No hi ha hagut sorpreses i el ple del Parlament ha escollit Anna Erra com a nova presidenta, en substitució de Laura Borràs. Després de pràcticament un any d'interinitat -Borràs va ser suspesa de les seves funcions el juliol de l'any passat i des d'aleshores Alba Vergés ha fet les funcions-, el Parlament torna a tenir una presidenta gràcies als vots favorables d'ERC, Junts, i el vot en blanc de la CUP. Erra ha estat escollida per majoria simple, però ha tret més vots que la candidata del PSC -Assumpta Escarp- i dels comuns -Joan Carles Gallego-. Amb el ple d'aquest divendres, convocat només per triar nova presidenta, la cambra certifica el final de l'etapa de Borràs com a segona autoritat del país.
No eren poques les veus dins de l'independentisme que advertien que la situació judicial de la líder de Junts acabaria situant el Parlament al punt de mira. Quan va ser escollida -en el marc de l'acord entre ERC i Junts per repartir-se la presidència del Parlament i la de la Generalitat-, ja tenia oberta la causa pels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes, una carpeta que va anar avançant i que va comportar, primer, la seva suspensió com a presidenta, i després, una condemna de presó i inhabilitació per prevaricació i falsedat documental. La Junta Electoral va acordar la retirada de l'escó -com en els casos de Torra i Juvillà- i la setmana passada la mesa va executar l'ordre.
El nom d'Anna Erra (Vic, 1965) feia temps que apareixia en totes les travesses, però l'elecció no es va fer oficial fins dimarts. Aquell dia, va arribar a la seu de Junts acompanyada de Borràs, una imatge que no va ser casual. L'alcaldessa de Vic en funcions, que deixarà el càrrec el dia 17 quan es constitueixin els ajuntaments, és diputada de Junts des del 2018, quan va entrar al Parlament en substitució de Jordi Sànchez. Era de les poques alcaldesses del PDECat que va concórrer a les eleccions amb la llista de Carles Puigdemont. Forma part de les veus prominents del món municipal i és de la confiança de Jordi Turull, tot i que també bones relacions amb Puigdemont i cordialitat amb Borràs.
Els bons resultats a Vic, especialment la victòria clara de fa quatre anys quan va obtenir majoria absoluta, l'avalen internament i en els darrers anys ha estat un dels noms amb projecció. No ha tingut mai gaire ascendència dins del partit, però quan es va fundar va ser escollida com a vicepresidenta i també com a presidenta del Consell Nacional. El càrrec el va deixar al congrés d'Argelers, que va situar Josep Rull al seu lloc. En aquell mateix congrés, en l'elecció de la direcció, Erra va rebre més vots que Borràs i va quedar en segona posició, només per darrere de Turull. Una dada que els agrada recordar als crítics amb la ja expresidenta de la cambra.
Borràs marxa disparant
Borràs, que ha assistit a la sessió des de la tribuna, deixa el Parlament entre crítiques a la mesa i als diputats que han avalat la retirada del seu escó. Quan va ser suspesa, al juliol, ja va assegurar que els membres de la mesa d'ERC, PSC i la CUP havien actuat com a jutges i li havien vulnerat els drets. En aquests mesos, ha assistit als plens des de la tribuna d'autoritats i ha rebutjat apartar-se voluntàriament de la presidència. Finalment, després que el Suprem desestimés les mesures cautelars, la mesa va executar l'ordre de la JEC sense tensar més la corda. "Fer una cosa que vulnera els drets dels electors és molt més que un error, han actuat de manera proactiva", va retreure Borràs a la mesa. Poc abans del ple, ha assegurat que serà una "anomalia històrica" i que l'etapa que comença a partir d'avui és "extraordinària".
Sigui com sigui, la presidència de Borràs s'acaba, però continuarà com a presidenta de Junts malgrat la sentència del TSJC i l'amenaça de presó. Això no canviarà fins que la condemna sigui ferma. Els estatuts de Junts diuen que en cas de condemna per corrupció s'han d'abandonar tots els càrrecs, però hi ha una excepció: si la causa és lawfare, la decisió s'haurà de dirimir a la comissió de garanties del partit. Borràs insisteix que no ha tingut un judici just i que se l'ha condemnat perquè és independentista, una opinió que no és compartida per la resta del moviment. En tot cas, per ara, continua com a presidenta del seu partit, que públicament també creu que és víctima d'una persecució política, a l'espera que el Suprem revisi la condemna.