Que el salt perfecte de Bob Beamon no sigui la imatge més icònica de Mèxic 1968 diu molt del que va passar en aquells Jocs Olímpics, marcats per la lluita contra el racisme. Però el salt de Beamon va ser un gran salt. Sis segons a l'aire, 8,90 metres de longitud i un rècord olímpic que gairebé 50 anys més tard no s'ha pogut batre. 

Bob Beamon (Estats Units, 1946) tenia 22 anys quan va entrar als llibres d'història de l'olimpisme. Va necessitar sis segons per establir la marca però uns quants més per adonar-se de la fita. Poc avesat al sistema mètric, quan van anunciar la distància no va caure que havia batut el rècord. Un cop avisat, sí que va caure. De genolls. Es va desplomar per un atac de cataplexia derivat de l'emoció que sentia. 

Quan Beamon va pujar al podi ho va fer amb uns mitjons negres. Per què? Doncs perquè els Jocs de Mèxic han passat a l'imaginari col·lectiu per la cerimònia d'entrega de medalles dels 200 metres llisos. Mentre sonava l'himne dels Estats Units, els atletes Tommie Smith i John Carlos, van inclinar el cap i alçar el puny, on duien un guant negre. És el que es coneix com la salutació del Black Power, per reclamar drets civils als EUA. Tots dos van ser expulsats de la Vila Olímpica. 

Text: Martí Oliver