El "momentum" és un indicador tècnic que es fa servir, sobretot, en l’anàlisi tècnica de la borsa. Indica, en general, la tendència dels preus de les accions i per això és un dels indicadors considerats de "tendència". La seva fórmula és ben senzilla: (preu de tancament de la sessió d’avui menys el preu de tancament de N dies abans).
Els que creuen que els preus de les accions es poden predir a partir de les seves oscil·lacions representades en gràfics, sense tenir en compte les dades fonamentals de les empreses, troben, en el "momentum" i en molts altres indicadors, les “finestres d‘oportunitat” per prendre decisions d’inversió.

Si se’m permet l’analogia, el lideratge institucional del procés vol fer avui el mateix que els analistes tècnics de borsa, és a dir, buscar el "momentum" sense tenir en compte les dades bàsiques i fonamentals de l’empresa a l’hora de prendre una decisió.

Per no anar massa enllà, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar el 23 de febrer els resultats de l’Enquesta sobre context polític a Catalunya (2018). Una "enquesta de caràcter postelectoral que pretén conèixer l’opinió dels catalans sobre la situació política, econòmica i social que es viu actualment a Catalunya, així com el comportament electoral en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 21 de desembre de 2017".

Aquesta enquesta, desgraciadament, ha passat molt desapercebuda. I, des del meu punt de vista, és molt important, perquè et presenta una radiografia del que hi ha, una foto que no s’hauria de tornar a ignorar. El politòleg i membre del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Mario Ríos Fernández, ha fet l’exercici de creuar dades entre les preferències de l’electorat en relació a la qüestió nacional, el comportament electoral i el consum de mitjans per una banda i les variables identitàries per l’altra.

Per fer-ho curt, i segons l’exercici esmentat, llengua i sentiment de pertinença determinaria les opcions pel que fa a la qüestió nacional, el comportament electoral i el consum de mitjans, i ho fa amb unes proporcions gegantines, de més del 85%.
Qualsevol persona interessada a tenir opinió enmig de tanta propaganda i manipulació barroera té al davant un munt de dades que, si més no, la poden fer pensar més enllà dels seus desitjos i anhels ben legítims. O és que no ha de fer pensar que només el 9,5% de catalans que tenen la llengua castellana com a llengua pròpia optin per la independència vs. el 69.2% dels que tenen la llengua catalana com a pròpia? Una dada que, per cert, desmunta totalment aquella fal·làcia de l’adoctrinament.

Però un dels molts problemes que tenim és que tot el procés s’ha basat en suposicions falses que encara perduren, entre altres coses perquè, si s’expliquen, es corre el risc de perdre suport electoral. De fet, amb el "momentum" es pot continuar guanyant eleccions.

La setmana passada, un grup d’unes dues-centes persones dels CDR van fer accions de protesta davant algunes seus d’ERC i del PDeCAT. Entre altres coses, deien que el poble havia decidit i que, per tant, l’únic que havien de fer les organitzacions polítiques que conformen el govern de la Generalitat és obeir el mandat popular.

En algunes d’aquestes concentracions es van proferir crits de "Visca Terra Lliure".
El president Torra ha dit que el mes de setembre farà una conferència política en què explicarà el que no s’ha explicat fins ara. Benvinguda sigui. Amb tot, l’altre dia va dir que “els catalans no tenim rei”, i això no és cert. Hi ha catalans que han (hem) decidit no tenir rei, però hi ha molts altres catalans que ni s’ho han plantejat i d’altres que estan orgullosos de tenir-ne. És el mateix que quan es diu que "el poble ha decidit República". Doncs, no. Això tampoc no és cert. El poble només decideix quan totes les parts que el conformen acorden fer-ho, cosa que no va passar l’1-O, per exemple, que, en paraules de Jordi Sánchez, només en surt un mandat moral.

Per voler la independència de Catalunya no cal mentir ni falsejar i/o ocultar la realitat. Hi ha molts arguments i ben sòlids per defensar-la. El que passa és que cap d’aquests arguments avala opcions unilaterals. Però bé, ja sé que això no fa guanyar eleccions. Romandrem atents al "momentum", doncs.