La portera catalana es va proclamar campiona de la primera edició de la competició femenina creada per Gerard Piqué amb l’equip presidit per Rivers, una popular creadora de contingut mexicana. Des de la porteria, González ha sigut una de les protagonistes de l’exitós format de Piqué i Ibai Llanos, que aquest dilluns torna a arrancar motors per a la segona edició.
- Fa un mes del moment en què PIO es va proclamar l’equip campió de la lliga. T’imaginaves viure alguna cosa així en un estadi com el Metropolitano?
- Quan ens vam veure allà, davant de 57.000 persones, vam dir: “Ho hem d’aconseguir”. Tothom deia que PIO no entraria ni al play-off. Nosaltres vam confiar i vam esforçar-nos fins que va arribar un punt en què vam veure que podíem entrar a quarts de final i ens ho vam deixar tot. La semifinal va ser molt dura, vam aconseguir-ho a l’últim segon i em vaig emocionar molt, ens vèiem fora. Quan vam guanyar la final va ser brutal.
- Què et va passar pel cap en aquell moment?
- La família. El meu avi està patint, li han detectat càncer i li vaig dedicar a ell tota la victòria i estic molt feliç per això. A la grada estaven el meu germà gran i el meu pare i el primer que vaig fer va ser anar corrents i celebrar-ho amb ells.
- Tant el teu equip com el rival passen a la final gràcies a un gol doble. Què en penses del nou format de futbol que es juga a la Queens, ple de normes mai vistes?
- Quan vaig entrar pensava que em costaria, perquè és molt diferent del futbol tradicional on en 90 minuts només passen tres o quatre accions. En canvi, a la Queens passen coses tota l’estona i això enganxa a la gent. Cartes, gols dobles…
- I més sent portera.
- Sí. Et poden xutar molt més ràpid. Quan surt un 2 contra 2 reps el xut segur. En l’1 contra 1 a vegades surt la portera i no es pot sortir de l’àrea, has d’estar molt atent perquè en qualsevol moment et poden xutar. En canvi, al futbol-11 no et xutaran mai d’un camp a l’altre perquè no s’arriba.
- És un format d’èxit de cara el futur?
- Crec que sí, sobretot per la gent jove. Els seguidors ens escriuen dient que ens troben a faltar i tenen ganes que comenci. La Queens es vol escampar cap a Llatinoamèrica. Podria arribar a ser com la Champions i jugar els que guanyem aquí contra els d’allà. Si el Piqué ho fa bé, pot arribar a ser un boom internacional.
La portera de PIO, Núria González, i el creador de la Queens League, Gerard Piqué Foto: Cedida
- Ara, la Queens és incompatible amb un altre contracte futbolístic, per l’exclusivitat que requereix per seguir competint. Com vas prendre la decisió i per què?
- Vaig estar lesionada durant un any, em vaig trencar el peroné i tenia molt clar que volia deixar el futbol perquè creia que no tornaria a ser la mateixa. Però quan vaig entrar aquí em van tornar les ganes d’entrenar i jugar. Aquesta temporada en principi havia fitxat per la Fontsanta-Fatjó, però no hi jugaré. La decisió d’apostar per la Queens va ser molt difícil, però per la repercussió i tipus de futbol, crec que he d’aprofitar el temps que duri, tornar al futbol tradicional ho podré fer sempre.
[blockquote]"Em vaig trencar el peroné i tenia molt clar que volia deixar el futbol, però quan vaig entrar a la Queens em van tornar les ganes d'entrenar i jugar"[/blockquote]
- Com s’ho ha pres l’equip pel qual anaves a fitxar?
- Tinc un representant que s’encarrega de fer totes aquestes gestions. Li ho va comunicar a l’entrenador i s’ho va prendre bé. Vam ser quatre les que vam deixar l’equip de Fontsanta per la Queens, al final els entrenadors ho han d’acabar entenent.
- Què aporta la Queens que no aporti el futbol tradicional?
