"Jo era del Madrid a més no poder". Qui li hauria de dir a aquell nen d'11 anys que plorava per estar lluny de la seva família que avui dia seria una de les persones més importants de la història del Barça. Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 1984) penja les botes i deixa enrere una carrera històrica de 39 títols i amb moments memorables que romandran a la retina de milions d'aficionats al futbol.
El petit Iniesta va captar l'atenció del Barça i del Reial Madrid en un torneig d'alevins amb l'Albacete, i finalment el club català va aconseguir endur-se'l a la Masia el setembre de 1996. Cinc anys després ja debutava amb el Barça B i durant la temporada 2002-2003 ja va formar parcialment part del primer equip de la mà del llavors tècnic, Louis van Gaal.
Va ser amb l'arribada de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana quan Iniesta va començar a ser protagonista. En la Lliga aconseguida el 2005 va exercir de suplent, però a la vegada va ser el jugador que més partits va disputar en total a temporada. De fet, la seva consolidació a la titularitat no va ser immediata i un bon exemple és que a la final de la Champions de París també va sortir des de la banqueta. La d'Iniesta va ser una eclosió relativament tardana, un fet que també van viure altres companys, com Xavi Hernández o Carles Puyol.
L'heroi de Stamford Bridge... i la depressió
El salt definitiu d'Iniesta arriba en el moment en què Pep Guardiola aterra a la banqueta del Barça. Amb una idea de joc que encaixa amb el de Fuentealbilla, l'equip crea el que acaba sent el millor trio de migcampistes del món i un dels millors de la història del futbol: Xavi-Busquets-Iniesta. A partir de llavors, els gestos tècnics, les passades impossibles, l'habilitat d'esquivar rivals i el potencial ofensiu es desperten. A més, el seu rol podia ser tant de creador de joc com d'extrem amb certes condicions per generar perill.
D'aquella obra pràcticament perfecta pel que fa al joc i als resultats és més que conegut que en surt: un triplet guanyat amb una superioritat evident i amb exhibicions com el 2-6 al Santiago Bernabéu. Dies després d'aquella actuació magna al camp del Reial Madrid, Iniesta marcava el gol contra el Chelsea que enviava el Barça a la final de la Champions i que el va convertir per sempre més en l'heroi de Stamford Bridge.
Però darrere d'un futbolista famós i amb diners s'amaga sempre una persona. I Iniesta sempre ha estat un futbolista diferent. Una persona més aviat humil i tímida, que intenta passar desapercebut i que no destaca ni per les seves excentricitats ni per viure en polèmiques. Darrere de tot aquell èxit, hi havia una depressió. Ell mateix ho va fer públic a posteriori en una entrevista: "Et trobes malament i no saps què et passa; entres en un bucle", deia. L'historial de lesions, la falta d'il·lusió i la mort de Dani Jarque van ser alguns dels factors que van influir en la salut mental d'Iniesta. Finalment, es va sotmetre a tractament d'acord amb els serveis mèdics del Barça.
El Mundial i a les portes de la Pilota d'Or
El segon gran moment de la trajectòria d'Iniesta és el Mundial de Sud-àfrica. Aquella temporada encara havia estat minvada per les lesions i la cita internacional va ser la seva redempció. El mag de Fuentealbilla va liderar la selecció espanyola fins a la final i al minut 116 d'aquell partit va donar l'estocada definitiva a la selecció dels Països Baixos. La celebració també tancava un episodi complicat de la seva vida: una dedicatòria al seu amic Dani Jarque.
El paper d'Iniesta en el Barça i la selecció espanyola -amb qui també guanyaria dues Eurocopes- és tan rellevant que es proposava com un dels favorits a la Pilota d'Or. I se l'hauria emportat, si no hi hagués un gegant com Leo Messi al seu costat. L'argentí va comandar un podi històric acompanyat del de Fuentealbilla i de Xavi Hernández. Aquella imatge per a la història va consolidar la Masia com el millor centre de formació de futbolistes del món sencer.
Protagonista del segon triplet i el comiat amb doblet
Iniesta es manté a l'elit del futbol i fins i tot aconsegueix una fita inèdita: el 2012 és elegit com a millor jugador d'Europa de la UEFA, tot superant Leo Messi i a Cristiano Ronaldo. Amb el Barça de Luis Enrique continua sent protagonista absolut de la creació del joc al mig del camp i és el millor jugador de la final de la Champions que el 2015 va significar el segon triplet de la història del club.
A partir de llavors, i amb la marxa de Xavi, Iniesta assoleix la primera capitania del Barça. Amb el braçalet aixeca vuit títols més i l'octubre de 2017 firma, de manera simbòlica, un contracte vitalici amb el club. Quan acaba aquella temporada, Iniesta abandona el club de la seva vida, però ho fa amb un doblet de Lliga i Copa del Rei, i marcant gol en la final d'aquesta última competició.
L'aventura japonesa i l'adeu als Emirats Àrabs
Amb 34 anys, el mag de Fuentealbilla entén que el seu protagonisme disminuirà al Barça i prefereix marxar per la porta gran. El destí que tria Iniesta és el Japó, i concretament el Vissel Kobe. Aquesta exòtica aventura el converteix en aquell moment en un dels futbolistes millor pagats del món i el periple s'allarga fins al 2023, quan fa les maletes aconseguint la primera lliga pel club.
L'adeu al futbol d'Iniesta ha acabat aquesta temporada passada al Emirates Club dels Emirats Àrabs Units. 20 partits, vuit gols i una assistència que han acabat amb el descens de l'equip a la segona divisió. Fins fa unes setmanes, el de Fuentealbilla buscava nou equip, però la falta d'opcions interessants l'ha portat a penjar les botes. La pròxima parada, com ell mateix deia fa uns dies, és treure's el títol d'entrenador. Amb el cap del geni, tot fa pensar que una nova carrera s'obre pas.