Com va ser la caiguda?
La caiguda va ser a Itàlia, a la penúltima cita de les proves de Copa del Món. Va ser a l'última baixada de la Individual Race. Aprofitant l'absència de l'alemany Anton Palzer, al darrer tram de la cursa jo anava en segona posició. Tenia l'italià Nadir Maguet a una distància relativament curta i a l'última baixada el meu objectiu era retallar-li temps per intentar atrapar-lo. Va ser al final del descens, on el recorregut s'estrenyia, quan un espectador (l'entrenador de la Selecció francesa ) es va incorporar al circuit i va començar a baixar ocupant la traça destinada als corredors. El vaig veure just en sortir d'una corba i no vaig tenir temps de frenar. La meva reacció, per no xocar-hi, va ser sortir del traçat, amb la mala sort que vaig topar amb un piló de neu dura , moment en que se'm va regirar la cama i em vaig lesionar. Vaig fer un crit tan fort que fins i tot el pobre noi de l'organització es va espantar. Tot seguit vaig incorporar-me, i recolzant-me sobre la cama que no em feia mal vaig acabar de baixar, fer el canvi, i acabar d'arribar a meta com vaig poder. Va passar tot molt ràpid, i en aquell moment (fins que no em vaig fer la ressonància) jo no era pas conscient de la gravetat de la lesió. De fet a la tarda vaig anar a passejar per mirar si es reduïa la inflamació i l'endemà em vaig calçar els esquís per mirar si el dolor era més suportable.
Ha anat bé la recuperació? Com et trobes físicament?
Considero que he tingut una bona recuperació i aprofito l'ocasió per agrair a tota la gent del meu entorn per haver-me ajudant tantíssim. Si comencés a dir noms la llista es faria molt llarga i de la manera que sóc me'n deixaria uns quants. Per tant en general vull donar les gràcies en primer lloc als meus pares, que m'han fet costat en tot i per tot, a la meva família, i també a l'entrenador, als tècnics de la FEDME i FEEC, als fisioterapeutes, al traumatòleg que em va operar (Dr. Roig Clínica Bofill de Girona), als patrocinadors, al seleccionador, també als rivals, i sobretot als amics. Gràcies a tots per la paciència, preocupació i sobretot per motivar-me i donar-me ales per tal que pugui seguir entrenant i competint a l'alt nivell d'aquest esport que tenim en comú.
També he de dir que a la recuperació hi ha hagut moments molt durs, tant a nivell físic com mental. Sobretot els primers mesos. Amb la cama totalment immobilitzada durant unes quantes setmanes t'adones de com n’és d'avorrida la vida sense la muntanya; les setmanes se't fan insuportablement llargues i et sents inútil davant l’incapacitat de valdre't per tu mateix. Una vegada pots començar a moure la cama ets realment conscient de l'important pèrdua de massa muscular i t'adones que la recuperació serà llarga i dura. L'altra part difícil de la recuperació, que va lligada amb la pregunta “Com et trobes físicament?”, és quan et tornes a incorporar a la competició. En un primer moment, i com tothom et va repetint , acceptes que és normal no estar al mateix nivell d'abans, però per dins et sens decebut i frustrat en veure que en la teva carrera esportiva has fet un pas enrere mentre tots els altres esportistes l'han fet endavant. És quan t'adones que per arribar al mateix nivell on estaves queda molt i molt de treball per fer i que no et pots desanimar.
Des de que has tornat a la vida normal, com són els teus entrenaments? Normalment realitzes sessions específiques al gimnàs?
Al cap de 7-8 mesos de l'operació, com és normal, els meus entrenaments estan adaptats per reforçar les qualitats que s'han vist afectades - reduïdes degut a la lesió.
Cardona ha sortit d'una greu lesió al genoll Foto: Josep M Montaner
Què fas quan no estàs entrenant?
Menjo i dormo! Ara per ara estic cursant un Master d'entrenament i optimització del rendiment esportiu en alçada, a Font-Romeu, per tal de formar-me acadèmicament i poder aplicar els coneixements en el meu propi entrenament. Per tant dedico força temps a anar a classes, fer treballs o estudiar. I la resta del temps procuro gaudir i passar-m'ho bé ja sigui en família, sol o amb amics ... En resum intento perdre el temps en coses importants. (Petit Princep)
Quina és per tu la clau de la dieta de l'esportista d'elit?
S'ha de dir que aquesta lesió m'ha obert els ulls en aquest àmbit. Abans amb aquest tema era bastant desastrós. Ara m'he adonat de la importància del combustible del cos humà i gràcies a les classes de Nutrició de Font-Romeu he canviat la dieta dràsticament. Bàsicament he canviat la brioixeria industrial de l'esmorzar i el berenar per cereals i fruita, he augmentat les racions de verdura, he canviat la pasta i l'arròs refinats per la seva variant integral, he incorporat suplements (BCAA, Glutamina, Magnesi, Proteïna, Spirulina ...) i he augmentat la ració d'aliments antioxidants i disminuït els acidificants en acabar els entrenaments. Tot i això soc un amant incondicional de la xocolata i sobretot en aquestes dates no l'hi faig mai un lleig.
Quins són els objectius d'aquesta temporada?
Sortint de la lesió no em vull marcar objectius massa elevats, ja que tinc por de decebre'm si no els assoleixo. Per tant, i aprofitant que serà el meu primer any en les proves de llarga distància, m'agradaria agafar experiència en curses llargues de resistència com la Pierra-Menta, Patrulla Des Glaciers, Tour de Rutor i Altitoy. A part d'això tinc com a objectiu tornar a trobar bones sensacions i fer un bon paper al Campionat d'Europa, que es disputarà a Suïssa, i a tot el circuit de la Copa del Món, principalment en les Vertical Races.
