[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els pagesos catalans es van tornar a mobilitzar ahir. Van fer-se notar al Port de Tarragona i a Mercabarna, dos nodes importants per al sector primari del nostre país, i també amb talls de carretera que encara han de durar avui a l'espera de compromisos. Fa just una setmana que van portar més de dos mil tractors a Barcelona i van aconseguir ser el focus d'atenció. Pere Aragonès primer i Anna Erra després els van rebre després d'un dia de protestes històric.

Es van instar amb la Generalitat a trobar-se la setmana que ve amb propostes més concretes i el Parlament ja va assumir alguns compromisos que els grups i el Govern hauran de treballar. Entre ells, revisar el pla de sequera aprovat el 2020 i que, en l'actual fase d'emergència, retalla un 80% l'ús d'aigua amb fins agrícoles; reduir la burocràcia; i agilitzar els pagaments dels ajuts que el camp necessita per poder competir. En aquest àmbit, el divendres passat ja es va arribar a un acord entre els sindicats i el departament d'Agricultura per injectar set milions al sector de l'olivera, molt castigat per la sequera i que ha vist com minvava espectacularment la producció d'oli amb una repercussió directa en el preu final.

Els pagesos catalans s'han organitzat i ho han fet marcant distàncies amb el que passa a Espanya, fins i tot deixant-se d'anomenar "Plataforma 6-F" per passar-se a dir "Plataforma pagesa". Allà les protestes tenen un to més populista i apareixen com a animadors elements propers a l'extrema dreta. Vox mira de fer-se forta al camp espanyol, tradicionalment latifundista, a més d'entre els militars, els funcionaris de l'estat i els cossos de seguretat. A casa nostra, sindicats com Unió de Pagesos, que just compleix cinquanta anys mantenint la condició de majoritària, han estat capaços de reaccionar a temps, canalitzar les protestes i garantir que siguin útils més que no pas una palanca electoral ultra. El pròxim dia 21 de febrer hi ha una concentració unitària a Madrid i el camp català, que hi serà, no hauria de deixar-se instrumentalitzar. 

Perquè tot això passi i funcioni en la línia del que expliquem en aquesta informació, els polítics s'han hagut de moure i fer seves les reivindicacions del camp, també fent propòsit d'esmena dels errors. I encara s'hauran de moure més perquè, tal com s'ha constatat, la situació és agònica i hi ha marge de millora. Han promès simplificar els tràmits burocràtics (les administracions, totes elles, haurien de poder explicar perquè algun dia els van complicar) i ser més àgils en els pagaments comprometent-se, a més, a complir un calendari. I ahir Aragonès va enviar una carta a Pedro Sánchez reclamant-li actuar ja per modificar la llei de la cadena alimentària, que impediria que la diferència de preu entre el que cobra el pagès i paga el consumidor final sigui tan elevada. La seva entrada en vigor no ha estat suficient i els sindicats agraris denuncien que els intermediaris i la gran distribució fan l'agost. 

Els pagesos volen que sigui un sistema oficial el que determini el preu mínim de cada producte davant del sector de la distribució, que guarda un calculat silenci malgrat que sempre ha dit que treballa també amb marges estrets. Ara són els pagesos els que han de fixar un preu mínim, però moltes distribuïdores no els accepten perquè poden recórrer a altres proveïdors i els obliguen a acabar venent per sota dels costos de producció, que amb la inflació han augmentat. Per això els pagesos volen que els preus siguin cosa d'un organisme extern.

És, com deia, un fet que ja han aconseguit coses i que en l'organització del col·lectiu i la determinació de les administracions amb la llei de la cadena alimentària o la racionalització de la burocràcia s'hi han de trobar solucions. Les administracions s'hi han de comprometre més (igual que els consumidors) perquè el sector no pot subsistir sense ajuts. Van pel bon camí, però no poden abaixar la guàrdia.
 

---

Avui no et perdis

» Una setmana de protestes de la pagesia: tot el que han aconseguit; per Bernat Surroca i Carme Rocamora.

» Crònica: El dia que els pagesos gairebé bloquegen Mercabarna; per David Cobo.

» Opinió: «De Maastricht a la revolta pagesa»; per Eulàlia Reguant.

» Quin model agroalimentari demana la ciutadania al Govern?; per Arnau Urgell i Vidal.

