Els responsables del TRAM poden respirar. Les estrenes -sobretot la d'un servei de mobilitat en el primer dia feiner- sempre són una cita que es belluga entre la estimulació i el risc. En aquesta ocasió, les primeres hores del primer dilluns que el tramvia ha circulat entre la plaça de les Glòries i l'estació de Verdaguer han estat insòlitament tranquil·les. Els passatgers hi pujaven amb peus de plom i ànim fiscalitzador, amb mirades persistents al rellotge del telèfon mòbil. "Jo comptaré els minuts que trigo a arriba a la feina, eh", diu la Violeta, mentre baixa del vagó i segueix el seu camí cap al campus universitari de la Pompeu Fabra. "Home, esclar, i jo també. És el que compta. I més encara als matins", resol la seva companya de viatge, l'Hermínia, que en aquest cas continua asseguda i roman una estona més a la línia T4 per fer cap a l'oficina. Representen l'ànim comú dels primers viatgers del nou tramvia de Barcelona.
Mentre les dues viatgeres fiscalitzadores acaben de diseccionar les opcions que abans havien de fer servir per arribar cada matí a la feina, els altres passatgers assenteixen. Es comenten transbordaments de bus que potser mai no es tornaran a fer i s'assenyalen les bondats de circular per la superfície, en comparació amb els túnels del metro. "És com canviar un soterrani per un balcó", resol un home que sembla haver-se especialitzat en la divulgació de metàfores lleugeres. Alguns d'aquests viatgers són nous usuaris del tramvia i exhibeixen un optimisme difícil de governar. "Visc a la part de baix de Gràcia i treballo a unes oficines del centre comercial de Glòries: abans agafava dos metros per anar a treballar. En el meu cas, era una mica absurd. Trigava el mateix en transport públic que caminant. Ara tinc quatre parades i arribo en 9 minuts, si la previsió és correcta", comenta la Laura.
La línia que ofereix el nou servei que s'endinsa per l'avinguda Diagonal és la T4 i té l'ambició que, amb el nou traçat, desapareguin 2.000 cotxes cada dia en aquesta zona. L'objectiu, però, camina a poc a poc. Tots els usuaris entrevistats expliquen experiències de mobilitat prèvies que ja tenien el transport públic com a protagonista. El que fan ara, repeteixen uns i altres, és veure com s'ajusta a la seva quotidianitat la nova opció tramviària. "Tots estem igual, crec jo, tots estem provant i mirant el rellotge per si val la pena", s'atreveix a concloure la Karina, qui se'n va a treballar al Parc Sanitari Pere Virgili. Pocs minuts després, en el mateix tramvia, un nen calmaria la seva mare, que es lamentava d'haver baixat a Verdaguer i no a la parada de Sicília, quan clarament aquesta última opció quedava més a prop de l'escola. "Mama, no passa res, avui era per provar, per investigar".
Les converses van emergint tímides, seguint el precepte implícit que diu que a les primeres hores del dia no s'hi ha de parlar gaire, al transport públic. Els vagons, però, van força plens entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu del matí, l'hora punta de tot transport metropolità. Alguns viatgers preparen stories a Instragram amb fotos amateur del nou tramvia que els transporta, d'altres es mostren fidels a la seva rutina habitual i encavalquen vídeos a Tiktok o s'entretenen amb alguna de les múltiples versions del joc Candy crush. Molts passatgers pugen i baixen a Glòries i Verdaguer, alguns ho fan a Monumental, i molts pocs ho fan a Sicília, l'única d'aquestes quatre estacions que no té metro i, per tant, no era un pol de mobilitat previ.
Un nou punt clau de mobilitat: Sicília
De fet, la futura reacció de l'entorn de Sicília a la nova mobilitat desplegada és una de les incògnites a resoldre. No només pel funcionament del tramvia, sinó per tot el que l'envolta. Com canvia un espai de Barcelona quan es converteix en l'entorn d'una parada del transport públic tramviari? "Encara no hem notat res gaire clar. Potser en un parell de setmanes ja ho sabrem, creiem que anirà a poquet a poquet", vaticinen les treballadores de la fleca del Cafè Marsella, l'únic establiment d'esmorzars que s'arriba a veure des de l'andana. "Encara diré més, el que estaria bé és que s'acabi la connexió de la part que falta. Quan això arribi a Francesc Macià i quedi tot lligat, llavors això sí que serà una altra cosa", afegeix la responsable d'un estanc del carrer València, tot obrint una carpeta que lliga de ple amb l'actualitat: mentre els comuns pressionen el govern municipal del PSC perquè engegui les obres de la segona fase de la connexió del tramvia per la Diagonal, l'alcalde Jaume Collboni reclama a BComú que li aprovin els pressupostos municipals del 2025 com a condició per poder-ho fer.
Un veí de l'entorn de la nova parada de Sicília s'expressa amb un entusiasme intermitent. Es diu Mateu Vargas, té 88 anys, va néixer al passatge Maiol i des de fa més de 50 anys viu al passatge Gaiolà, tot a tocar de l'estació del tramvia que s'acaba d'estrenar. "Em van entrevistar a la ràdio quan van començar les obres i ho vaig dir molt clarament: aquí s'ha gastat una milionada per fer això quan es podien haver comprat més busos i prou. Ara bé, ara que ja està acabat, sembla que està bé. L'utilitzaré i a veure què tal", confessa.
Si l'estació de Sicília és la menys concorreguda, les proximitats de Monumental són un dels punts més delicats pel que fal al garbuix de moviments que s'hi concentren. Sobretot en l'encreuament de la Diagonal amb el carrer Marina, per on pugen i baixen grups frondosos de turistes que es mouen entre la Sagrada Família i el nou emplaçament dels autocars turístics, allunyat del temple catòlic per ordre de l'Ajuntament. Això se li suma a la convivència amb les bicicletes, els vianants, els autobusos i els vehicles privats. Malgrat les suspicàcies, però, almenys en el primer dilluns del curs, el repartiment del territori circulatori sembla funcionar. Ni tan sols els grups de turistes asiàtics o francesos que caminen embadalits suposen un problema a l'hora de creuar les vies. Caldrà veure si en dies amb més concurrència de visitants això també se sustenta.
De moment, però, Barcelona constata una estrena tranquil·la. A l'espera de conèixer els detalls d'ús i les experiències dels passatgers quan es consolidi el nou trajecte del Trambesòs, l'aposta per l'allargament del tramvia per la Diagonal sembla un encert, entre els qui l'han escollit. "El transport públic mai sobra. Sempre està bé que se'n faci", resol la Laura, la dona que enfila el camí cap al centre comercial de les Glòries. Ara bé, per alguns, hi ha instal·lada una sensació de ser encara a mig camí. Són els que creuen que "Verdaguer, final de línia" és una frase que hauria de dir-se durant molt pocs anys.