Carl Lewis, l'atleta del segle, hereu d'Owens i predecessor de Bolt
La llegenda de Carl Lewis (Estats Units, 1961) és només equiparable a la de dos velocistes olímpics: Jesse Owens i Usain Bolt. En el cas de Lewis, però, va molt més enllà encara que els rècords en atletisme ja li hagin passat per sobre. Els Jocs de Los Angeles el van catapultar al món, en un estiu de 1984 en què va ser considerat el millor esportista de tot el planeta. Seül, Barcelona i Atlanta el consoliden com un dels millors de tots els temps. Nou ors, només una plata, i quatre rècords mundials el situen a l'Olimp de l'esport.
L'atleta, velocista i saltador encara ostenta el rècord del salt de llargada en pista coberta des de 1984. Ningú l'ha superat. Provinent d'una família d'esportistes, amb 15 anys ja feia salts en pistes d'atletisme i amb només 19 anys estava a punt d'estrenar-se en un escenari olímpic. El boicot dels Estats Units als Jocs de Moscou de 1980 va fer que ho hagués de postergar. Ara bé, la figura de Lewis va ser molt controvertida. Després d'igualar Owens amb els quatre ors en uns mateixos Jocs, va ser esbroncat pels assistents per no voler igualar el rècord de salt de Bob Beamon i molt jutjat als mitjans per com va celebrar les victòries en curses de cent metres, on era clarament molt superior.
Fins i tot va patir problemes de relacions públiques. En uns anys vuitanta on els drets LGTBIQ+ encara brillaven per la seva absència, les grans marques dels Estats Units es feien enrere per treballar amb ell perquè corrien rumors que era homosexual. Se'l criticava "per vestimenta extravagant" o per certes actituds. Tot això arribava abans de l'escàndol que va esclatar el 2003 quan Sports Illustrated va demostrar que uns 100 atletes americans, entre 1988 i el 2000, haurien fet servir estimulants. Lewis va defensar-se, afirmant que havia ingerit substàncies de manera involuntària, i el COI va acceptar les proves. És més, els nivells pels quals es considerava un positiu en consum de la substància que afectava Lewis el 1988, ara seria negatiu.
Text: Victor Rodrigo
