Hi va haver un moment a Junts en què tot passava per Laura Borràs. Dominadora absoluta de les primàries per ser candidata a la Generalitat el 2021, escollida presidenta del Parlament -moviment que li servia per ser contrapoder al Govern format per ERC i el seu partit, descontenta com estava amb la gestació de la coalició-, preponderant en la tria de l'executiva quan Carles Puigdemont va decidir deixar el lideratge orgànic de Junts -la direcció estava pactada al 50% amb Jordi Turull a través d'un pacte complex de gestionar-, i decisiva en la consulta que va acabar amb Junts fora del Govern. Aquest moviment, la tardor del 2022, va ser l'últim gran episodi amb Borràs com a protagonista. A partir d'aquí, a rebuf del judici i la posterior condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la seva estrella "s'ha anat apagant", com remarquen diversos dirigents del partit consultats per Nació. Posen com a exemple l'elaboració de la llista del 12-M, liderada per Puigdemont i amb presència escassa dels dirigents afins a Borràs.
Que la seva ascendència ha anat minvant ho constata el fet que un dirigent notable de Junts com Xavier Trias s'ha posicionat clarament a favor de rellevar-la de la presidència per posar-hi Puigdemont. "Calen lideratges forts", va assenyalar aquest dimecres en una entrevista al programa Els Matins de TV3. Quan el candidat al 12-M va decidir fer un pas enrere en la vida de partit per dedicar-se al Consell de la República i a la batalla legal des de l'exili, Borràs va ser ràpida a l'hora de reclamar el poder orgànic. Durant unes setmanes, fins i tot, es va especular amb la possibilitat que hi hagués un enfrontament entre ella i Turull, però finalment es va arribar a una entesa que mai ha estat fàcil de conviure. En el congrés d'Argelers, de fet, el secretari general va tenir més vots que Borràs, i el mateix va passar amb Anna Erra, ara número quatre de Puigdemont. La presidenta de Junts no pot anar a les llistes perquè li ho impedeix la condemna pel cas de la ILC, encara pendent que el Tribunal Suprem la consideri ferma.
En la candidatura del 12-M, el primer dirigent directament vinculat a Borràs és Francesc de Dalmases, número 18 per Barcelona. El secretari d'organització, David Torrents, no apareix fins la posició número 23, de manera que té molt difícil entrar si no hi ha renúncies posteriors. Torrents va ser un dels noms que van haver d'entrar amb calçador a la direcció de Junts després de l'últim congrés, perquè no va obtenir els vots necessaris en primera instància i es va haver de fer una tria específica perquè s'hi acabés integrant. De la candidatura també n'han caigut quatre dels principals suports de Borràs al grup parlamentari: Jaume Alonso-Cuevillas, Cristina Casol, Aurora Madaula i Ester Vallès.
El primer va abandonar el grup parlamentari abans d'acabar la legislatura, amb l'argument que la vida professional -és advocat de renom a Barcelona i va portar la primera etapa de la defensa de Puigdemont- i la política eren cada vegada més incompatibles. Casol va acabar al grup mixt després que el Parlament descartés la denúncia per assetjament interposada contra Albert Batet, màxim responsable dels diputats de Junts. La direcció va avalar l'expulsió de l'afí a Borràs en una votació que va quedar 28 a 9 en contra de Casol, tot i que la presidenta del partit va posicionar-se a favor d'ella. En el cas de Madaula, també va denunciar el grup per assetjament abans que Pere Aragonès convoqués les eleccions. En tots dos casos, la majoria de diputats es va significar a favor de Batet. Pel que fa a Vallès, es dedicarà a l'alcaldia de Vilobí del Penedès.
"Diputats que havien estat propers a Borràs s'han anat distanciant d'ella", remarquen fonts del grup parlamentari consultades per Nació. Un dels noms citats dins d'aquesta dinàmica és el de Salvador Vergés, que va arrencar la legislatura representant l'ànima més independent de Junts i amb el pas dels anys s'ha anat institucionalitzant. En els episodis de Casol i de Madaula, es va acabar enquadrant dins dels que feien costat a Batet. Ara ha estat escollit cap de llista per Girona i, en el primer gran acte de campanya celebrat a Elna, va ser un dels més aplaudits. Els altres dos caps de cartell territorials, Jeannine Abella -Lleida- i Mònica Sales -Tarragona-, també s'han anat movent cap a posicions allunyades de Borràs. En el cas de Sales, a part, es va mostrar especialment molesta amb Casol i Madaula per les formes utilitzades en les dues denúncies. Aquests dos episodis van convertir-se en la prova d'un trencament que, des que la presidenta de Junts va aterrar a la política institucional, s'havia anat larvant en els sectors del partit.
Borràs va ser un fitxatge de Puigdemont per la campanya del 2017, en plena aplicació de l'article 155, i va tenir un protagonisme molt destacat en campanya. Se la va promoure a consellera de Cultura amb la presidència de Quim Torra, però va deixar el càrrec la primavera del 2019 perquè va fer el salt al Congrés dels Diputats. En tot aquest procés ja va tenir topades amb Jordi Sànchez, que acabaria sent secretari general de Junts i amb qui acabaria mantenint una distància rellevant. La tirada electoral de Borràs la va portar a ser candidata a la Generalitat el 2021 però, tres anys després, el seu pes a les llistes s'ha vist disminuït i ja hi ha veus, com Trias, que qüestionen la continuïtat a la presidència del partit.