El F.C Barcelona i el R.C.D Espanyol tenen a tocar la final de la Copa del Rei, la primera entre dos equips del Principat d'ençà de la represa democràtica. L'últim, i únic, enfrontament entre els dos rivals eterns es va disputar el 16 de juny de 1957 a l'estadi de Montjuïc. Aquella Copa del Generalísimo se la va endur el Barça, la setzena que aconseguia en aquesta competició nascuda el 1904, gràcies a un gol solitari en el minut 79 del davanter Sampedro, un habitual de la banqueta blaugrana que aquell dia Domènec Balmanya havia alineat per substituir el lesionat Just Tejada. El gol va arribar després d'una centrada de Martí Vergés a la central de l'àrea, ajudat per un error greu de la defensa espanyolista i la indecisió del seu porter.  

 

Aquell partit, com recullen les cròniques esportives, anava de cap a la pròrroga, després que el R.C.D Espanyol, conduït per Ricardo Zamora, havia plantejat amb èxit el partit em clau defensiva per intentar aturar un Barça que arribava a la final amb 31 gols a favor i 6 en contra en només 6 partits. Per la seva banda, els blaugrana van generar escasses jugades de perill, probablement tocats per les absències de la davantera titular. L'1-0 final era un resultat modest per al Barça, que havia humiliat el Reial Madrid amb un global de 8-4 i l'Atlètic de Madrid per un escandalós 13-3, mentre que per a l'Espanyol significava quedar-se massa a prop del somni. Si els blaugrana tenien tretze copes, els periquitos n'atresoraven dues contra el Reial Madrid les temporades 1928-29 i 1939-1940. 

 

Els dos equips arribaven a la final en condicions prou diferents. Els blaugrana, que eren tercers a la lliga, havien arrasat a les eliminatòries, bandejant el líder de la lliga, el Reial Madrid. Per als periquitos, l'arribada a la final era més meritòria. Eren un equip de la part mitjana de la classificació  i havien superat vuitens, quarts i semifinals amb resultats prou més ajustats amb l'Atlètic de Bilbao, el Celta i el València. Era la 53a edició de la Copa del Rei -durant el franquisme, Copa del Generalísimo-, i el Club de Futbol Barcelona, nom oficial l'any 1957, va jugar amb Ramallets a la porteria; Olivella, Brugué, Segarra; Vergés, Gensana; Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Sampedro, i el R.C.D Espanyol ho va fer amb Train sota els pals; Antonio Argilés; Vicente Balaguer -àlies Cata-; Agustín Faura; Emilio Gámiz; David Casamitjana; José María Ruiz; José Sastre; Antonio Cruellas; Oswaldo García i Òscar Coll.

 

Ara, 58 anys després d'aquella final que va presenciar des de la llotja Franco, els dos grans equips de Catalunya tenen a les seves mans l'oportunitat de disputar la primera final de la Copa del Rei -Joan Carles I ja no hi ha estat a temps- després de la dictadura franquista. Serà el 30 de maig. Abans, però, el proper 4 de març els homes de Luis Enrique hauran de fer valer el 3-1 de l'anada al Camp Nou quan visitin el Vila-real al Madrigal, i els de Sergio González rebran al Power8 Stadium l'Atlètic de Bilbao amb l'actiu d'haver marcat un gol al nou San Mamés.