Les tropes alemanyes es van rendir als exèrcits aliats el 7 de maig de 1945 i la fi de la guerra a Europa va entrar en vigor el 8 de maig, tal dia com avui de fa 80 anys. Adolf Hitler s’havia suïcidat al seu búnquer uns dies abans, quan les tropes soviètiques estaven ocupant Berlín i per estalviar-se la humiliació i les conseqüències de la derrota del Reich. Feia mesos, ja des de la conferència de Ialta, que les potències aliades, bàsicament l’URSS, els Estats Units i Anglaterra, debatien com havia de ser l’endemà de derrotar els nazis i acabar la guerra al Pacífic contra el Japó, cosa que passaria uns mesos més tard. La conferència de Potsdam, ja a l’estiu, seria clau per “desnazificar” Alemanya i redibuixar els equilibris a Europa.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Del final de la Segona Guerra Mundial, un conflicte que, sobretot, els americans ens han explicat al cine i a les sèries tal com recull Victor Rodrigo, en va sortir un nou ordre. Un món partit en dos blocs, el capitalista, liderat pels americans i amb noves institucions que vindrien com ara la Comunitat Econòmica Europea (actual UE) o l’OTAN com a aliades, i el socialista. Aquest últim estava liderat pels soviètics amb l’aliança militar del Pacte de Varsòvia i una bona colla de països satèl·lit a Europa i també entre els que es descolonitzaven o feien revolucions de diversa índole. 

La caiguda del mur i el bloc soviètic, l’ascens de potències econòmiques i demogràfiques que reclamen un paper com ara la Xina, el Brasil o l’Índia, i el descontentament de les classes mitjanes americanes i europees amb els resultats de la globalització econòmica han estat algunes de les causes del final d’era que vivim. La segona victòria de Donald Trump i la seva guerra comercial i geopolítica per satisfer els treballadors que el voten l’ha accelerat mentre hi ha conflictes que no es tanquen (com ara el d’Orient Mitjà o les tensions entre l'Índia i el Pakistan que, de nou, s’han reobert) i Europa contempla l’ascens dels populismes i de l’extrema dreta. El darrer episodi, a Romania. 

Sobre com es van configurar els blocs i què és el que ha deixat de funcionar us aconsello molt l’anàlisi que avui escriu el catedràtic d’Història Contemporània Antoni Segura Mas, a qui és un luxe tenir d'articulista a Nació. I tal com us deia ahir, en aquest nou mapa que es dibuixa, el nou Papa que s’esculli al conclave, en tant que principal líder religiós mundial i d’Occident, serà una veu escoltada i influent malgrat el format de l’elecció i els seus dèficits representatius. L'Església catòlica ha de dir com vol ser-hi.

El 80 aniversari, que els guanyadors de la guerra han celebrat per separat (Vladímir Putin ho farà demà amb el brasiler Lula da Silva i el xinès Xi Jinping) i amb enfrontaments de diversa intensitat entre ells, no passa de l’efemèride i l'homenatge als pocs veterans encara vius. Però hauria de servir per alertar de l’error d’actuar amb complicitat o indiferència davant els discursos d’odi, totalitaris i supremacistes que van alimentar el feixisme del segle XX i que alimenten el d’ara, i per una crida a l’acció. Sobretot per part de les grans democràcies europees, que veuen com s’allunya el seu aliat geopolític de referència perquè ja no li val el model que va impulsar i que ha beneficiat les seves elits. La vella Europa ha de decidir si actua de forma més coordinada, determinada i generosa per defensar un model genuí de progrés i convivència que necessitarà també posar-se al dia i endreçar-se. Si no ara, quan?

Avui no et perdis

• Anàlisi: La fi de l'ordre internacional de 1945; per Antoni Segura Mas.
• La llista més completa de pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial a totes les plataformes; per Víctor Rodrigo.
• Crònica: Fumata negra el primer dia de conclave mentre la cúria s'ho juga tot a Parolin; per Pep Martí.
• Illa anuncia la construcció de 21.289 habitatges en solars municipals; per Bernat Surroca.
• Memòria nacional: La maternitat d’Elna; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

El passadís

La periodista especialitzada Míriam Díez deia a Jordi Basté que, tal vegada, el conclave per escollir Papa no s’allargarà massa perquè els cardenals estan sense telèfon i fins i tot ells volen estar connectats i saber, com a mínim, què passa a les seves diòcesis mentre són a Roma. El cas és que, per mantenir la discreció i no rebre pressions, tots els membres del Col·legi de Cardenals van entregar ahir tots els seus dispositius electrònics i fins i tot s’han instal·lat inhibidors a la seva residència i als entorns de la Capella Sixtina. Els recuperaran quan ja hagin triat substitut per al papa Francesc. L’obsessió del secret, recollida en normes i usos medievals, arriba fins i tot al menjar. No poden servir-los ni aus com ara pollastres o perdius ni beguda en gots opacs i tampoc pastissos, panades o llonguets de pa. Res que pugui contenir algun tipus de missatge a l'interior.

El nom propi

El degà del Col·legi de Cardenals, Gianni Battista Re, s'ha convertit en el mestre polític de cerimònies del conclave. A 91 anys, aquest curial italià nascut a Borno, prop de Brescia, ha demostrat una voluntat d’influència inesperada, malgrat que no podrà votar per qüestió d’edat. Menys secretari d’Estat, Re ho ha estat tot al Vaticà, exercint funcions com l’equivalent a un ministre de l’Interior o prefecte dels bisbes. Amb el funeral de Francesc, va emmarcar el debat entorn la successió: "El cor de l’Evangeli és la misericòrdia". És a dir, obertura i no regressió. Però tampoc cap revolució ni trasbals. En la Missa pro Eligendo Pontifice va donar senyals d’una aliança amb Parolin, a qui va abraçar efusivament i desitjar sort "per partida doble". La cúria de Francesc té clar a què juga.

Vist i llegit

Friedrich Merz va fer el seu primer viatge oficial com a nou canceller alemany. Va visitar Emmanuel Macron a París per reafirmar la vigència de l’eix francoalemany. Sobre què se’n pot esperar The Economist ha publicat una anàlisi dura (traduïda al castellà per Agenda Pública) que explica que "el capital polític que Merz ha cremat inclús abans d’assumir el càrrec limitarà la seva capacitat per fer més gestos grandiloqüents a l’estranger". La podeu llegir aquí.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]