» «Desconcertats i esperant Galícia»: així es viu al PP català el gir de Feijóo amb l'indult a Puigdemont; per Pep Martí.

» L'espera de les famílies desnonades a Barcelona: fins a quatre anys per entrar a un pis d'urgència; per David Cobo.

» El govern espanyol avalarà les hipoteques dels joves: qui se'n pot beneficiar?; per Bernat Surroca.

» L'esborrany de l'informe de l'Eurocambra reclama equiparar el català i el castellà a l’escola.

» Tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya no saben parlar el català.

» El TEDH avala la prohibició del sacrifici d'animals amb el ritual halal i kosher.

» Opinió: «Un món en transformació»; per Antoni Segura.

» Què passarà si col·lapsa la circulació de l'oceà l'Atlàntic?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Sant Valentí? Occident trenca amb l'amor romàntic; per Marc Orts.
 

---

 El passadís

Junts ha posat ja en marxa la seva maquinària per escollir Carles Puigdemont cap de llista a les eleccions europees de juny. El partit va avisar ahir els seus consellers nacionals que l'executiva havia demanat tramitar per via d'urgència el reglament per triar els candidats. El reglament es podrà esmenar fins a finals de febrer i es publicaran les esmenes al març. A més de Puigdemont, a Junts compten que també repetirà de candidat Toni Comín i no ho farà Clara Ponsatí, que ha criticat els acords del partit amb el PSOE i que prepara una nova oferta política al costat del filòsof Jordi Graupera. Puigdemont va guanyar les últimes europees a Catalunya amb gairebé un milió de vots, a una distància notable del PSC i d'ERC, que presentava Oriol Junqueras, aleshores empresonat, de cap de cartell. Precisament ahir es va saber que Jaume Asens serà el candidat dels comuns dins la llista de Sumar. 

Vist i llegit

Les eleccions a Galícia estan interessants. Ahir un periodista gallec em comentava que el PP encara és el favorit, però que hi ha més opcions de canvi que altres vegades. 65-35 a favor del popular Alfonso Rueda davant la nacionalista Ana Pontón, em deia. Veurem diumenge. Sobre la situació política gallega opinava ahir, en una entrevista d'Anna Balcells a El Punt Avui, l'escriptor i periodista Suso de Toro, que en els darrers anys ha evolucionat a posicions sobiranistes i es va implicar en el procés català. "Ara ens trobem, per primer cop, amb una generació de persones al voltant dels 40 anys, fonamentalment dones, amb una dirigent en concret que no només no té por de governar, sinó que explícitament diu que vol ser la primera presidenta nacionalista gallega a la Xunta", diu sobre Pontón.  

 L'efemèride

El seu adeu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa vuit anys i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme -especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural-, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S de 2015 com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, amb qui tantes manifestacions i xerrades al territori havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolta dels somriures", com li agradava dir a Casals. Aquí podreu trobar una galeria de la trajectòria de l'expresidenta d'Òmnium, que inclou la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013.

 L'aniversari

El 14 de febrer de 1948 va néixer a la ciutat de l'Havana, a Cuba, l'actriu i presentadora Mayra Gómez Kemp, nacionalitzada espanyola. Va arribar a Espanya després que els seus pares, actors, haguessin marxat de l'illa per l'arribada del castrisme. Va fer de cantant i actriu i presentadora, i l'èxit li va arribar el 1977 quan va començar a aparèixer a l'Un, dos, tres, el concurs estrella de TVE, que aleshores era l'única cadena de televisió. El 1982 salta definitivament a la fama quan Chicho Ibáñez Serrador la tria per presentar-lo durant sis anys. Després presentaria diversos programes de ràdio i televisió, també a emissores privades fins que es va retirar.

Ha superat un càncer de llengua i un de coll. El 2014 va publicar les memòries Hasta aquí puedo leer, la frase que deia a les parelles que participaven al concurs quan els obligava a triar entre el premi que els oferien o seguir-se arriscant per aconseguir-ne un de millor. En aquest vídeo la podeu veure acomiadar-se d'una de les temporades amb un dard inclòs a l'actriu Victoria Abril per avergonyir-se, segons ella, de ser una de les "noies" de l'Un, dos, tres. Al costat de Gómez Kemp hi havia l'actriu i model catalana Lydia Bosch.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l