La majoria de les glaceres que existeixen a dia d'avui a la serralada del Caucas, a l'Europa Central, a l'oest del Canadà i dels Estats Units desapareixeran cap a la segona meitat del segle, segons un informe a la revista Nature. Les desgel de les glaceres ha provocat, des de 1961, una crescuda de 0,5 mil·límetres a l'any del nivell de les aigües oceàniques. El desgel aporta entre un 25% i un 30% a la pujada total observada del nivell del mar. 

A escala global, el creixement de les aigües oceàniques arriba als tres mil·límetres a l'any, segons l'informe. Tot i així cal destacar que amb el pas del temps el procés de desgel s'ha anat accelerant, de manera que des del 2006 fins a l'actualitat, el creixement és ben bé d'un mil·límetre a l'any. El desgel és conseqüència del canvi climàtic, que a banda de fer créixer el nivell del mar com s'ha esmentat, també ha provocat la pèrdua de més de 9,6 bilions de tones de gel entre 1961 i el 2016.

Groenlandia acelera su deshielo y se aproxima a un punto de no retorno: sería una de las peores noticias climáticas de la década https://t.co/Bmz9SwBnvt pic.twitter.com/fsuuUhCzZM

— xataka (@xataka) 23 de gener de 2019

Les glaceres que més desgel registren entre 1961 i 2016 són les d'Alaska, amb gairebé un terç de total, seguida del Sud dels Andes/Patagònia, la perifèria de Groenlàndia, la zona àrtica de Rússia, les àrees àrtiques del Canadà, les illes Svalbard, i l'oest del Canadà i dels Estats Units, per aquest ordre. Les glaceres del sud-oest d'Àsia van ser les úniques que van augmentar en massa. Les glaceres dels Alps europeus, el Caucas i Nova Zelanda també van patir pèrdues significatives de gel.
 

Los mapas más detallados de la Antártida permiten prever la magnitud de un deshielo https://t.co/INNWtFlxiK pic.twitter.com/u5XxGxd5G8

— Geografía Infinita (@geoinfinita) 3 d’abril de 2019