Aquest cap de setmana els amants de l'handbol tindran la vista posada a la ciutat francesa de Nantes, on se celebra la Final 4 de la Copa EHF, la segona competició més important de l'handbol europeu. Serà la quarta edició que es juga amb el format de semifinals i final en un mateix cap de setmana i la primera d’aquestes que tindrà un representant català. Fins ara tampoc ho havia aconseguit cap equip espanyol.  
 
Després d'eliminar el Silkeborg danès a quarts de final, el Fraikin BM Granollers es va convertir en un dels quatre equips que lluitaran per aconseguir un títol que el club vallesà ja va guanyar els anys 1995 i 1996. Els altres aspirants són el Göppingen alemany, el Chambery francès i l’equip amfitrió.   
 
El rival més dur

El sorteig realitzat fa dues setmanes no va afavorir l’equip blanc-i-blau, que a les semifinals de dissabte –a les 14:45h– s’haurà d’enfrontar al conjunt local i a l’espectacular Trocadiére Arena, un modern pavelló inaugurat ara fa menys d’un any amb capacitat per a més de quatre mil persones.
 
L’HBC Nantes és el gran favorit per guanyar la Copa EHF. Després de quedar-se’n a les portes l'any 2013 -va perdre la final amb el Rhein Neckar Lowen- sembla preparat per treure's l'espina. L’entrenador Thierry Anti disposa d’una plantilla llarga i compensada que contra el Granollers intentarà imposar les seves principals armes: una dura defensa, un físic portentós i molta profunditat de banqueta.
 
Del rival del Fraikin cal destacar-ne alguns noms propis: el porter eslovè Skof, el talentós extrem barceloní Rivera -segon màxim golejador de la lliga francesa-, el veterà Entrerrios -un dels millors jugadors espanyols de la història- i l'internacional francès Derot. També mencionar la presència de dos exjugadors blanc-i-blaus, l'argentí Schulz i el xilè Salinas, i del català format al planter del Barça, David Balaguer.  
 
Res a perdre, tot a guanyar

El BM Granollers, que no podrà comptar amb el lesionat Valadao, arriba a la seva primera Final 4 sense res a perdre. Amb una plantilla molt jove i inexperta, el sol fet d’haver arribat tan lluny ja es considera un gran èxit. Els jugadors entrenats per Carlos Viver han anat creixent a mesura que ha avançat la competició, deixant enrere grans equips com el Magdeburg -campió de la Copa alemanya- i es poden permetre el luxe d’aspirar a tot sense cap mena de pressió.
 
La mobilitat de la seva primera línia, la superior riquesa tàctica i la capacitat d’Arnau Garcia i Marc Cañellas per connectar amb Adrià Figueras al pivot seran les armes que hauran d’explotar per a batre la defensa menys golejada del campionat francès.  
 
Quatre anys després de superar un concurs de creditors, l’històric club vallesà ha fet de la capacitat de supervivència la seva principal virtut. Els jugadors blanc-i-blaus han anat creixent a mesura que ho han fet també els obstacles amb els que s’han trobat i, a hores d’ara, es fa difícil imaginar un repte que no puguin assolir. Si han arribat fins a Nantes, res els impedeix continuar somiant.