El novembre proper es compliran 50 anys de la mort del general Franco. Dos mesos abans, però, la dictadura va fer la seva cloenda mortífera amb l’afusellament de cinc persones: Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz (membres del FRAP), Ángel Otaegui i Juan Paredes, àlies Txiqui (membres d’ETA). El periodista Roger Mateos acaba de publicar un llibre que recorda aquells dies tràgics . Va ser el 27 de setembre del 1975. Avui, vigília de l’aniversari, la presó Model ha fet un seguit d’actes de record ja que un dels cinc afusellats, Txiqui, hi va passar els seus darrers dies.
Cada any, entitats memorialistes recorden el que va ser un dels darrers capítols sagnants del franquisme. Però el context d’aquest 2025 és diferent al d’altres anys. No és el mateix un acte de record a les darreres víctimes mortals de Franco quan la dictadura és una ombra del passat que fer-ho just quan les forces d’extrema dreta tornen a treure el cap. En el mateix estat que va viure aquell setembre del 1975, l’extrema dreta és present en les institucions i condiciona les majories en diverses comunitats. Ho fa a les Illes i al País Valencià, entre d’altres. Vox té 11 diputats al Parlament. Algunes enquestes auguren un increment dels seus escons.
Durant l’acte, s’ha presentat el llibre Al alba. Txiqui-Otaegui, últimos fusilados del franquismo, de l’historiador Javier Buces i editat per Manifesto. Buces ha reflexionat sobre el moment present i com està prenent força "un revisionisme històric que està tornant a criminalitzar els qui van combatre contra l'última dictadura feixista d'Europa". Ha advertit contra aquest corrent que, apuntant contra el "terrorisme", impedeix fer justícia a les víctimes del 1975.
L'acte d'avui mostra que la memòria continua sent una ferida oberta. Una jove militant d'Arran, Laia Canigó, ha vinculat la biografia de Txiqui amb els combats pendents avui també acuciants. "La memòria -ha dit- no és un record trist sinó una llavor de futur. La lluita de Txiqui continua viva en un jovent que no es rendeix". Elisenda Romeu, històrica de l'antifranquisme, ha explicat que ella va ser represaliada pel franquisme però "el meu fill ho ha estat per la mal anomenada democràcia i l'estat colonial".
Encara avui, Carles Vallejo, president de l'Associació d'Expresos Polítics, ha hagut de recórrer a la justícia europea davant la negativa dels tribunals espanyols a investigar les tortures policials. Això ha estat aquest setembre. El llibre esmentat de Roger Mateos ha demostrat que, a més, els sumaríssims d'aquell setembre van executar condemnats que eren innocents.
"En espera de ser executat"
S’ha fet un acte coral d’homenatge a Txiqui. Sònia Olivella ha llegit un missatge enviat per l'advocat Miguel Castells, qui ha recordat la darrera trobada que va mantenir amb Juan Paredes i el text que va escriure en les darreres hores, on invocava el combat "d'Euskadi els altres pobles d'Espanya" i s'acomiadava dient: "En espera de ser executat". Però potser el moment més emotiu de l'acte ha estat quan s'ha cantat "Al alba", la cançó de Luis Eduardo Aute que recorda aquella matinada: "Presiento que tras la noche/vendrá la noche más larga".
Txiqui era un jove de 21 anys, fill de Zalamea de la Serena, a Extremadura, que va emigrar amb els seus pares a Euskadi els anys 60, entrant en contacte amb l’esquerra abertzale i ingressant en l’organització ETA. Detingut a Barcelona el mes de juliol, és acusat de la mort d’un policia en l’assalt a una sucursal bancària. Ell sempre va negar els fets. El cert és que va ser sotmès a un judici sumaríssim i els seus advocats (Magda Oranich i Marc Palmés) només van tenir quatre hores per estudiar el sumari.
El 19 de setembre es va celebrar el suposat judici. A partir d'aquí tot va anar molt ràpid. Txiqui fou condemnat a mort. El consell de ministres reunit el 26 de setembre va donar l'enterado a cinc de les onze condemnes a mort que van arribar a la taula de Franco. Txiqui era un dels cinc i va ser afusellat a la primera hora a Cerdanyola del Vallès, on aquest diumenge diversos actes també el recordaran, com una marxa a peu des de Cerdanyola a Collserola i un homenatge al lloc de l'execució. Aquí podeu consultar les activitats.
Cinquanta anys després, encara no s'ha fet la pau amb la memòria. Joan Tardà ha recordat les dificultats enormes per fer avançar la justícia malgrat les nombroses lleis de la memòria i com es van fer tots els esforços possibles des de l'estat per fer entrebancar la querella de la justícia argentina contra responsables de la repressió: "El cas espanyol continua sent l'excepció i es parla d'Espanya com d'un model d'impunitat". Mentrestant, passats cinquanta anys, els hereus dels botxins amenacen de tornar.
