Amb set títols de la Lliga de Campions d’Amèrica Central, del Nord i del Carib, catorze lligues i sis copes a les seves vitrines, el Club América ostenta tres rècords que el converteixen en l’equip més llorejat del futbol mexicà. Al marge d’aquest palmarès, el rival del Barça d’aquesta matinada en el partit per fer caixa que es disputarà al Cotton Bowl de Dallas, també pot presumir de ser l’equip que més adhesions congrega arreu del territori mexicà.
Certament, l’América és el club més estimat de Mèxic però també el més odiat. Una circumstància que es produeix, en bona part, per la naturalesa que ha anat adquirint des de 1959, quan els propietaris de l’actual Televisa, un dels grans grups comunicatius mundials, es van convertir en els amos del club.
L’associació a una empresa de la magnitud de Televisa, amb els recursos milionaris que això implicava, va provocar l’auge del que s’ha arribat a anomenar com a "antiamericanisme", un sentiment que ha impregnat bona part del futbol mexicà i que ha convertit els "millonetas", la forma despectiva amb la qual se’l coneix, en l’equip més odiat del país.
El Club América, però, té una llarga història més enllà del seu vincle amb Televisa. De fet, els seus orígens ja el van convertir en una entitat molt popular degut a l’americanisme i al mexicanisme que van caracteritzar-lo des de la seva creació, en un moment en què la pràctica del futbol estava àmpliament dominada per clubs estrangers, formats per les colònies anglesa i espanyola que hi havia establertes al Mèxic de principis del segle XX.
L’América va néixer el 1916 fruit de la fusió de dos equips estudiantils, el Récord i el Colón, integrats per alumnes de dos col·legis religiosos de la capital mexicana. Com que la creació formal del club va tenir lloc el 12 d’octubre de 1916, coincidint amb la celebració de l’arribada de Colom, que ja donava nom a un dels clubs, al continent americà, els seus joves promotors van decidir batejar-lo amb el nom de Club América. La tria de la denominació no era, ni molt menys, fútil i la pretensió dels seus impulsors era desafiar l’hegemonia espanyola en les competicions de futbol que fins aleshores es disputaven a Mèxic.
Una de les primeres imatges del Club América, la temporada 1917-18 Foto: Wikimmedia Commons
Així, doncs, el Club América es va distingir, des de la seva fundació, per ser un equip format íntegrament per jugadors mexicans, una singularitat que va contribuir decisivament a la seva popularitat i a la seva consideració com a club mexicanista. A més, l’equip ben aviat va aconseguir desafiar els grans clubs espanyols, com el Real Club España o l’Asturias FC, i anglesos, com el Reforma Athletic Club, que fins aleshores havien dominat les competicions nacionals de Mèxic.
El punt àlgid d’aquest desafiament va arribar entre 1924 i 1928, quan l’América es va proclamar campió de lliga durant quatre temporades consecutives, aconseguint així els seus primers títols de la història. Aquest tetracampionat va popularitzar enormement el club, conegut aleshores com els "Estudiantes", atès el seu origen acadèmic, i va permetre el desenvolupament de les seves primeres grans rivalitats, fonamentalment amb l’Asturias i el Real España, que tenien una evident dimensió nacionalista.
Paradoxalment, després d’aquests èxits inicials, l’América va viure un llarg període de sequera fins que, el 1966, en un context radicalment diferent, com veurem posteriorment, es va proclamar de nou campió de la renovada lliga mexicana. Durant aquelles dècades difícils, però, el Club América va assolir diverses fites esportives remarcables. Al marge del triomf en la copa mexicana de 1937, entre aquestes cal destacar la victòria per 2-0 en el partit que el va enfrontar amb el Barça el 20 de juny de 1937, en el primer matx de la gira americana que el club català va realitzar després de l’esclat de la Guerra Civil amb l’objectiu de recaptar fons en un moment de gran dificultat per a l’entitat.
En els anys posteriors, l’América va viure situacions complexes no només a nivell esportiu. El 1949, per exemple, només les donacions del comediant Mario Moreno, un dels seus seguidors més acèrrims del club, li van permetre fer front a les despeses. La seva generositat va convertir Cantinflas en president honorífic de l’América, una de les anècdotes més curioses de la seva dilatada trajectòria.
