Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'escenari de grans gestes. Una de les més destacades es va viure al Pavelló Olímpic de Badalona. Després de la desfeta de 1988, els Estats Units en van tenir prou. La norma restrictiva que només podien dur jugadors universitaris per competir en escenaris olímpics de bàsquet (per la diferència de nivell entre l'NBA i la resta de països) va ser revocada. És, llavors, quan van convocar un equip llegendari. Anomenat Dream Team, la selecció dels EUA de bàsquet de 1992 és considerada el millor equip esportiu de tots els temps.

Dels dotze integrants, onze són Hall of Fame. La llista encara fa tremolar les cames de tots els amants d'aquesta disciplina: Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird, Charles Barkley, Karl Malone, David Robinson, Scottie Pippen, Patrick Ewing, John Stockton, Clyde Drexler, Chris Mullin i Christian Laettner (el millor jugador universitari d'aquells temps). A títol individual, sumen fins a 23 anells de l'NBA. També en formen part quatre dels jugadors sense campionat més importants de tots els temps (Barkley, Ewing, Malone i Stockton). La diferència amb els seus rivals va ser abismal: ho van guanyar tot, amb una mitjana de 117 punts i una diferència d'uns 47 punts respecte als rivals. Ningú els va fer ombra.

Croàcia, una de les grans favorites, va perdre dos cops contra els EUA. Primer a la fase de grups i després a la final. Els nord-americans també van esclafar l'Espanya d'Epi, Jiménez, Villacampa, Jofresa i Aldama (pare de l'actual jugador de la selecció i dels Memphis Grizzlies), però el xoc més contundent va ser l'inaugural, contra Angola: 117 a 48, una diferència de 68 punts. Unes de les declaracions més icòniques les va protagonitzar Barkley, just abans del primer partit, quan tota l'expectació se centrava en si l'equip funcionaria o no. "No sé absolutament res sobre Angola. Però sé que Angola té problemes". El documental del Dream Team, que explica la seva experiència, es pot veure aquí.

Text: Victor Rodrigo