El 30 de gener de 1933, ara fa tot just 90 anys, la història d’Alemanya va canviar per sempre fruit del nomenament d’Adolf Hitler com a canceller. L’accés del principal dirigent del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors al poder es produïa després de dues victòries consecutives de la formació nazi a les eleccions al Reichstag que s’havien celebrat al llarg de 1932 i va comportar l’inici del règim nacionalsocialista que va cristal·litzar en la dictadura del Tercer Reich.
El nou règim totalitari que Hitler va imposar a Alemanya va canviar completament el funcionament del país, inclosa la pràctica del futbol. Igual que va passar en molts altres àmbits de la vida, el nazisme va transformar de dalt a baix l’organització del futbol al llarg de 1933. La tradicional federació alemanya de futbol, la DFB, va perdre poder en favor de la Reichsfachamt für Fussball, l’oficina nazi per a la gestió d’aquest esport, que va imposar una estructura organitzativa basada en setze noves grans lligues regionals, els campions de les quals es disputarien el títol nacional, que substituïen les múltiples competicions locals existents fins aleshores.
Una d’aquestes noves competicions va ser la Gauliga de Westfàlia, que agrupava els principals equips de la província de Westfàlia i de l’estat lliure de Lippe el més destacat dels quals era, sense cap mena de dubte, el Schalke 04. L’equip de Gelsenkirchen es va convertir en el gran dominador d’aquesta Gauliga fins al punt que va guanyar les onze edicions de la competició que es van disputar entre 1933 i 1944. El domini del Schalke 04 era tan aclaparador que l’equip no va perdre mai cap partit a casa, va restar imbatut entre 1935 i 1939, i, en onze anys, només va conèixer la derrota en sis ocasions.
Per si no fos prou, durant els anys del Tercer Reich, el club va guanyar sis campionats d’Alemanya, la competició que disputaven els vencedors de les setze Gauligen regionals, així com una copa germànica, el torneig del KO que els nazis havien posat en marxa el 1935.
Un espectacle pirotècnic celebra els triomfs del Schalke 04 amb el lema «Heil Schalke 04!» Foto: sofoot.com
Els de Gelsenkirchen van ser, doncs, els grans dominadors del futbol alemany durant els anys del nazisme fins al punt d’arribar a disputar 13 de les 20 finals estatals que, entre lliga i copa, es van celebrar sota el Tercer Reich. Aquesta circumstància ha propiciat que el Schalke 04 sigui sovint considerat com un club estretament vinculat al règim nazi i que la llegenda apunti fins i tot que era l’equip dels amors del mateix Adolf Hitler. Una afirmació que té escàs rigor històric, ja que, més enllà de rebre en audiència l’exitós equip i fotografiar-se amb ell segurament per instrumentalitzar-lo pels seus propòsits polítics, el Führer no va manifestar mai les seves simpaties futbolístiques. De fet, tot apunta que el futbol no era sant d’excessiva devoció per a Hitler, que el considerava "massa anglès" i que preferia les disciplines individuals, com ho demostra que només hi ha constància de la seva assistència a un únic partit de l’esport rei, el que la selecció alemanya va perdre contra Noruega (0-2) durant els Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Una derrota que el va emprenyar fins al punt que va decidir abandonar l’estadi abans que l’àrbitre xiulés el final.
Que Hitler no fos obertament seguidor del Schalke 04 no treu, però, que el règim nazi no intentés aprofitar políticament les gestes d’un equip que era considerat com un símbol de la "nova Alemanya". La indiscutible hegemonia dels de Gelsenkirchen a les competicions germàniques i el seu esperit victoriós s’associaven als principis i a la història del Partit Nazi, que també havia tingut una meteòrica ascensió. Una circumstància a la qual també calia afegir el caràcter obrer que reivindicava el nacionalsocialisme que s’assimilava a l’origen proletari de l’equip de Gelsenkirchen, una ciutat situada a la conca minera del Ruhr.
Dit això, tampoc es pot dir que el Schalke 04 fos completament aliè al règim nacionalsocialista. Cal tenir present que algunes de les seves principals estrelles, amb Fritz Szepan, el que encara avui és considerat com el millor jugador de la història del club, al capdavant, no van dubtar a afiliar-se al partit nazi. A més, el davanter Ernst Kuzorra, en companyia del mateix Szepan, va demanar el vot públicament per Hitler en les eleccions al Reichtag. De fet, Szepan va ser un dels grans beneficiats de la política d’arianització que va desenvolupar el règim nazi, ja que la seva esposa va obtenir la propietat d’una botiga tèxtil que havia estat expropiada a una família jueva.
