Els qui formen part habitual de les expedicions blaugrana que recorren els diferents estadis estatals i europeus acostumen a convenir que, amb el permís de Cornellà-El Prat i del Santiago Bernabéu, Mestalla és l’estadi on amb més hostilitat es rep el Barça. L'animadversió que una part prou significativa de l’afició del València CF manifesta contra el club blaugrana no té a veure amb una rivalitat de caràcter esportiu que oposi els equips de les dues principals ciutats dels Països Catalans sinó més aviat amb una qüestió de naturalesa política. L’anticatalanisme que professen diversos sectors valencianistes, amb els seus grups ultres al capdavant, és la raó essencial perquè el Barça, símbol de catalanitat, és rebut amb una aversió extrema quan juga a Mestalla.

Aquesta fòbia té les seves arrels en la Batalla de València, el conflicte polític que, durant la Transició i els primers anys del règim del 78, va oposar els partidaris de la senyera quadribarrada i del nom de País Valencià per designar el seu territori, amb els sectors anticatalanistes que renegaven de tot símbol que pogués evocar la catalanitat del país.

A partir de 1978, aquest blaverisme anticatalanista, representat fonamentalment pel Grup d’Acció Valencianista (GAV), va trobar en l’estadi de Mestalla un espai on poder expressar el seu odi amb la complicitat de l’aleshores directiva del València, encapçalada per José Ramos, proper a les posicions polítiques de l’UCD i del blaverisme, que, tot i la pluralitat ideològica de l’afició valencianista, no va dubtar a legitimar l’anticatalanisme i el blaverisme permetent l’hostilitat de Mestalla contra les afeccions de tots els clubs que utilitzaven la senyera quadribarrada, com ara el Barça, però també l’Hèrcules alacantí, el Castelló o, fins i tot, l’Espanyol, i adoptant com a segona equipació del club la senyera coronada de blau, un gest evident de suport a un blaverisme que volia evitar a tot preu que la quadribarrada es convertís en el símbol del País Valencià.
 

Els afeccionats valencianistes congregats a les portes de Mestalla exhibeixen una pancarta amb el lema “Catalanistes fora del Regne” abans d’un partit València-Barça de 2018 Foto: @AnibalGarzon

En les darreres dècades, doncs, Mestalla ha estat un espai habitual de propaganda blavera, molt especialment quan qui visitava l’estadi era un equip català. El GAV no dubtava a cridar-ho al boicot dels productes catalans i els grups ultres del València, amb els Yomus al capdavant, exhibien pancartes ofensives contra Catalunya o cridaven consignes contra els catalans, a qui la qualificació més bonica que dedicaven era la de "furtataronges".

Curiosament, però, si revisem la història, abans de la Batalla de València, Mestalla no s’havia mostrat especialment hostil contra els equips catalans. De fet, no només no els havia manifestat cap especial aversió sinó que, en plena Guerra Civil, l’estadi valencianista havia acollit un partit d’agermanament amb Catalunya que va enfrontar les seleccions catalana i valenciana i en què el públic no havia dubtat a ovacionar els jugadors catalans.

Aquest matx es va disputar en el marc de les jornades d’homenatge de Catalunya a València, celebrades a la capital del Túria el dies 14 i 15 de novembre de 1936 que eren la torna de l’homenatge a Catalunya que València havia tributat el mes anterior amb una sèrie d’actes celebrats a la Ciutat Comtal.

Juntament amb la inauguració de la plaça de la Generalitat Catalana, el plat fort d’aquelles jornades va ser el partit que, el 15 de novembre, van disputar les seleccions de Catalunya i del País Valencià i que va omplir fins a la bandera les graderies de l’estadi de Mestalla.
 

Portada del programa de l’Homenatge de Catalunya a València celebrat a la capital del Túria els dies 14 i 15 de novembre de 1936 en benefici de les Milícies Populars Foto: Cedida

La tribuna del camp valencianista estava presidida per les autoritats locals i per una delegació catalana encapçalada pel responsable de Seguretat Interior del govern de Lluís Companys, el conseller Artemi Aiguader, que anava acompanyat del seu germà Jaume, ministre sense cartera del govern de la República, tots dos vells militants d’Estat Català, la primera formació política obertament independentista que havia participat, el 1931, en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Tot i que el partit va acabar amb un contundent 4-0 favorable a la selecció valenciana, el resultat va ser el menys important i el veritablement ressenyable és la festa de germanor antifeixista i republicana que van protagonitzar els dos principals territoris de parla catalana.

