Aquesta derrota de l'Espanyol fa mal (1-2)

L'equip català perd contra el Ràcing en un partit que tenia controlat al descans

Publicat el 03 d’abril de 2011 a les 17:57

L'Espanyol no ha aconseguitel seu objectiu i hasumatuna nova derrota a l'Estadi RCDE. El conjunt blanc-i-blau tenia el partit controlat, però dues errades defensives després del descans han acabat amb les opcions de victòria. L'equip de Mauricio Pochettino confiava a sumar els tres punts, però s'ha vist superat per un adversari que lluita per mantenir la categoria i que ha tret el màxim rèdit a les seves poques oportunitats.

L'Espanyol tornava al seu escenari favorit amb la intenció de seguir sumant punts. Al conjunt blanc-i-blau li esperava enfront un rival que en les últimes temporades havia obtingut resultats molt interessants en les seves visites a terres catalanes. Pochettino innovava donant entrada en el centre del camp a Javi López al costat de Javi Márquez. L'experiència funcionava bastant ben fins que David García s'ha retirat  retirar lesionat i el tècnic hispà-argentí ha hagut de refer el sistema.

El Racing, necessitat de punts, ha sortit amb un guió molt clar. El conjunt càntabre s'ha tancat bé en la seva meitat de camp, amb les línies molt juntes. Els de Marcelino García, conscients del frenètic ritme que sol imposar l'Espanyol en els seus enfrontaments com a local, ha volgut amansar a la fera i el seu ritme cansí ha propiciat un xoc bastant lineal i sense massa oportunitats.

A pocs minuts per al final de la primera part, Cisma ha tocat una pilota a l'àrea i Undiano Mallenco ha assenyalat el punt de penal. Osvaldo, amb una fredor sorprenent, ha batut Toño.

Veient l'actitud dels visitants tot feia pensar que l'Espanyol tindria una segona part bastant plàcida. Pràcticament en la primera acció de perill els càntabres han aconseguit igualar el partit gràcies a un gol de Colsa.

El Racing s'ha sentit més còmode sobre el terreny de joc i Giovani, en la mateixa línia de gol, ha aconseguit el segon.

L'Espanyol ho ha intentat fins al final encara que, com sol succeir en aquestes ocasions, amb més cor que cap.