Adolf Hitler saluda la gran estrella del Schalke 04, Fritz Szepan, durant una recepció a la cancelleria de l’any 1937 Foto: @NoFueUnJuego
Aquesta política d’arianització també va tenir greus conseqüències pel futbol alemany, ja que va provocar l’expulsió dels jugadors i dirigents jueus dels clubs germànics. El mateix Schalke 04 va veure com Paul Eichengrün, un dels seus dirigents de confessió jueva, havia d’abandonar l’entitat mentre el club assumia de manera acrítica les imposicions del règim. Aquesta circumstància es va traduir en l’assumpció de la presència de la simbologia nacionalsocialista a l’estadi, en la realització de la salutació nazi a l’inici dels partits o en l’adopció de noms germanitzats per part d’aquells jugadors que tenien origen polonès i que pretenien així amagar-lo.
La complicitat del club amb el nazisme es va accentuar amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial quan el Schalke 04 va arribar a fondre alguns dels seus trofeus per contribuir així a l’esforç que comportava el conflicte bèl·lic. A més, al llarg de la guerra, l’equip no va dubtar a participar en diferents partits amistosos fora de les fronteres alemanyes que l’oposaven a combinats formats per les tropes nazis establertes en els territoris europeus conquerits pel Tercer Reich com ara Varsòvia o París. Va ser precisament a la capital francesa on el Schalke 04 va jugar un dels matxs més recordats d’aquesta època, el que el va enfrontar a un onze format per soldats nazis desplegats a la França ocupada i que va congregar més de quaranta mil militars al Parc dels Prínceps de París.
Esdeveniments com aquest posaven en relleu la importància que el Tercer Reich concedia al futbol malgrat que aquest no era l’esport predilecte del Führer, una circumstància que el mateix ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels havia verbalitzat afirmant que, de vegades, "guanyar un partit podia tenir més importància per la gent que no pas conquerir una ciutat a l’Est europeu".
Aquesta dimensió política del futbol durant l’Alemanya nazi també havia quedat palesa amb l’Anschluss, l’annexió d’Àustria que el Tercer Reich havia decretat el 1938. La incorporació dels territoris austríacs, on precisament havia nascut Adolf Hitler, va comportar que els equips originaris d’aquest país passessin a disputar les competicions alemanyes i que es convertissin en alguns dels principals rivals del Schalke 04. No en va, l’equip de Gelsenkirchen va disputar tres finals del campionat alemany sota el nazisme contra equips austríacs. En concret, es va imposar davant dels vienesos de l’Admira, el 1939, i del First, el 1942, i va perdre contra el també vienès Rapid, el 1941.
Programa de la final del campionat alemany entre el Schalke 04 i l’Admira vienès disputada a l’estadi Olímpic de Berlín el 1939 Foto: @enel2000tambien
La desfeta del nazisme després de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial va suposar un cop molt dur pel Schalke 04. El caos que es vivia a Alemanya a la fi del conflicte bèl·lic va provocar que l’equip tan sols jugués dos partits al llarg de 1945. Amb la desaparició del Tercer Reich van desaparèixer també les Gauligen amb què el nazisme havia estructurat el futbol germànic i on el Schalke 04 havia exercit una hegemonia inqüestionable.
Els de Gelsenkirchen van trigar una dècada a refer-se i fins a mitjans de la dècada dels 50 del segle XX no van recuperar la seva vella glòria. Va ser en aquest context quan van conquerir el seu setè títol de campions d’Alemanya després de derrotar en la final nacional a l’Hamburg. Tot i això, com que la Bundesliga no es va fundar fins al 1963 i des d’aleshores el Schalke 04 no ha pogut aconseguir mai el triomf en aquesta competició, els de Gelsenkirchen no tenen dret a lluir cap estrella sobre el seu escut en record d’aquelles victòries que el van convertir en el club més triomfant de l’Alemanya nazi i que van forjar la llegenda que afirma que Adolf Hitler es podia comptar entre els seus seguidors.