[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El procés català, la irrupció de Podem per "canviar el règim" i acabar amb "la casta", i la crisi de la monarquia. Tots tres van ser, entre 2014 i 2017, elements de desgast de l'statu quo espanyol que amenaçaven de remoure el repartiment de cartes (i privilegis) operat durant la Transició sense ruptura de la dictadura a la democràcia. Si aquestes tres "amenaces" haguessin comparegut, juntes o per separat, durant el segle XIX o a principis del XX, la resposta no l'haurien donada, tal com va passar fa pocs anys i passa encara, els poders econòmics, les clavegueres policials i el poder judicial a banda dels partits. El braç armat i intel·lectual del bloc conservador o reaccionari haurien estat l'exèrcit i l'Església, tal com ens demostra la història recent d'Espanya. A ells els va correspondre en el seu moment executar cops d'estat o reprimir moviments contestataris o progressistes i també assenyalar què era el que Déu tolerava o no i, arribat el cas, contra què es podia fer una croada. I solien tenir èxit.

Això, per sort, ha canviat malgrat que encara hi ha poders, com el judicial —que no va fer la Transició— que es resisteixen a ocupar el paper que els toca i esmenen a la totalitat la feina del legislatiu, tal com estem veient amb l'amnistia. El cas és que a l'exèrcit, que sí que va fer la Transició després del 23-F i que està distret mirant d'obtenir recursos per estar a l'altura dels socis de l'OTAN i participar en missions internacionals, les pulsions colpistes són ara anecdòtiques i a càrrec de militars retirats. I que l'Església, malgrat que el seu sector més conservador continua aspirant a tenir una veu contundent en el debat públic, està extraordinàriament debilitada i les seves opinions han perdut incidència.

La secularització de la societat i la crisi continuada de vocacions preocupen i ocupen de veres el clergat. Els més moderats veuen com s'ha passat d'una Església àmplia i plural a una altra cada cop més minoritzada i conservadora, més tenint en compte que bona part dels fidels venen de països amb molta influència de l'església evangèlica, de tarannà més conservador. A l'Estat, el 56% de la població es defineix encara com a catòlica, però només el 17% dels que se'n consideren van normalment a missa. El maig del 2022, segons el CIS, el 39% de la població es declarava atea o agnòstica. Els capellans ja fan només el 20% dels casaments a Espanya i el 47% dels fills neixen fora del matrimoni. Ja el 2020, abans de la pandèmia, a Catalunya el CEO constatava que l’Església catòlica era, amb un 2,6, la institució més mal valorada només per damunt de la monarquia i detectava encara més reculada: els que es reconeixen com a catòlics eren el 55% i només el 18% d’aquests assistia a l’ofici religiós. En la franja d'entre els 18 i els 24 anys, el 27% es consideren catòlics, una xifra que en els majors de 65 s’enfila al 78%. I sobre el total de la població, el 55% afirma ser catòlic, el 24% és ateu, el 12% és agnòstic i el 9% professa altres religions.

Les dades ajuden a entendre silencis, l'escassa incidència que tenen els pronunciaments polítics últimament (en els anys de Antonio María Rouco Varela els que van fer sobre el pla Ibarretxe o el matrimoni gai van ser notables) i la seva inquietud per trobar espai a la societat espanyola. D'això va l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que té entre els seus encàrrecs renovar-ne els càrrecs dirigents.

Els bisbes espanyols, que fa quatre anys van escollir el cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona, poc polític i molt proper al papa Francesc, decideixen si mantenen aquesta línia temperada i allunyada del conflicte o, per contra, giren a la dreta o fins i tot més enllà. La tradició de la CEE marca que sempre han buscat per liderar-la bisbes que no els confrontessin massa amb els governs espanyols, que encara manté el concordat amb la Santa Seu i altres privilegis, per exemple en l'àmbit de les escoles privades concertades. En fases diferents, Rouco Varela, molt proper a l'ala més dura del PP, ho va ser en els anys d'Aznar i Rajoy, i Ricardo Blázquez en els de Zapatero i Sánchez. 

Ara la cosa podria canviar i el gir podria ser conservador. Això allunyaria l'Església espanyola de Roma i podria enfrontar-la amb el govern del PSOE i Sumar en la línia de confrontació de tota la dreta estatal. De moment, i segons els sondejos interns que acostumen a fer els bisbes, Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, tindria el suport de 32 d'ells, el cardenal José Cobo, arquebisbe de Madrid i considerat més moderat, 13, i Jesús Sanz, arquebisbe d'Oviedo i proper a tesis ultres, només 10. La tria d'Argüello implicaria un gir conservador i el front clerical podria convertir-se en un altre actor de desgast de les polítiques del govern de Sánchez i les seves aliances amb formacions d'esquerres i sobiranistes, per bé que secundari al costat del poder i la capacitat d'incidència real dels jutges, per exemple. La temperatura ambiental no baixa a Madrid.       
 

