Aquest proper dilluns 27 de maig es compliran quinze anys d’una de les principals fites esportives del Barça: la victòria a la final de la Lliga de Campions disputada a Roma davant del Manchester United que va permetre al club, aleshores dirigit per Pep Guardiola, aconseguir el primer triplet de la seva centenària història. Un assoliment extraordinari que esdevindria llegenda quan, mesos després, aquell mateix equip va guanyar el Mundial de clubs i va completar així un mític sextet.
L’atzar ha volgut que dos dies abans d’aquesta històrica commemoració un altre equip llegendari del Barça, en aquest cas el de futbol femení, tingui a l’abast una altra fita sense precedents completant la temporada perfecta guanyant les quatre competicions en què ha participat. Un objectiu que es completarà si aquest vespre les de Jonathan Giráldez aconsegueixen imposar-se a la seva bèstia negra, un Olympique de Lió que ja les ha deixat amb la mel als llavis en dues finals.
La coincidència en el temps d’aquestes dues circumstàncies és una ocasió immillorable per repassar deu dels moments més estel·lars de la llarga història blaugrana. Una crònica que, com molt bé expressa el Cant del Barça, ha estat plena de gols i d’afanys.
La Macaya, la copa que va inaugurar les vitrines blaugrana
El 23 de març de 1902, tot just dos anys i quatre mesos després de la seva fundació, el Barça va guanyar el primer títol de la seva llarga i dilatada història. Aquell trofeu que va inaugurar les vitrines del club blaugrana no era sinó la Copa Macaya, una de les primeres competicions del futbol estatal que, promoguda per Alfonso Macaya, president del barceloní Hispania Athletic Club, oficiava com a campionat de Catalunya de futbol. En el darrer partit de la competició, el que va certificar el títol blaugrana, el Barça es va imposar per 0-15 al Català Futbol Club, l’entitat amb qui es disputava l’hegemonia del futbol barceloní a principis del segle XX, en un partit on Joan Gamper, el fundador de l’entitat blaugrana, va marcar un hat-trick.
La primera lliga, al sac
Després d’haver guanyat el seu primer gran títol en obtenir la Copa del Rei de 1910, una victòria que el Barça repetiria fins a vuit ocasions durant les dècades dels 10 i dels 20 del segle XX, el club blaugrana va ampliar la seva incipient llegenda imposant-se en la primera lliga de la història, celebrada el 1929, en la que va ser la primera competició professional de futbol disputada a l’estat espanyol. El club blaugrana va ser el millor dels deu participants i va aconseguir la victòria en una agònica darrera jornada en què els blaugrana es van imposar a casa al Real Unión d’Irun alhora que el Reial Madrid perdia a San Mamés davant de l’Athletic Club fent que la copa de la primera lliga viatgés fins a la capital catalana.
Les Cinc Copes, una immensa alegria en plena tristor
La temporada 1951-52, en plena dictadurafranquista, el Barça de Kubala va fer història aconseguint la insòlita fita de guanyar fins a cinc copes en un mateix any esportiu. El club blaugrana es va imposar als dos trofeus domèstics, la lliga i la Copa del Generalísimo, així com a la Copa Llatina, l’antecedent de la Copa d’Europa que enfrontava els campions de les lligues portuguesa, espanyola, italiana i francesa, i va rebre la Copa Eva Duarte, que enfrontava els campions de lliga i de copa i que no va disputar-se perquè el Barça havia guanyat ambdós títols, així com el Trofeu Martini & Rosso, que s’adjudicava al club que presentava un millor balanç entre gols marcats i encaixats al llarg de tota la temporada. Aquelles cinc copes van convertir el Barça de Kubala en un equip llegendari fins al punt de fer petit l’estadi de les Corts i acabar propiciant la construcció del Camp Nou, en una mostra de l’alegria que, en un temps molt difícil, aquell Barça va donar a la seva afició.
El 0-5 al Bernabéu i la lliga més esperada
Els èxits del Barça de les Cinc Copes van deixar pas a una època difícil pel club blaugrana que en catorze anys només va guanyar tres copes del Rei i, això sí, una Copa de Fires. La malastrugança a la lliga es va trencar de manera formidable durant la temporada 1973-74, la del debut de Johan Cruyff amb la samarreta blaugrana. Després de catorze anys passant fam, el Barça va tornar a guanyar el campionat domèstic amb un futbol extraordinari i amb un 0-5 gloriós al Bernabéu que, amb Franco encara en vida, va ser llegit no només com una girada de truita en l'àmbit futbolístic sinó també des d’un punt de vista social i polític.
