Amb la celebració de l’original cerimònia inaugural que tindrà lloc a les riberes del riu Sena, París tornarà a ser, un segle després d’haver acollit els Jocs de 1924, ciutat olímpica. Al marge de les proves de les diferents disciplines esportives, la capital francesa acull, aquest estiu, multitud d’activitats que, sota el segell d’Olimpíada Cultural, demostren el vessant social i cultural de l’esport. Una qüestió que queda en evidència comprovant l’allau de novetats editorials que inunden, des de fa uns mesos, les prestatgeries de les llibreries franceses i que s’apropen a l’esport i a l’olimpisme des de múltiples perspectives i amb obres destinades a tots els públics.
Al sud dels Pirineus, els llibres que ens parlen dels Jocs Olímpics des d’una mirada cultural i social són, per desgràcia, força menys nombrosos però igualment ens han de permetre poder gaudir de bones estones de lectura estiuenca sigui durant o en acabar la celebració dels Jocs. En aquest sentit, us proposem a continuació una selecció de lectures olímpiques publicades en els darrers temps que ben segur faran les delícies tant dels més petits com dels més grans de la casa. Aquí la teniu:
Historias insólitas de los Juegos Olímpicos, de Luciano Wernicke
Aquesta obra del periodista argentí Luciano Wernicke, autor de nombrosos llibres de temàtica esportiva, repassa les diferents edicions que fins ara s’han celebrat dels Jocs Olímpics i detalla algunes de les principals anècdotes que en elles van succeir. En total, Wernicke aplega més de quatre-centes històries que van des de l’aspecte estrictament competitiu fins al vessant més humà de l’esport, passant per la seva dimensió social i política. Un recull sorprenent que conté algunes aventures que semblen pensades pels millors guionistes cinematogràfics i que, tot i això, són tan reals com la vida mateixa.
366 (y más) historias de los Juegos Olímpicos que deberías conocer, d’Alfredo Relaño
En una línia molt similar a la Wernicke, el periodista esportiu madrileny Alfredo Relaño, que va exercir durant més de dues dècades com a director del diari As, ens presenta una obra que també recull multitud de petites i grans històries que s’han produït al llarg de les diferents edicions dels Jocs Olímpics moderns, que es van recuperar a partir de 1896 a Atenes. Al marge d’aquesta obra, que té vocació de ser, en paraules dels editors, "la Bíblia dels Jocs Olímpics", Alfredo Relaño també ha escrit Pequeña historia de los Juegos Olímpicos, un llibre destinat al públic infantil i juvenil que compta amb il·lustracions del dibuixant Doyague.
Príncipes y esclavos. Una historia social y cultural del deporte, de Marcos Pereda
Anant més enllà de l’àmbit purament olímpic, el periodista, escriptor i professor Marcos Pereda, un autor amb una llarga trajectòria de llibres de temàtica ciclista, ens proposa aquesta història social i cultural de l’esport, publicada per l’editorial Ariel, que, com el seu mateix subtítol indica, pretén analitzar l’evolució històrica de l’esport des d’un punt de vista social, cultural i polític, una circumstància que fa que més que parlar de resultats i de gestes esportives l’autor ho faci dels canvis socials o de les implicacions polítiques que la pràctica esportiva sempre ha portat associada.
Nadia Comaneci y la policía secreta: Historias de la Guerra Fría, de Stejarel Olaru
Un dels grans noms dels Jocs Olímpics és, sense cap mena de dubte, el de la gimnasta romanesa Nadia Comăneci, que amb tan sols 14 anys va obtenir el primer 10 concedit mai a un exercici de gimnàstica durant els Jocs de Montreal 76, quan Romania vivia encara sota un règim comunista encapçalat per Nicolae Ceaușescu. En aquesta obra, l’historiador i politòleg romanès Stejarel Olaru repassa al detall la biografia de la gimnasta fent especial incís al control que sobre la seva carrera va exercir la Securitate, la temuda policia política de la Romania de Ceaucescu.
