Aquesta legislatura del tripartit 2 ha acabat determinant que el Govern hagi actuat com a dic de contenció sobre l'evolució dels partits que l'han integrat. Conselleries, secretaries i direccions generals han impedit que el PSC, ERC i ICV hagin fet evolucionar els seus discursos acompassadament amb la part de la societat que diuen representar. Tots ells s'han acomodat dins la fotografia de fa quatre anys, la que justificava -més o menys- aquell entramat polític.

A l'altra banda, l'oposició ha tingut l'avantatge que podia acompanyar políticament algunes franges de la societat sense fer trontollar cap pacte entre partits ni cap institució. I això explica, per exemple, que CiU s'hagi sobiranitzat o que el PP català hagi avançat cap a posicions antiimmigració.

La qüestió és que PSC i ERC han de recórrer el camí que altres han deixat enrere. I ho han de fer de cop, sense perdre temps. Probablement per això, ahir El País publicava una entrevista molt indicativa a Carme Chacón, ministra de Defensa i enllaç entre el PSC i el PSOE de Zapatero. Chacón deia, clarament, que el PSC ha de combatre CiU i ERC i que "serà difícil pactar a Catalunya amb els que donen suport a aventures inconstitucionals".

Veurem com van les eleccions, però el pròxim PSC pot ser el de Chacón i Corbacho, el de la contundència contra el sobiranisme. Un socialisme català a la basca, despullat de maragallisme i amb una gran agressivitat en l'eix nacional. Res a veure amb les prediccions dels que han insistit en l'estratègia dels tripartits.