---

Avui no et perdis

» Els bisbes espanyols decideixen entre l'Església de Francesc o la involució; per Pep Martí.

» L'acord imminent per l'amnistia obre el ball dels pressupostos de Sánchez; per Oriol March.

» Revelen la inversió estatal a Catalunya el 2022: la segona més baixa en quasi una dècada​

» La veu de Nació: «Koldo com a símptoma»; per Pep Martí i Vallverdú.

» Graupera i Ponsatí presenten un nou partit en ple debat sobre el quart espai independentista.

» El govern espanyol demana que el català es pugui fer servir a l'Eurocambra.

» Opinió: «No diguis blat i el català a Europa»; per Ferran Mascarell.

» Per què hi ha catalanoparlants que no se senten identificats amb l'estàndard?; per Mar Riera.

» Entrevista: Declan Kearney: «El referèndum per a la reunificació d'Irlanda està més a prop que mai»; per Pep Martí.

» Quan es prohibirà l'accés dels vehicles amb etiqueta groga a les zones de baixes emissions?; per Arnau Urgell i Vidal.

» El Niño es debilita, però mantindrà les temperatures disparades fins al maig; per Arnau Urgell Vidal.
   
» Opinió: «Ser pagès al país del para-sol»; per Jordi Borràs.

» Barcelona presenta el futur entorn del Macba amb un disseny que arraconarà els «skaters»; per David Cobo.

» Opinió: «El sentit de la mort»; per Marina Geli.

» Test | Ets capaç d'identificar les expressions dels joves i no ser un «boomer»? Posa't a prova.

» Futbolítica: El viratge del Borac Banja Luka que explica la història de Bòsnia; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

A la campanya de les eleccions gallegues Alberto Núñez Feijóo va sorprendre tothom explicant que estava disposat a indultar Puigdemont, que havia estudiat la proposta d'amnistia i que no veia recorregut a l'acusació de terrorisme pel Tsunami. Cada cop són més els dirigents estatals del PP que temen que, davant l'acord imminent entre el PSOE i Junts per l'amnistia, puguin sortir informacions comprometedores pel líder conservador. Unes informacions convenientment filtrades per Junts que ajudarien els socialistes a desviar el focus del cas Koldo i que reforçarien la posició de preponderància del partit de Carles Puigdemont en l'escaquer espanyol. Els populars temen que els juntaires gravessin Esteban González Pons o algun altre dirigent fent-los promeses comprometedores durant les trobades prèvies a la investidura de Feijóo i que ara puguin arribar als mitjans obrint-los una crisi després d'anys demonitzant l'independentisme.     

Vist i llegit

Tenir més temps lliure vol dir viure menys angoixat i amb millor benestar emocional? No necessàriament, segons el que explica en una entrevista a ElDiario.es que signa Antonio Martínez Ron el físic i filòsof Stefan Klein. El pensador alemany ha publicat el llibre El Temps sobre la paradoxal sensació que ens falten hores per tot malgrat que vivim en una època amb, a priori, menys obligacions i una jornada laboral més curta. Una de les sortides, explica, és saber dir no i renunciar a determinats plaers o entreteniments que ens poden atabalar encara més. 

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1977 l'exministre franquista Manuel Fraga, que en deixar el govern espanyol en els darrers anys del règim havia estat ambaixador a Londres, va fundar Alianza Popular (AP) i en va ser elegit president. El partit, que es preparava per competir a les primeres eleccions lliures després de la mort del dictador, va ser creat per set exministres de Franco i volia recollir-ne el testimoni polític sense manies. AP va tardar uns anys (bàsicament fins que la UCD de Suárez va desaparèixer) en ser hegemònica a la dreta espanyola. Anys després, el mateix Fraga la refundaria com a PP cedint el lideratge intern a José María Aznar. Diario16, aleshores un dels més influents, va fer aquesta portada quan va acabar el congrés del partit.

 L'aniversari

El 5 de març de 1894 naixia a Barcelona el poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català Josep Maria de Sagarra, que moriria a la mateixa ciutat el 1961. Sagarra fou molt popular per les seves cròniques i obres de teatre i va rebre molts reconeixements en vida. Era un dels membres de la penya gran de l'Ateneu i entre les seves obres més conegudes hi ha Vida privada o El Cafè de la Marina. També va escriure versos satírics. Després de la guerra va tornar a Barcelona i es va incorporar a l'Institut d'Estudis Catalans i li van continuar arribant els reconeixements. Aquí Lola Lizaran i Alfred Lucchetti reciten el seu Poema de Nadal.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l