Una de freda i una de calenta. D'això va, per força, la línia política de Pedro Sánchez. Fa uns dies el cap de l'executiu pactava amb Junts i el PNB la retirada de l'impost extraordinari a les energètiques, una petició per la qual les grans empreses del sector havien pressionat molt. Els dos socis parlamentaris de centredreta del govern espanyol també haurien volgut retirar el de la banca, però Junts va acordar finalment que es mantingués durant tres anys i els nacionalistes bascos es van assegurar que ells el regularan al seu territori a través de les hisendes forals per deixar-lo en ben poca cosa.
I ahir tocava complaure l'esquerra amb un paquet de mesures fiscals. Sabem que l'impost extraordinari a la banca i a les energètiques, una mesura que es va adoptar en plena crisi inflacionista i atesos els grans beneficis que declaren tots dos sectors, suposarà aquest any una recaptació de 2.859 milions d'euros a tot l'Estat. El PSOE i Sumar, en canvi, no van donar ahir xifres orientatives de quin increment recaptatori implicarà el seu acord i si compensarà la minva total o parcial dels altres dos.
Sí que sabem que han pactat acabar amb l'IVA reduït als apartaments turístics, que s'incrementen els impostos al luxe, la tributació d'IRPF als que cobren més de 300.000 euros i una tributació mínima del 15% per a grans multinacionals i empreses. A més a més, es manté, malgrat que caldrà veure amb quin redactat, l'impost a la banca.
De moment, les mesures acordades entre els socis de govern i amb els nacionalistes bascos i catalans i que s'havien de votar ahir es van frenar i no es farà fins dijous per la pressió dels altres actors en joc. ERC i Bildu, els altres vots imprescindibles per qualsevol acord, ja van dir ahir que no els semblava bé perdonar a les elèctriques i a la banca i volen que les seves esmenes siguin aprovades. Els independentistes d'esquerres ni volen ni poden fer jocs de mans amb el PP, però han de fer-se respectar perquè no siguin els seus adversaris, juntaires i penebistes respectivament, els que apareguin com a negociadors més exigents.
L'estira-i-arronsa de Sánchez amb els seus socis és ben aclaridor sobre com estan les coses. Les dificultats van a més per al president espanyol i les exigències d'uns i altres amenacen de desfigurar el seu projecte fins al punt que al final ningú entengui res entre tanta contradicció. El cas Begoña, Koldo i Ábalos, l'efecte polític de la DANA que la dreta busca que l'esquitxi, les incerteses polítiques vinculades a la vida interna de Sumar, Podem, ERC i, en grau més baix, Junts...
Els problemes s'acumulen a la taula del despatx presidencial de la Moncloa. Hi ha qui, fins i tot, veu en el congrés del PSOE de finals de mes a Sevilla el tret de sortida d'una precampanya que pot desembocar en eleccions a la primavera. Serien després que es fessin els congressos regionals del partit i que Sánchez se n'asseguri el control intern per allò que li pugui passar a les urnes. Són, en tot cas, especulacions perquè el cap de l'executiu sempre ha dit que ell vol esgotar la legislatura.
Per fer-ho necessita pressupostos i per ara no està gens clar que els tingui, més encara veient com són de contradictòries (i per ell elevades) les peticions dels socis. Ahir Junts denunciava "xantatges" amb els pressupostos a costa de la DANA, i Salvador Illa, pressionat per ERC, començava a moure fitxa amb el finançament singular. Però el líder del PSOE té un actiu: tots els implicats saben que l'alternativa, un govern del PP i de Vox, és molt pitjor. Per a tots ells. Ser el mal menor no permet construir res sòlid, però sí anar tirant.
Anàlisi: Carlos Mazón i l'estratègia Francisco Camps; per Moisés Pérez Pascual.
Illa prescindeix dels delegats de la Generalitat als Estats Units i als Balcans; per Oriol March.
Què passa a Alemanya? La fallida que pot arrossegar Europa; per Pep Martí.
Crònica: L'estrena del tramvia fins a Verdaguer: «Comptaré els minuts i decidiré si em surt a compte»; per David Cobo.
Corre la brama: «Retail therapy»: la dopamina del consum; per Noelia Karanezi Martín.
El passadís
Divendres i dissabte es van organitzar a Girona unes jornades de l'esquerra sobiranista. Personalitats vinculades a ERC, els comuns i la CUP i experts i acadèmics van posar en comú diagnòstics i sortides davant l'actual moment polític o feina conjunta en àmbits com l'habitatge o la mobilitat. El plat fort del divendres va ser una conversa entre un dels impulsors, Xavier Domènech, que havia estat líder dels comuns, i l'expresident Pere Aragonès. Hi va haver bon clima i es va fer extensiu al sopar que tots dos, els organitzadors i alguns dels ponents van compartir al Foment de Girona. De l'àpat i de les jornades tots en van sortir amb la idea que, tal vegada, és possible construir alguna cosa plegats. Potser perquè es van deixar de banda els debats tàctics i la "mala llet" a la que ja ens tenen acostumats els companys de viatge de la política catalana, segons comentava un dels participants.
Vist i llegit
Com fan jocs de mans els bancs per ocultar pèrdues o presentar com a beneficioses algunes operacions? I quin paper han tingut en la situació de debilitat de l'economia espanyola després de la crisi financera de 2008? El deute públic llastra encara l'economia i els bons números macro en creixement o llocs de feina no es traslladen a les economies domèstiques, colpejades per la inflació o l'encariment de l'habitatge. Tot plegat ho retrata, a partir d'un llibre sobre el Banc Popular i Bankia, dues entitats espanyoles ja desaparegudes (una va acabar al Santander per un euro, i l'altra absorbida per Caixabank), el periodista Andreu Missé a la seva columna a El País. Podeu llegir aquí "Estralls de l'economia financera".
El nom propi
Neus Bonet (Barcelona, 1959) s'ha jubilat fa uns dies dels micròfons de Catalunya Ràdio. Darrerament ha rebut els reconeixements dels companys de professió més enllà de la ràdio pública, on els darrers anys ha editat i presentat l'informatiu de cap de setmana amb solvència. Ahir va ser el torn del Col·legi de Periodistes, del qual n'havia estat degana i que li va atorgar el Premi Ofici de Periodista 2024 en un acte on va deixar alguns missatges d'interès. Bonet va estar també a la ja desapareguda Ona Catalana, i a Catalunya Ràdio va ser directora de programes fins que se li va encarregar el difícil repte de substituir Antoni Bassas a El Matí. No li va anar bé i tampoc hi va ajudar que l'emissora pública (que ahir Illa va defensar que no perdés la publicitat) ja estigués en clar retrocés davant RAC1. Bonet va repassar en aquesta entrevista aquella etapa i d'altres d'una exitosa carrera professional de 44 anys.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.