La invasió culer de Basilea
Després d’haver guanyat tres Copes de Fires durant les dècades dels 50 i dels 60, el Barça va assolir el seu quart títol continental en guanyar la Recopa a Basilea el 1979. Els blaugrana es van imposar al Fortuna de Düsseldorf alemany per 4-3 a la pròrroga i van fer les delícies dels més de 30.000 afeccionats que havien viatjat fins a Suïssa. Aquell desplaçament massiu, gens habitual a l’Europa de l’època, va ser tota una demostració de la força social del club i una exhibició de catalanitat al món en plena transició.
Wembley, la copa més esperada
El 20 de maig de 1992 el Dream Team que dirigia Johan Cruyff va posar fi a la "urgència històrica" que el Barça arrossegava des de la seva tràgica derrota a la final de Berna de 1961, accentuada per una nova desfeta, potser encara més dramàtica, a Sevilla, el 1986, davant de l’Steaua de Bucarest romanès, i va aconseguir guanyar per primera vegada la Copa d’Europa. El gol de Ronald Koeman al minut 111 de partit, quan el fantasma dels penals ja amenaçava a l’horitzó, va desfermar una de les alegries més grans de la història culer. El Barça, per fi, era campió d’Europa.
Un pòquer de lligues per celebrar el centenari
La temporada en què el club celebrava el seu centenari, la 1998-99, el Barça va assolir una fita fins aleshores inèdita: els seus quatre equips professionals, el de futbol, el de bàsquet, el d’handbol, i el d’hoquei patins, es van proclamar campions de les seves respectives lligues. Un succés que posava en relleu la dimensió poliesportiva del club i el mèrit de les seves seccions de competir sempre al màxim nivell fins al punt que, en l’actualitat, poden presumir d’acumular fins a 46 copes d’Europa a les seves vitrines, una xifra només superada per un altre gran club poliesportiu, el CSKA de Moscou.
De Roma a Berlín, la glòria eterna
Ara fa tot just quinze anys, el Barça va guanyar una nova Copa d’Europa en imposar-se al Manchester United a l’estadi Olímpic de Roma. Amb aquell triomf a la Ciutat Eterna, el club blaugrana assolia el primer triplet de la seva història, una fita a l’abast de molt pocs equips al món. Per si no n'hi hagués prou, aquell equip va acabar guanyant, el mateix 2009, els sis títols pels quals competia, convertint-se així en el primer club de futbol en assolir el sextet. Una gesta que va convertir el Barça de Pep Guardiola en un equip de llegenda. L’èxit de Roma es va repetir sis anys després a Berlín, quan l’equip que aleshores dirigia Luis Enrique va aconseguir guanyar la Lliga de Campions a la Juventus assolint així un nou triplet que, a diferència del primer, no va anar seguit de la conquesta dels sis títols per la derrota a la Supercopa espanyola contra l’Athletic Club.
Les noies s’apunten a la festa
Després dels triplets del Barça masculí de 2009 i 2015, l’equip femení del club es va afegir a la festa després d’una progressió meteòrica que va portar les jugadores blaugrana a guanyar la lliga, la Copa de la Reina, i la Lliga de Campiones durant la temporada 2020-21, convertint-se així en un dels grans clubs del futbol femení internacional i afegint el seu nom a la selecta llista que fins aleshores formaven l’Olympique de Lió, el Wolfsburg, l’Arsenal i el Frankfurt, els grans dominadors del futbol femení europeu durant les dues darreres dècades.
De nou, campions de totes les lligues
En una nova fita sense precedents, la temporada 2022-23 els sis equips professionals del Barça van guanyar les seves respectives lligues. Al pòquer que s’havia assolit l’any del centenari s’hi van afegir les victòries a les competicions domèstiques del futbol femení i del futbol sala, dues seccions que la temporada 1998-99 encara no eren professionals. Amb aquest èxit, el Barça certificava de nou la seva condició de gran club poliesportiu i ampliava el seu palmarès de títols fins als 645 que poden presumir les seves seccions professionals. Una xifra que, ben segur, ompliria d’orgull en Joan Gamper.
