudicació a Herrero havia de ser una, però després es van fer contractes menors per fer els pagaments a l'informàtic. Això era, diu el tribunal, per donar "cobertura formal i administrativa" a un procediment que era irregular. "S'estava fraccionant de manera fictícia els trebals ja adjudicats de manera directa a Herrero, per evitar el pagament sense traves que poguessin arribar dels serveis d'intervenció de la Generalitat", diu la sentència.
Malgrat la condemna, el tribunal no compra tot el relat de l'acusació. La Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació. La pena imposada pel TSJC pel que fa a la inhabilitació -9 anys per prevaricació i 4 per falsedat documental- no impedeix que Borràs continuï sent funcionària de l'Estat com a professora de la Universitat de Barcelona. De fet, aplica la forquilla més baixa de penes establerta per als delictes de prevaricació i falsedat documental. Aquest tipus d'inhabilitació és diferent de la que es va imposar als dirigents independentistes, que se'ls va impedir treballar com a funcionaris. Oriol Junqueras i Raül Romeva, per exemple, no poden fer de professors a la universitat pública.