En aquest campionat, el representant de la selecció espanyola va ser un jove de 18 anys de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). Jan Franquesa, que estudia enginyeria aeronàutica a la UPC de Terrassa i fa acrobàcies en el seu temps lliure, va aconseguir alçar-se amb la medalla de bronze. A NacióDigital parlem amb ell perquè ens relati l'experiència del torneig més esbojarrat que ha causat furor a les xarxes socials.
- Un mundial de globus. És tan extravagant i divertit com sona?
- (Riu) Doncs sí. Com a torneig hi havia la competitivitat normal d'aquest tipus d'esdeveniments però va acabar sent molt divertit. Anar movent-te entre els obstacles d’una sala plena de mobles i fent tot el possible perquè el globus no toqués el terra… Va ser brutal. Crec que és un campionat que pot tenir molt d’èxit de cara al futur.
- Tot va començar amb un vídeo a les xarxes socials de dos nois nord-americans jugant a casa seva i l'Ibai i el Piqué, enmig d'un sopar, ho acaben materialitzant, com qui no vol la cosa, en un campionat internacional...
- Sí, va ser un vídeo molt viral a les xarxes socials. Poc després de publicar-se, Ibai i Piqué fan un vídeo plegats i diuen que tenen la intenció de crear un mundial de globus basant-se en aquest joc al qual tothom de petit hi ha jugat d’una manera o altra. Al principi semblava una broma, però en veure que realment es va presentar un full d’inscripció tothom va ser conscient que això anava de debò.
- Quan van obrir les convocatòries per buscar representants de cada país, què et va passar pel cap? Confiaves a sortir escollit?
- La veritat és que no. Vaig veure l’apartat d’inscripcions i requisits per casualitat. Entre aquests requisits, hi havia un que era enviar un vídeo demostrant les habilitats esportives de cadascú. Era conscient que les probabilitats perquè m’escollissin com a representant d’Espanya eren molt baixes. S’hi havia apuntat moltíssima gent. Vaig inscriure'm una mica a l’expectativa i sense esperar-me res. No m’ho vaig creure quan em van seleccionar.
- Com te'n vas assabentar?
- Doncs una setmana després quan em truquen. A més, va ser una primera trucada que no vaig poder agafar perquè estava a classe. Més tard, després de fer totes les comprovacions amb l'organització, ja em van enviar per correu electrònic el contracte. Estava molt emocionat.
- Ets gimnasta professional?
- No, no. Sí que quan era més petit vaig arribar a competir a nivell català, però no entreno a escala professional. La gimnàstica sempre l’he tractat com a hobby i l’he practicat pel meu compte. En aquest sentit, les acrobàcies a terra és la modalitat que més m'agrada i practico. Fins a aquest curs, feia cinc anys que anava al Gimnàs Artístic Esportiu de Rubí (GAER) i és gràcies a tots els entrenadors d’allà a qui els hi dec tota la meva capacitat esportiva. Ara he deixat d'anar-hi per falta de temps.
Jan Franquesa, padre absoluto
