Ben Johnson, el dia que el món va descobrir el dopatge
Si la majoria de moments inoblidables dels Jocs són per fites dels seus competidors, la història de Ben Johnson (Jamaica, 1961) és ben diferent. L'atleta canadenc arribava a la cita olímpica de Seül del 1988 amb l'objectiu de vèncer el seu gran enemic, Carl Lewis. I ho va fer, però a costa de protagonitzar un dels moments més impactants i tristos que es recorden a la història de l'esport.
Johnson va superar Lewis a la prova dels 100 metros llisos, va batre el rècord del món amb una marca de 9,79 segons i va permetre's el luxe d'aixecar el braç en senyal de victòria abans de travessar la meta. Però tres dies després passaria allò que ningú es pensava. El canadenc va donar positiu en estanozolol, un esteroide anabòlic, i va ser desqualificat de la prova que acabava de guanyar feia tot just 72 hores. Aquell dia, el món va descobrir el dopatge en una de les trampes més grans que fins avui dia encara es recorden.
Allò també va obrir una macrocausa amb més de cent testimonis i en la qual Johnson acabaria admetent que durant tota la seva carrera va prendre anabolitzants. I no seria l'únic que hauria fet ús de mètodes il·legals. Fins a tres atletes més d'aquella fatídica prova, inclòs Lewis, s'han vist esquitxats per sospites de dopatge. Només el canadenc va admetre-ho i només ell va perdre la medalla. També només ell va tornar a l'atletisme i va donar positiu en fins a dues ocasions més.
Text: Lluís Girona
