Bartomeu, imputat per pagar comissions en fitxatges, arran d'una denúncia de Laporta

L'expresident haurà de declarar el pròxim 24 d'octubre per presumpte pagament de comissions en els fitxatges de Griezmann i Malcom, entre altres causes

Publicat el 29 de setembre de 2025 a les 16:29
Actualitzat el 30 de setembre de 2025 a les 16:45

L'expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, haurà de declarar com a investigat pel presumpte pagament de comissions en el fitxatge de Malcom. La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona acusa l'expresident del FC Barcelona d'administració deslleial. El Jutjat d'Instrucció número 16 de Barcelona l'ha citat arran d'una denúncia que va posar fa tres anys Joan Laporta, segons ha avançat el diari El Mundo.

En concret, la fiscalia es fixa en tres operacions: una intermediació pel fitxatge del brasiler Malcom, la minuta milionària d'un advocat per la sentència en què el Barça va acceptar haver comès frau fiscal en el fitxatge de Neymar, i l'entrega d'1,5 milions al club esportiu Laietà per suposades afectacions en el projecte d'Espai Barça, que inclou la reforma del Camp Nou. En totes tres, la fiscalia creu que Bartomeu va actuar deslleialment en la gestió patrimonial i va "usurpar" funcions i capacitat de decisió a la directiva.

Així, Bartomeu declararà el 24 d'octubre juntament amb Òscar Grau, CEO del Barça durant la seva etapa com a president. A banda, l’advocat José Ángel González Franco, que va intervenir en el fitxatge de Griezmann, ho farà el 4 de desembre. També estan citats a declarar l'exresponsable dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti, l'exvicepresident esportiu, Jordi Mestre, i l'exdirector general, Nacho Mestre.

Denúncia de Laporta

En la denúncia que va posar quan va tornar al mandat del Barça, Laporta atribueix a Bartomeu un perjudici al club d'uns 30 milions d'euros, xifra que justifica en un informe forensic que va elaborar l'agència de detectius Kroll. Aquest mateix informe acusa la junta de Bartomeu dels delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat comptable.

La junta directiva de Joan Laporta va denunciar les irregularitats a la fiscalia el gener del 2022, adjuntant 108 documents que les demostrarien, i el ministeri públic va encarregar la investigació a la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics dels Mossos d'Esquadra. La fiscalia va presentar la denúncia el juny del 2023 contra 11 exdirectius del club, advocats i altres persones, i el jutjat d'instrucció número 16 de Barcelona ha decidit investigar-los.

Els tres casos investigats

Una de les tres operacions presumptament irregulars que la fiscalia atribueix a Bartomeu és el fitxatge del davanter brasiler Malcom del Girondins de Bordeus, el juliol del 2018, per 41 milions d'euros traspassat tretze mesos més tard al Zenit rus per 38 milions d'euros El Barça va abonar, suposadament, una comissió de 10 milions d'euros en un contracte que es va signar després que el fitxatge s'hagués tancat, segons un acord signat pel jugador i la societat Elenko Sports, per remunerar els intermediaris en l'operació amb aquests deu milions. En una reunió posterior, diversos responsables del club van acordar que el Barça pagués 855.600 euros a la societat Elenko per les tasques d'intermediació. Com que el club no havia signat cap contracte amb aquesta empresa, va haver de presentar més tard una declaració d'Hisenda complementària que va suposar el pagament de 2,9 milions més per recàrrecs i interessos.

La fiscalia també fa referència al pagament d'1,7 milions d'euros, suposadament indeguts, a un advocat de Barcelona, ​​José Ángel González Franco, que havia tancat un acord de conformitat per frau fiscal en el cas Neymar. En virtut d'aquest acord, el Barça va acabar acceptant la seva responsabilitat com a persona jurídica i Bartomeu i el seu antecessor, Sandro Rosell, van quedar exonerats. El club va acabar acceptant dos delictes fiscals i pagant una multa de 5,5 milions d'euros, quan la que sol·licitava inicialment la fiscalia era de gairebé 70 milions d'euros. La fiscalia assenyala que aquest pagament podria haver servit, en realitat, per abonar la defensa jurídica de Bartomeu en aquesta mateixa causa, que també va portar González Franco. I assegura que el pagament es va fer “sense que l'advocat hagués intervingut en la conformitat” pactada.

La tercera operació té a veure amb les obres del Camp Nou. L'Ajuntament de Barcelona va aprovar, el juliol del 2017, una modificació del pla general metropolità que suposava l'inici del projecte Espai Barça. En una zona no afectada pel pla hi havia el Club Esportiu Laietà, que promou activitats esportives, i una fundació del mateix nom. Sota els auspicis de Bartomeu, el Barça va acabar pagant 1,5 milions d'euros al club per les suposades “molèsties” que li causarien les obres. L'expresident no va explicar a la junta els motius d'aquest desemborsament, que segons la fiscalia constitueix un “tracte injustificat de favor” al club, ja que els seus terrenys “no estaven afectats” per la reforma.

Després de la investigació inicial, el jutge també veu operacions opaques en els pagaments a l'Atlètic de Madrid pel fitxatge de Griezmann o altres intercanvis de jugadors. Griezmann va fitxar pel Barça el juliol de 2019, procedent de l'Atlètic de Madrid i a canvi de 120 milions d'euros. Després de dues temporades com a blaugrana va tornar a marxar a l'Atlètic, primer com a cedit i després traspassat, per un total de 60 milions d'euros.