L'Espanyol tenia moltes ganes de reivindicar-se després de quatre derrotes consecutives. Era un bon moment perquè enfront tenia un rival que va per darrera en la classificació i perquè podia ampliar el seu avantatge amb els perseguidors. L'equip volia acabar amb els dubtes i demostrar que pot estar a dalt a la classificació. El major perill de la Real Sociedad era Raúl Tamudo, aplaudit als prolegòmens, i que amenaçava amb aprofundir en la mala ratxa perica.
El bon plantejament defensiu dels visitants complicava molt el partit als blanc-i-blaus, que arribaven ferits al compromís després de la derrota a Pamplona. Mauricio Pochettino apostava per donar entrada al centre del camp a Verdú en detriment de Duscher per controlar el joc i tenir la possessió. La mobilitat dels davanters havia de ser arma suficient per desequilibrar el partit, però no hi havia manera. L'equip no creava cap oportunitat clara de gol encara que Bravo ajudava en certs moments amb les seves indecisions.
Amb el pas dels minuts, l'equip de Martín Lasarte s'assentanva i començava a sentir-se més còmode. Tant, que en dos minuts gairebé s'avançar en el marcador. Kameni salvava un mà a mà amb Illarramendi i rebutjava amb agilitat felina una rematada de Tamudo. A l’actual jugador de la Real se’l vaeia motivat i amb ganes de donar algun disgust. El joc de l'Espanyol no era massa fluid, però els de Pochettino tenen altres recursos. En una acció de llestos, semblant a la de Sevilla i Getafe, Álvaro Vázquez aprofitava, amb la col·laboració d'Estrada, per inaugurar el marcador. Molt ràpids han estat Javi Márquez i Luis García. Sense un gran joc, els blanc-i-blaus aconseguien avançar-se. No obstant això, l'alegria amb prou feines durava uns minuts ja que en la següent acció era la Real qui aconseguia el gol. Estrada aprofitava un servei de cantonada per afusellar a Kameni.
Els dos contendents arrencaven el segon temps amb més precaucions. Cap dels dos s'atrevia a fer un pas endavant per desfer l'empat. L'Espanyol buscava alguna contra aprofitant la velocitat d'Álvaro i les distraccions de la defensa visitant. I va arribar el moment clau. En una acció de crack, Sergio García es va desfer del seu parell i va batre a Bravo. El gol era l'alegria que necessitava l'equip per reforçar la seva autoestima.
Pochettino va decidir reforçar el centre del camp amb l'entrada de Duscher per Sergio. El canvi va sortir com esperava el tècnic, perquè l'equip va jugar amb més i es va anar imposant-se al seu adversari. La Real no estava tan fresca com en la primera part i es notava. L'Espanyol, amb més seguretat en defensa, va continuar atacant –una rematada de Luis García perillosa, que a punt va estar de convertir-se en el tercer-. Els visitants van estirar una mica més les línies, una situació que van saber aprofitar els pericos. Una bona contra conduïda per Rui Fonte la va finalitzar Callejón amb una rematada inapel·lable. En el 90, Javi Márquez va completar la golejada amb un gol de falta. Tres punts molt necessaris pels espanyolistes que van acabar amb tots els debats dels últims dies.