- Totes les vivències que em dona. Ara potser marxem a Mèxic per haver guanyat la Queens. Tot això el futbol tradicional no t’ho dona. El tema de salari també ha sigut un factor molt important per decidir-me; l’exclusivitat ha portat a una pujada de salari. El futbol femení tradicional s’ha de posar les piles en aquest sentit. Evidentment, no tenen els mateixos recursos que pot tenir Piqué, però crec que s’ha d’apostar molt més pel femení del que s’està apostant fins ara.
[noticiadiari]2/257191[/noticiadiari]
- Quin és el nou salari?
- Ara passem a cobrar 5.000 euros per tot l’split (la lliga) i mensuals seran uns 400 i tants euros.
- Et sembla un sou just tenint en compte la quantitat de diners que mou el format?
- Pel que fem, sí. Els partits són molt més reduïts i entrenem menys dies, hi dediques menys estona. A més, no he de viatjar, en canvi, amb el futbol-11 havia de fer-ho cada dues setmanes fins a Castelló, Saragossa, Illes Balears… Pels estudis em va molt bé, estudio enginyeria i em requereix molt temps. He d’acabar aquest any la carrera i la Queens em va molt bé per compaginar-ho, fins i tot puc treballar.
[blockquote]"El salari també ha sigut un factor molt important per decidir-me"[/blockquote]
- Tens 21 anys, però dins de PIO hi ha jugadores més grans. Com ha sigut la convivència amb jugadores de diferents edats?
- M’ha aportat molt. Per exemple, la Berta, la nostra jugadora 11, és com la nostra “mami”. Sempre ens cuida, ens diu què sí i què no. També puc sortir amb elles de festa i m’ho passo molt bé, però és cert que sobretot m’aporten aquest punt de maduresa que les que som més joves no el tenim. Hem fet molta pinya dins l'equip, hi ha altres equips que pel motiu que sigui no estaven igual d'units, però nosaltres ho hem estat molt.
- I amb Rivers, la presidenta?
- Està molt lluny, a Mèxic, el canvi d’horari es nota. Però sempre que la necessitem la tenim i la sentim a prop quan ve i, ens tracta molt bé i ens ho paga tot, ens convida sempre. A Madrid ens ho va demostrar, estava molt més emocionada que nosaltres perquè per ella era una cosa nova i ens va donar les gràcies mil vegades per haver guanyat.
- Com afronta una noia de 21 anys que està estudiant, tot el boom de la Queens?
- Ha sigut difícil perquè mai havia sigut reconeguda com ara. Un dia vaig anar de viatge i em van reconèixer en un centre comercial de Saragossa i vaig al·lucinar. Els seguidors a les xarxes van pujar molt contingut. T’envien molts missatges i, de fet, no puc contestar-los tots perquè és impossible, i et demanen fotos i vídeos. Em va costar acceptar que era un personatge públic i que em dirien coses bones i dolentes.
- Te n’han dit moltes de dolentes?
- Sí. Vaig col·locar la barrera malament en un partit i em van criticar. Però al cap i la fi la majoria són missatges positius, sobretot de Llatinoamèrica, que estan sempre animant-nos. La repercussió que té PIO no l’ha tingut ningú, perquè Rivers és molt reconeguda allà.
- Et veuen milers i milers de persones. Està contribuint la Queens a la visibilitat de l’esport femení?
- Bastant. És una manera de dir a les noies: “Esforceu-vos perquè podeu arribar lluny”. Amb el futbol tradicional també està passant, la selecció espanyola acaba de guanyar un mundial. Les noies poden estar perfectament al nivell dels nois i hauran d’igualar salaris. Piqué ja ha aconseguit igualar tant el futbol masculí amb el femení, cobrem el mateix.
- Recentment heu començat els entrenaments de nou. Què esperes de les competicions de la Queens que venen i quins objectius et poses?
- El 4 de setembre és el Draft, una mica just perquè el dia 8 ja tenim la Queens Cup, després hi haurà la KingdomCup, en què se sumaran punts dels equips dels nois i els nostres i al gener ja comença la lliga. Cal marcar uns objectius i saber que, si hem aconseguit guanyar, podem tornar-ho a fer. Personalment, vull millorar cada dia, mai em conformo amb el que ja he fet ni m’estanco. Aquest estiu he estat fent entrenaments específics de porters i vull que se’m reconegui com una jugadora important per a l’equip.
