25
de gener
de
2022, 13:10
Actualitzat:
13:14h
El Govern no té previst incloure el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès en la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, però es compromet a "escoltar" aquestes tres comarques en la comissió territorial creada per abordar la candidatura catalana. En aquest sentit, l'executiu no es mou del posicionament oficial verbalitzat la setmana passada per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va indicar que la votació se circumscriuria específicament a l'Alt Pirineu i a l'Aran. El Berguedà, el Ripollès i el Solsonès havien demanat formar part de la consulta, perquè tenen estacions d'esquí i són territori de pas per arribar a les zones on hi hauria competicions.
"La consulta es farà a la vegueria anunciada divendres, però el Govern tindrà contactes i parlarà amb totes les parts afectades, en un sentit positiu, que tenen alguna cosa a dir sobre els Jocs Olímpics", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. "Ningú queda al marge", ha apuntat. Plaja també ha anunciat que aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà amb el seu homòleg aragonès, Javier Lambán, que pressiona per una candidatura conjunta amb l'Aragó. Una possibilitat que, per ara, l'executiu català no té damunt la taula.
Una de les condicions que sempre ha fixat el Govern a l'hora d'apostar per la candidatura als Jocs del 2030 és el suport ciutadà i, més concretament, a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien bona part de les competicions. És per això que, durant el mes de desembre, va elaborar una enquesta -pilotada per la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió- per saber quin és el grau de suport al projecte. Les dades, a les quals va tenir accés NacióDigital, asenyalen que un 73,4% dels catalans i un 74,6% del territori veuen "interessant o estratègica" la candidatura olímpica als Jocs d'Hivern, de manera que tres de cada quatre catalans els avalen la possibilitat d'acollir l'esdeveniment.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.
"La consulta es farà a la vegueria anunciada divendres, però el Govern tindrà contactes i parlarà amb totes les parts afectades, en un sentit positiu, que tenen alguna cosa a dir sobre els Jocs Olímpics", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. "Ningú queda al marge", ha apuntat. Plaja també ha anunciat que aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà amb el seu homòleg aragonès, Javier Lambán, que pressiona per una candidatura conjunta amb l'Aragó. Una possibilitat que, per ara, l'executiu català no té damunt la taula.
Una de les condicions que sempre ha fixat el Govern a l'hora d'apostar per la candidatura als Jocs del 2030 és el suport ciutadà i, més concretament, a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien bona part de les competicions. És per això que, durant el mes de desembre, va elaborar una enquesta -pilotada per la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió- per saber quin és el grau de suport al projecte. Les dades, a les quals va tenir accés NacióDigital, asenyalen que un 73,4% dels catalans i un 74,6% del territori veuen "interessant o estratègica" la candidatura olímpica als Jocs d'Hivern, de manera que tres de cada quatre catalans els avalen la possibilitat d'acollir l'esdeveniment.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.