18
de març
del
2024
Actualitzat
a les
14:57h
El "més que un club" del Barça fa referència a moltes casos, també al fet que l'entitat representa un país i la seva llengua. Per això, Fermín López -nascut en un petit poble de Huelva i arribat a la Masia fa menys d'una dècada- ha decidit aprendre el català i fer-lo servir en les compareixences als mitjans. És un gest de respecte i empatia dels futbolistes de fora dels Països Catalans cap als socis i aficionats que són catalanoparlants, però no és el primer (ni tant de bo l'últim) en fer-ho.
Als anys noranta, alguns dels jugadors que venien de l'Estat a jugar a can Barça ja sabien que el català era important. En aquella època arriben especialment des del País Basc una sèrie de futbolistes que aprenen i utilitzen sense complexos la llengua catalana, com són Txiki Begiristain, Julio Salinas o JoséMaría Bakero.
Uns anys després arribaria aquell Barça gloriós -primer amb Frank Rijkaard i després amb Pep Guardiola- en què bona part de la plantilla estava conformada per catalanoparlants com Carles Puyol, Gerard Piqué, Xavi, Víctor Valdés, Oleguer, Bojan Krkić o Sergio Busquets. Així va ser molt més fàcil que futbolistes com Sylvinho o AndrésIniesta comencessin a utilitzar el català. De fet, al de Fuentealbilla hi va haver un punt en què gairebé era més difícil sentir-lo en castellà que en la llengua catalana.
I ara, en la situació actual d'emergència lingüística, hi ha una part de la plantilla del Barça (ara amb menys jugadors que parlin el català com una llengua materna) que ha entès que el català forma part del club. No és només Fermín, sinó que en els últims mesos també s'ha sentit parlar en català a Ansu Fati -nascut a Andalusia i format a la Masia-, Marc-André ter Stegen, Jules Koundé o Ronald Araujo. Irrupcions de joves nascuts a Catalunya com Lamine Yamal, Balde, Cubarsí o Héctor Fort segur que ha ajudat a fer créixer el pes del català al vestuari.
Val a dir, però, que el català també és una llengua habitual a les diferents seccions del club i és plenament normal que jugadors estrangers l'acabin utilitzant. Per altra banda, el creixement del futbol femení i l'arribada de jugadores de molts països al vestuari blaugrana no ha fet més que reforçar la presència de la llengua. Ja va marxar del club, però segueix sent una bona mostra d'aquest fet que Ana-Maria Crnogorčević demanés als periodistes que li preguntessin en català.
Als anys noranta, alguns dels jugadors que venien de l'Estat a jugar a can Barça ja sabien que el català era important. En aquella època arriben especialment des del País Basc una sèrie de futbolistes que aprenen i utilitzen sense complexos la llengua catalana, com són Txiki Begiristain, Julio Salinas o JoséMaría Bakero.
Uns anys després arribaria aquell Barça gloriós -primer amb Frank Rijkaard i després amb Pep Guardiola- en què bona part de la plantilla estava conformada per catalanoparlants com Carles Puyol, Gerard Piqué, Xavi, Víctor Valdés, Oleguer, Bojan Krkić o Sergio Busquets. Així va ser molt més fàcil que futbolistes com Sylvinho o AndrésIniesta comencessin a utilitzar el català. De fet, al de Fuentealbilla hi va haver un punt en què gairebé era més difícil sentir-lo en castellà que en la llengua catalana.
I ara, en la situació actual d'emergència lingüística, hi ha una part de la plantilla del Barça (ara amb menys jugadors que parlin el català com una llengua materna) que ha entès que el català forma part del club. No és només Fermín, sinó que en els últims mesos també s'ha sentit parlar en català a Ansu Fati -nascut a Andalusia i format a la Masia-, Marc-André ter Stegen, Jules Koundé o Ronald Araujo. Irrupcions de joves nascuts a Catalunya com Lamine Yamal, Balde, Cubarsí o Héctor Fort segur que ha ajudat a fer créixer el pes del català al vestuari.
Val a dir, però, que el català també és una llengua habitual a les diferents seccions del club i és plenament normal que jugadors estrangers l'acabin utilitzant. Per altra banda, el creixement del futbol femení i l'arribada de jugadores de molts països al vestuari blaugrana no ha fet més que reforçar la presència de la llengua. Ja va marxar del club, però segueix sent una bona mostra d'aquest fet que Ana-Maria Crnogorčević demanés als periodistes que li preguntessin en català.