Durant el matx, que es va haver d’escurçar un quart d’hora per la caiguda de la nit i l’absència d’il·luminació artificial, van ser constants els visques a Catalunya, a València, a la República i a la Unió Soviètica, que va estar representada al partit a través del capità del vaixell rus Komsomol, que estava atracat al port de València per tal de subministrar armament a les forces republicanes, i que va ser el responsable de realitzar la sacada d’honor.
 

La gespa de Mestalla va ser escenari de diversos actes d’agermanament entre Catalunya i el País Valencià durant el partit del 15 de novembre de 1936 que va omplir les seves graderies Foto: @jordiedu

La festa de Mestalla completava una jornada que havia tingut un altre dels seus moments àlgids en el canvi de nom de la plaça Cánovas del Castillo per plaça de la Generalitat Catalana, un altre acte on es van poder escoltar visques a Catalunya, al president Companys i a una València lliure, tot entre una marea de senyeres, d’estrelades (la senyera estrellada utilitzada pels nacionalistes valencians), de banderes republicanes i d’ensenyes de molts dels partits que formaven el Front Popular.
 

Acte d’inauguració de la plaça de la Generalitat Catalana a València celebrat el mateix dia que el partit entre les seleccions valenciana i catalana Foto: @jordiedu

Un ambient molt semblant al que s’havia viscut un mes abans a Barcelona, quan s’havia fet l’homenatge de València a Catalunya que havien promogut diferents entitats formades per valencians residents al Principat com ara la Casa de València, el Cercle Valencià el Túria o l’Actuació Valencianista d’Esquerres i que havia comptat amb la col·laboració dels ajuntaments barceloní i valencià, així com del Comitè Català pro Esport Popular i de les federacions de futbol d’ambdós territoris.

En aquella ocasió, l’estadi de les Corts havia acollit un primer partit entre les seleccions de Catalunya i del País Valencià en un ambient molt similar al que posteriorment es viuria a Mestalla. De fet, ambdós partits s’havien celebrat en favor de les Milícies Populars i els Hospitals de Sang i s’hi havien realitzat actes de caràcter polític en suport a la lluita antifeixista.

La similitud entre els dos partits arriba fins al punt que, en el cas barceloní, també va ser el capità d’un vaixell soviètic, en aquest cas el Zyriarin, el responsable de la sacada d’honor. En concret es tractava del capità Borisxenko que va desfermar l’entusiasme del públic amb el seu crit «Visca el president de Catalunya, camarada Companys!».

Com també succeiria posteriorment a Mestalla, durant aquell primer matx, que va acabar amb victòria catalana per 2-0, els visques a Catalunya, a València, a la República, a l’URSS i a la llibertat van ser una constant per part del públic assistent.

De fet, el partit va concloure amb unes paraules del president Lluís Companys, que va afirmar que "els pobles germans de Catalunya i de València s’entenen i vibren a l’uníson" apuntant els elements culturals i lingüístics compartits per catalans i valencians als quals calia afegir la seva compartida lluita antifeixista.
 

El president del València, Josep Rodríguez, el president Companys i el capità Borisxenko saluden, amb el pun alçat, el públic congregat a Les Corts durant el Catalunya-País Valencià del 18 d'octubre de 1936 Foto: Hemeroteca El Mundo Deportivo

Un dels grans protagonistes d’aquelles jornades d’agermanament va ser Josep Rodríguez Tortajada, president del València i tinent d’alcalde de l’ajuntament de la capital del Túria pel Partit Valencianista d’Esquerres, una formació política nacionalista valenciana, republicana i d’esquerres. El president valencianista havia estat present a la llotja de les Corts, representant el consistori valencià per delegació de l’alcalde, i des d’aquesta mateixa tribuna havia alçat enèrgic el puny per saludar el públic al costat de Lluís Companys i del capità Borisxenko.

Més enllà d’aquesta anècdota, Josep Rodríguez havia estat el principal artífex per tal que Mestalla, l’estadi del seu València, es convertís en l’escenari d’un partit en què el públic valencianista no només no va xiular la selecció catalana sinó que va aplaudir-la amb entusiasme tot cridant visques a Catalunya i a la llibertat.