L'Ajuntament de Barcelona s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua, amb tibantors incloses. La previsió, en termes de protecció del català, faria pensar que Junts s'hi sumaria de totes totes. Tanmateix, ja fa temps que la formació es mostra crítica amb un pla que consideren mancat d'ambició. La darrera prova ha estat la negativa dels juntaires, aquest matí, a la votació que ha tingut lloc al consistori. Per contra, PSC, BComú i ERC s'han posicionat a favor de l'adhesió de l'Ajuntament impulsat pel Govern i signat el maig passat. PP i Vox, al seu torn, s'hi han oposat.
La situació actual del català, amenaçat també als tribunals en el cas del decret per "blindar" la llengua pròpia a les aules, ha estat l'argument de Junts per desmarcar-se de la proposta. "Creiem que el català necessita més accions que gestos", ha insistit el regidor Joan Rodríguez (Junts). "Aquest pacte no diu res de com reaccionarem davant aquesta possible sentència. I això ens impossibilita votar-hi a favor", ha remarcat. Tot seguit, ha recordat que hi ha altres actors del món educatiu, com el sindicat majoritari USTEC, que tampoc el veuen amb bons ulls. De fet, anteriorment, també la CUP se n'havia desmarcat.
Al seu torn, el regidor de Cultura del govern municipal, Xavier Marcé, ha sostingut que "el Pacte Nacional per la Llengua és un acord per assegurar la pervivència del català, incrementar el seu ús social, l'acadèmic, el jurídic i el comercial. Però sobretot és la manifestació més evident de voler esdevenir una comunitat amb la màxima capacitat per compartir una mateixa manera de veure el món". Ho ha dit després d'insistir que "qui vol veure en aquesta iniciativa un menyspreu a altres llengües o ideologies s'equivoca". Tot plegat s'ha acabat oficialitzant amb un encaix de mans entre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat.
El debat, però, arriba dos anys més tard que es presentessin fins a 68 mesures per millorar la presència, ús i coneixement del català a Barcelona. La mesura arribava per pal·liar l'endarreriment quotidià de la llengua a la capital catalana. L'última protesta pública sobre el tema la va encapaçalar la mateixa pregonera de les Festes de la Mercè 2025, Emma Vilarasau, en el seu discurs: "Ara fa molta pena quan veus gent que considera que el català no és prou internacional, que els fa ràbia el català o que et veus obligada a canviar d'idioma constantment, o que entres en un cafè i no t'entenen quan demanes".
Les institucions, constatats els habituals casos de discriminació de drets lingüístics que es viuen a punts com Barcelona, fa temps que han engegat una maquinària que encara té pendent mostrar-ne els resultats. El gran canvi anunciat recentment a l'ajuntament barceloní va ser la creació d'una Comissionada del Català, amb Marta Salicrú com a màxima responsable d'aquesta àrea. Ara, a més, la ciutat s'ha adherit a un pacte nacional.
