Al llarg de tota la seva trajectòria professional, Martínez de Foix ha destacat pel seu compromís amb les persones amb discapacitat intel·lectual i amb els valors de l'esport, del cooperativisme i de l’economia social. Va lluitar especialment perquè aquest col·lectiu accedeixi al món del treball, a l’habitatge i a uns serveis de qualitat, i gaudeixi de l’esport i del lleure, en definitiva, d’una vida plena. L'any 2012 va rebre la Creu Sant Jordi per aquesta dedicació a construir un mon millor, un mon per a tots.
Era, com a ell li agradava presentar-se, germà del Joan, per qui va lluitar, juntament amb els seus pares, Josep Martínez de Foix i Josi Llorenç, i el seu germà Alex, per construir un futur millor per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Martínez de Foix va començar al TEB com a monitor als anys setanta i des de llavors ha treballat per generar ocupació per a aquest col·lectiu i per defensar el dret a l’habitatge i als serveis de qualitat. El seu altre germà Jordi, militant independentista i socialista al PCE (i), va morir el 14 d'octubre de 1978 "en circumstàncies no pas clares, pels seus ideals de comunista i patriota català", com va escriure la seva mare a La Humanitat (en la tercera època d'aquesta publicació).
Frances Martínez de Foix. Foto: @mdefoix
Francesc Martínez de Foix va començar a dirigir el que llavors era la cooperativa Taller Escola Barcelona (TEB) el 1980 i durant gairebé quatre dècades, amb tenacitat, treball en equip i valors cooperatius, la va conduir fins al que és avui el TEB, un grup cooperatiu d’iniciativa social, format per 8 cooperatives que agrupen més de 1.000 persones, o 1.000 projectes de vida, en les seves paraules. Defensava un model en el qual el vessant econòmic i el social naveguen junts en una mateixa direcció, i on conviuen en perfecta simbiosi la cura de les persones i la qualitat de vida, la defensa dels drets i el suport a les famílies, amb la professionalitat, la innovació i el desenvolupament empresarial.
En l’àmbit de l’esport, Martínez de Foix va defensar l’accés de les persones amb discapacitat intel·lectual a l’esport i al lleure i va participar activament en la fundació de la Federació Catalana d’Esports amb Discapacitat (ACELL), entitat que va presidir durant 23 anys, fins que a l’abril de 2017 va passar el relleu a Marina Gómez. Va contribuir a fundar Special Olympics Espanya i Special Olympics Catalunya, entitats de les quals va ser president. Aquest 2017 sota la nova presidència de Sergi Grimau al capdavant d'Special Olympics Catalunya, en Francesc Martínez de Foix també formava part de la junta directiva i n'era un dels vicepresidents.
Ja en el 1988 va ser un dels grans propulsors dels Jocs Special Olympics a Lleida, l’esdeveniment esportiu per a persones amb discapacitat intel·lectual més important a Catalunya fins aleshores. El 1992 va impulsar els primers grans Jocs Special Olympics a Barcelona i Vilanova, els quals van significar un avenç en el reconeixement de les persones amb discapacitat intel·lectual. Tot aquest treball, com a ell li agradava explicar, no va fer-lo mai sol, sinó acompanyat de moltíssims companys i companyes als que va liderar per aconseguir canviar la mirada de la societat vers les persones amb discapacitat. El llegat del seu esforç i de la seva passió, és un país millor on l’esport per a les persones amb discapacitat intel·lectual ha aconseguit canviar les mirades i on els més de 3.800 esportistes de tota Catalunya ens ensenyen de que son capaços cada dia i ens donen lliçons de vida, de Valors.
Va dedicar, també, esforços a aglutinar i enfortir el sector de la discapacitat intel·lectual, especialment des de la defensa del dret al treball. En aquest sentit, va participar activament en l’antiga APPS i Coordinadora de Tallers (fusionades amb el que avui coneixem com a Dincat), entitats de les quals va formar part a la Junta directiva i, també altres iniciatives com la desapareguda Tots Tallers.
Martínez de Foix va ser vicepresident de la Federació Dincat, entitat que aglutina la defensa de discapacitat intel·lectual des del 2010 al 2014. A nivell estatal, va formar part de la Junta directiva d’AEDIS, Associació Empresarial per a la Discapacitat. També va col·laborar amb nombroses iniciatives de l’àmbit de la discapacitat, com per exemple la Fundació Integralia-DKV, de la qual era patró.
Ferm defensor del cooperativisme en la construcció d’una societat més justa i igualitària, va participar activament en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, entitat de la qual era membre del Consell Rector des del 2010. Va potenciar la intercooperació i el treball en xarxa amb altres entitats per generar valor i ocupació per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, va impulsar la cooperativa Xarxa Ambiental juntament amb altres empreses i entitats. També, va recolzar entitats quan travessaven situacions delicades, per tal que es preservessin els llocs de treball i també el valor de la iniciativa social al territori.
Des de la Federació ACELL i Special Olympics Catalunya se senten hereus de la seva lluita incansable. La família, el seus companys del TEB, la Federació Catalana ACELL i Special Olympics Catalunya, volen agrair totes les mostres de suport rebudes per entitats, institucions i persones que el van conèixer i estimar.
La cerimònia de comiat serà dimarts 18 de juliol a les 9,15 h al mateix Tanatori de les Corts, a Barcelonai. Els seus amics del Grup Cooperatiu TEB, ACELL, Special Olympics Catalunya, Federació de Cooperatives de Treball, Dincat i DKV Integralia fran un acte record i homenatge al setembre, del qual s'informarà pròximament.