El gran tombant en la història del club va arribar, però, el 22 de juliol de 1959 quan Emilio Azcárraga, fill del propietari de l’empresa Telesistema Mexicano, antecessora de l’actual Televisa, va decidir comprar-lo amb una finalitat molt clara: fer de Mèxic seu del mundial de futbol i aprofitar aquesta embranzida per ampliar el negoci de l’empresa televisiva.
Una de les primeres decisions preses per la nova propietat va ser la de nomenar Guillermo Cañedo com a president. Cañedo era un gran coneixedor del futbol mexicà i fins aleshores presidia el Zacatepec, un dels clubs més exitosos de la segona meitat de la dècada dels 50. La seva incorporació responia a la voluntat dels nous propietaris de convertir l’América en un equip guanyador que esdevingués el club més important de Mèxic. Per assolir aquest objectiu, no van dubtar a invertir ingents recursos econòmics que van transformar l’América, a ulls de la resta d’afeccionats mexicans al futbol, en el "millonetas". És a dir, en un equip odiat per la promoció que Telesistema Mexicano en feia i, sobretot, per les inversions milionàries que els seus amos hi destinaven.
Anunci de la construcció de l’estadi Azteca, propietat de Televisa Foto: @la_okocha
La pluja de milions que l’América va rebre després que els propietaris de l’actual Televisa l’adquirissin va donar ben aviat els seus fruits. El 1966, gairebé quatre dècades després del seu darrer títol, l’América es va proclamar de nou campió de la lliga mexicana. Aquell mateix any, el club va inaugurar la seva joia de la corona: l’estadi Azteca, que Azcárraga havia impulsat com a seu del mundial de 1970 que, finalment, per a gran alegria de Televisa, la FIFA havia decidit atorgar a Mèxic.
L’estadi Azteca, propietat del grup Televisa, va esdevenir el gran orgull del club i un dels puntals que va permetre l’obtenció de l’organització del mundial. La seva construcció va evidenciar la complicitat entre els propietaris del club i el poder polític que governava el Mèxic de l’època, perfectament representat pel Partit Revolucionari Institucional, que veia amb molt bons ulls acollir el mundial l’organització del mundial com a mitjà de promoció internacional del país.
Aquesta complicitat de l’América amb el poder polític i mediàtic mexicà va accentuar l’antipatia que els "millonetas" despertaven entre la resta d’aficions. El mateix grup Televisa es va encarregar de cultivar la rivalitat amb el Club Deportivo Guadalajara, el gran dominador del futbol mexicà dels anys 60, ja que en termes econòmics li resultava molt rendible explotar la rivalitat regional existent entre l’interior del país i la seva gran capital.
Imatge del Club América campió de la lliga mexicana de 1989 Foto: @cesilio6
Al marge de l’oposició territorial que l’enfrontava al Guadalajara, l’América tenia també diverses rivalitats de caràcter social que l’oposaven a altres clubs del Districte Federal. En aquest sentit, cal esmentar que, al llarg de la història, l’América s’havia erigit en un club recolzat fonamentalment per les classes benestants de Ciutat de Mèxic. Una circumstància que l’havia dut a una oposició de caràcter social amb el Club Atlante, considerat “l’equip del poble”, ja que es nodria de suports congregats entre les classes obreres i populars del Districte Federal, i amb els Pumas de la UNAM, el club de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, recolzat essencialment per sectors estudiantils i per les classes mitjanes.
Amb els Pumas s’hi afegia una rivalitat televisiva, ja que en ser propietat de la universitat, i, per tant, de l’estat, els seus enfrontaments amb l’América eren considerats com a disputes mediàtiques que confrontaven el grup comunicatiu privat Televisa amb Imevisión, l’organisme estatal que controlava la televisió pública mexicana. Òbviament, el desenvolupament d’aquestes rivalitats, i la seva explotació televisiva, va comportar abundants beneficis per a Televisa que justificaven plenament la seva inversió per comprar el club. La història d’èxit que l’América va construir a partir de la seva adquisició per part dels magnats de la televisió privada mexicana es tradueix en els títols que l’equip ha acumulat des de 1959 i que l’han portat a ser el més llorejat dels clubs mexicans.
Palmarès al marge, l’América ha esdevingut el principal club del país, estimat i odiat a parts iguals. Sempre vinculat al poder polític, econòmic i mediàtic del Mèxic contemporani. Sempre fidel a aquella voluntat, expressada per Emilio Azcárraga en fer-se càrrec del club, d’esdevenir un equip guanyador, el més important del Mèxic dels nostres dies. En resum, l’equip dels "millonetas" de Televisa.