El Govern havia explicat que Salvador Illa faria un "anunci" important en política d'habitatge al debat de política general al Parlament. El president va concretar què pensa fer aquesta legislatura per complir amb l'objectiu signat de fer 50.000 pisos públics fins a l'any 2030. Preveu una inversió de 1.100 milions d'euros per any, que seran 4.400 al final de la legislatura. Ara el president necessitarà suports i acords en forma de pressupostos de la Generalitat i de més recursos a través del finançament singular per poder complir la seva promesa, que és ambiciosa i que serà un dels temes de debat avui al Parlament amb l'oposició.
L'executiu posa la banya en el que s'ha convertit en un dels principals problemes dels ciutadans, i especialment entre els més joves: l'accés a l'habitatge. Els catalans no s'emancipen fins als 30 anys, quatre anys més tard que els europeus. No sembla que no ho facin per falta de ganes, sinó perquè, cal recordar-ho i denunciar-ho, tenir una feina de vuit hores no equival a poder accedir a un pis de propietat o de lloguer en molts municipis del nostre país.
L'anunci d'Illa coincideix amb la constatació, ja compartida i defensada per l'executiu socialista, que la regulació dels lloguers funciona. Quan l'anterior Govern la va posar en marxa, el PSC no la compartia perquè considerava que, si de cas, era en l'àmbit estatal que s'havia de fer. Els sectors més dretans i pretesament liberals afirmaven que es reduiria l'oferta i s'incrementaria el preu i que, si de cas, el que calia era posar facilitats als constructors i prou. Finalment, però, s'ha aconseguit moderar el preu a les zones tensionades. Ara s'hi afegeixen 131 nous municipis i ja són 271 a tot el país, que representen el 90% de la població, ampliant així la cobertura de la regulació per impedir abusos.
Queden, per tant, i després d'anys de lluita, enrere els dubtes i els informes dels promotors que alguns mitjans van aprofitar per fer editorials i alguns polítics discursos contra la regulació presentant-la gairebé com un vestigi soviètic. Si ha baixat el nombre de contractes formalitzats és perquè els lloguers de temporada (pendents de regular a l'Estat pel vet de les dretes a fer-ho) no queden registrats i perquè hi ha menys rotació. El Govern de Pere Aragonès ho va intentar amb un decret que va intentar convalidar quan estava en funcions, però l'abstenció del PSC i el vot en contra de Junts ho van impedir. Ara se'n tornarà a parlar i veurem si el viratge dels socialistes en aquest tema van tan enllà.
Tot plegat fa evident que no hi ha una única solució per a l'habitatge, i que cap d'elles és màgica. Més encara en un context d'emergència i exigència marcat per l'empobriment de les classes treballadores, el creixement demogràfic, i la gentrificació a ciutats com Barcelona. Un marc que ha fet que el trencament de l'equilibri entre dret a l'habitatge i dret a la propietat privada (amb la que es pot també especular), que sobre el paper s'han de fer compatibles, s'hagi decantat en favor del segon. Per això és necessari fer-ho tot i fer-ho alhora: invertir per construir i mobilitzar sòl, i intervenir els desajustaments del mercat. És el que han de fer les majories polítiques que vulguin atendre les majories socials.
Illa s'entrega a la gestió per enterrar el procés; per Bernat Surroca.
«Sense batzegades» i centrat en el dia a dia: cinc claus per entendre el discurs de Salvador Illa; per Oriol March.
Així respon el mercat a la regulació de lloguers: baixen els preus, sobretot a les zones amb topall; David Cobo.
L'Estat encara no ha licitat la dessalinitzadora de Blanes i el Govern l'endarrereix al 2029; per Arnau Urgell i Vidal.
Sensibles, poc «eclesiàstics» i inesperats: així són els nous bisbes de Francesc; per Pep Martí.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.