Astèrix als Jocs Olímpics, de René Goscinny i Albert Uderzo
Canviant completament de registre, una de les reedicions amb motiu de la celebració dels Jocs de París és la del mític còmic de René Goscinny i Albert Uderzo que porta els irreductibles gals, amb Astèrix al capdavant, a participar en uns Jocs Olímpics de l’antiga Grècia. Com a novetat, l’obra inclou setze pàgines suplementàries que expliquen amb tot detall les seves múltiples curiositats i que arriben fins a detallar-nos com, tot just un any abans de l’inici de la nova cita olímpica parisenca, el diari esportiu francès L’Équipe va dedicar íntegrament la seva edició a parlar dels Jocs de 2024 amb il·lustracions i titulars extrets de les aventures d’Astèrix.
La carrera del siglo, de Kid Toussaint i José Luis Munuera
També dins de l’àmbit del còmic, si bé en aquest cas potser hauríem de parlar més aviat de novel·la gràfica, ens arriba La carrera del siglo, amb guió de Kid Toussaint i dibuixos de José Luis Munuera, que ens narra la que és considerada com la cursa més estranya de la història, que no és altra que la marató que es va disputar el 30 d’agost de 1904 en el marc de la tercera edició dels Jocs Olímpics moderns, celebrats a la ciutat nord-americana de Saint Louis. Una marató lenta, plena de trampes i amb uns personatges inversemblants que la converteixen en una cursa mítica que aquest còmic ens ajuda a descobrir.
París 2024, de Francisco Ibáñez
A la seva mort, el juliol de 2023, el guionista i dibuixant Francisco Ibáñez, pare dels icònics Mortadel·lo i Filemó, va deixar a mig escriure una nova història dels populars agents de la TIA que havia de tenir lloc a París en plens Jocs Olímpics de 2024. Aquesta publicació, que també es pot llegir en català, recupera els guions i els esbossos que Ibáñez va realitzar i permet al lector descobrir el procés creatiu de l’autor. També en relació amb Mortadel·lo i els Jocs Olímpics, si bé disponibles només en castellà, cal ressenyar la publicació d’Olimpiadas del Humor, que recull en un únic volum les històries olímpiques que Ibáñez va escriure i dibuixar en ocasió dels Jocs de Montreal 76, de Moscou 80, de Los Angeles 84, de Seül 88 i de Barcelona 92; i també de Mortadelo. Especial Olimpiadas 2024, una obra on es poden trobar diverses curiositats relacionades amb els Jocs que descobrirem de la mà de Mortadel·lo i Filemó.
El gran joc. Una anàlisi geopolítica del futbol contemporani, de Narcís Pallarès-Domènech, Alessio Postiglione i Valerio Mancini
Tot i que el futbol no sigui un dels esports olímpics per excel·lència, no es pot negar la rellevància que aquesta disciplina ha tingut en la història dels Jocs, per la qual cosa hem cregut oportú ressenyar també en aquesta recomanació de lectures olímpiques l’obra El gran joc. Una anàlisi geopolítica del futbol contemporani, amb la que l’editorial madrilenya Altamarea s’estrena publicant en català. Com el seu subtítol indica, aquest llibre repassa la dimensió geopolítica del futbol del nostre temps, un aspecte compartit amb els Jocs Olímpics que han tingut sempre un innegable vessant geopolític.
La tribu vertical, de Borja Bauzá
Seguint amb el futbol, us presentem també l’obra de l’historiador Borja Bauzá que, publicada per Libros del KO amb el subtítol "Una historia de los ultras, hooligans y otros grupos radicales del fútbol español", repassa la crònica d’un moviment que ha marcat diverses generacions de joves arreu de l’Estat i que més enllà del futbol, ha estat caracteritzat pels seus vincles amb la política, la moda i, malauradament, també amb la violència.
Olympisme. Une histoire du monde, de diversos autors
Per tancar aquesta proposta de lectures olímpiques, us presentem la que segurament és l’obra més transcendent que s’ha publicat en ocasió d’aquests Jocs de París i que, malauradament, només es pot trobar en francès. Aquest llibre, publicat per l’editorial parisenca Éditions de la Martinière, oficia també de catàleg de l’exposició homònima que es pot veure al Palais de la Porte Dorée de París en ocasió dels Jocs Olímpics i repassa, amb tot luxe de detalls, els 130 anys d’història olímpica moderna fent especial incís en la dimensió social, cultural i política que els Jocs han tingut, evidenciant que la seva crònica no és altra cosa que la narració de la història de la humanitat.
